Montoro pressiona cada cop més el consumidor i menys les rendes
Els nous pressupostos donen encara més pes a impostos com l’IVA i redueixen els que són com l’IRPF
MadridHisenda es va quedar el 2017 a tocar del rècord de recaptació que havia assolit feia deu anys, en l’últim exercici abans de la gran crisi. Ara, el ministre Montoro no té cap dubte que el 2018 sí que aconseguirà superar els 200.000 milions d’ingressos i així ho ha reflectit al projecte de pressupostos generals de l’Estat que va presentar malgrat no tenir els suports garantits. En tot aquest temps, la recuperació de les arques públiques ha vingut acompanyada d’un canvi en els pesos de la balança dels impostos. Els tributs indirectes (com ara l’IVA o els impostos sobre l’alcohol i el tabac) han guanyat importància dins la recaptació total, mentre que els directes (l’IRPF, el de societats o el de patrimoni) n’han perdut. I el projecte de llei de pressupostos per a l’any que ve aprofundeix en aquesta direcció.
Fa una dècada, els impostos que graven el consum suposaven el 40% del total de la recaptació mentre que els que graven les rendes eren el 58%. L’any passat, amb una recaptació més de 20.000 milions superior al 2008, l’IVA i la resta de tributs indirectes van passar a suposar el 44% del total, al mateix temps que la resta van disminuir el seu pes fins al 52%. I, si s’aproven els pressupostos, Montoro preveu aconseguir una recaptació històrica on els tributs indirectes suposin el 46% del total d’ingressos i els directes un 52% (cal tenir en compte que els percentatges no sumen 100% perquè es comptabilitzen a part taxes i altres ingressos).
En termes absoluts, si ho comparem amb la que de moment és la recaptació més gran d’Hisenda -la del 2007-, l’Estat preveu superar la fita ingressant, el 2018, 16.653 milions més a través de l’IVA, els impostos sobre l’alcohol, el tabac o els combustibles tot i ingressar encara 797 milions menys que aleshores a través dels impostos sobre la renda i el patrimoni. Tot plegat fa preveure un augment de la recaptació a través de l’IRPF d’un 6,5%. Això sí, l’any passat l’impost que més es va acostar a la previsió de recaptació va ser l’IVA (va augmentar un 7,9%).
El president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, ja ho explicava ara fa un any en la seva compareixença al Congrés per analitzar l’execució pressupostària del 2016. Segons l’Airef, des del 2000 els ingressos tributaris de l’Estat se situen sempre al voltant del 38% del PIB, un percentatge que les reformes fiscals no han aconseguit eixamplar: s’ha produït una redistribució de la pressió fiscal cap a les rendes del treball. “Hi ha els mateixos ingressos que el 2000 amb més tipus impositius”, deia aleshores, i assegurava que les reformes de l’IRPF i l’impost de societats han suposat una pèrdua de recaptació que només s’ha compensat amb pujades de l’IVA o tributs especials.
La distribució de la riquesa
Pel que fa a la política fiscal, la discussió sobre la necessitat de gravar més la renda i el patrimoni per via directa acostuma a ser una aposta de l’esquerra perquè es considera que tenen més capacitat de redistribució de la riquesa per reduir desigualtats. Per això, l’informe sobre desigualtat d’aquest març del Defensor del Poble considera que l’actual redistribució fiscal ha accentuat les desigualtats perquè “les polítiques tributàries decidides durant la crisi han agreujat el procés de regressió del sistema tributari, que s’ha fet en fred, durant un període en què la majoria de la gent va veure disminuir o estancar-se la seva renda i en un context molt dur”.
Per al president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich, en canvi, s’ha de tenir en compte que amb la crisi va caure en picat l’impost de societats i que “encara no s’ha recuperat del tot”. Assegura també que “fa 20 anys es tenia la concepció que els impostos directes eren els més importants però ara hi ha una tendència a augmentar el pes dels impostos indirectes”. Prova d’això, segons Pich, és la insistència internacional que Espanya ha d’apujar l’IVA. Per a aquest economista, la redistribució no ve donada tant pels ingressos com per la manera com es gestiona la despesa i recorda que el gruix de la recaptació dels impostos directes carrega les classes mitjanes.
