ENTREVISTA
Economia 07/11/2018

José María Fernández Seijo: “El Suprem ho ha tancat en fals: la batalla seguirà”

José María Fernández Seijo, magistrat de la secció 15a de l’Audiència de Barcelona, va ser el primer que va dur les clàusules abusives a Europa

Xavier Grau
2 min
José María Fernández Seijo: “El Suprem ho ha tancat  en fals: la batalla seguirà”

BarcelonaJosé María Fernández Seijo és magistrat de la secció 15a de l’Audiència de Barcelona. Va ser un dels primers jutges mercantils de l’Estat i és un dels magistrats que més bé coneixen el vessant econòmic del dret. I va ser el primer magistrat de l’Estat que va dur les clàusules abusives a Europa, arran del cas de la família Aziz, de Martorell.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

¿La decisió del Suprem afectarà el dia a dia del seu funcionament?

Hem paralitzat algunes reclamacions que teníem pendents del tema de despeses i impostos hipotecaris. En algun assumpte hem dit d’esperar a veure què deia el Suprem, i encara hem de llegir la sentència, perquè no sabem si el reglament està en vigor o no, si la interpretació del Suprem permet la discrepància o no. S’han generat disfuncions.

¿Podria passar que s’obrís la porta a les reclamacions per la via civil?

La impressió que tenim, el que ens arriba, és que la batalla per la via civil es mantindrà. Encara que es tanqui la via contenciosa, la via civil està oberta i [els consumidors] seran molt bel·ligerants i obligaran la sala primera del Suprem [civil] a dir si està en línia amb la sala tercera [contenciosa] o si se’n desmarca. No podem oblidar que a la sentència de l’octubre hi ha un vot particular del president que introdueix qüestions com drets fonamentals, desequilibris i abusos. El vot particular de Nicolás Maurandi, d’alguna manera, dona arguments per seguir discutint sobre aquesta matèria durant una temporada.

Per tant, el debat no està tancat?

No, perquè el que va fer dimarts el Suprem és, d’alguna manera, un tancament en fals que debilita molt el sistema, i ara el govern espanyol amb la decisió de legislar sobre aquesta matèria també, d’alguna manera, ha qüestionat la decisió del Suprem.

Hi ha qui pot pensar que si el govern espanyol canvia la llei dona més arguments per recórrer.

Sí. Però la qüestió important és que les sentències de la sala tercera del Suprem no són sensibles amb la protecció del consumidor. I tot l’àmbit de protecció dels consumidors és molt intens i ha donat lloc a canvis legislatius molt importants. Quan un llegeix la sentència del Suprem resulta que el demandant és una societat, la demandada és la hisenda pública i, per tant, no és un tema de consumidors o clàusules abusives ni de situació de desequilibri, sinó que és un tema tècnic d’interpretació de les normes, de si la llei és contrària al reglament.

¿Això repercutirà en el funcionament dels jutjats especialitzats?

Tot el que afecta la seguretat jurídica incrementa la litigiositat. Nosaltres ja estem col·lapsats per les clàusules terra i això ens obre un nou front. Serà normal que els consumidors esgotin totes les vies possibles, en haver-se resolt en fals.

¿Ha pesat molt la pressió del poder econòmic?

Els bancs han fet una pressió equivalent a la de les associacions de consumidors, i també ha pesat el daltabaix que podia suposar per a Hisenda. La funció judicial està sotmesa a pressions i s’han de saber gestionar. El que demostra tot això és que el nostre sistema hipotecari és tan fràgil que qualsevol incidència, per petita que sigui, genera un terratrèmol.

Això pot acabar a Europa?

Crec que ho intentaran les associacions de consumidors i els afectats, però en tinc dubtes.

stats