Joves i feina, un binomi barallat
Entre els 16 i els 24 anys un 34% estan a l’atur
BarcelonaSi en un context econòmic favorable la taxa d’atur juvenil ja dobla la del global de la població en qualsevol país europeu, amb la irrupció de la crisi del covid la incorporació dels joves al món laboral s’ha convertit en una autèntica odissea. “Tenen un veritable problema perquè el mercat laboral està pràcticament aturat, no hi ha cap tipus de contractació temporal i encara menys indefinida”, alerta el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi García.
Les dades són inqüestionables: actualment hi ha 105.500 joves d’entre 16 i 24 anys a Catalunya que estan desocupats, segons l’última enquesta de població activa (EPA), del tercer trimestre de l’any. Són 22.100 més que quan va començar la pandèmia. Dit d’una altra manera, un de cada tres joves d’aquesta franja d’edat que busca feina està a l’atur (34%), quan el primer trimestre, just amb l’esclat del coronavirus, aquest percentatge era del 28% i fa només un any se situava en el 23%. Un altre exemple que les portes del mercat laboral estan pràcticament tancades amb clau són els llocs de treball que es preveu que es creïn per a aquesta campanya de Nadal i que normalment ocupen els joves. Segons un estudi de la consultora Randstad, a Catalunya es generaran 42.320 contractes, una xifra que suposa un 38% menys que en el mateix període del 2019 i que comporta que es torni al nivell del 2015.
¿Els anuncis de les últimes setmanes que aviat arribarà la vacuna per frenar el coronavirus reactivaran el món laboral? Per a García, la recuperació serà més lenta del que s’està comunicant. “Fins que la població no incrementi el consum no s’animarà, perquè l’economia catalana depèn sobretot dels serveis i el turisme”, deixa clar.
Dues promocions buscant feina
En aquest sentit, alerta que la generació que està intentant entrar ara al món laboral es trobarà amb dos grans problemes. El primer és que els que hagin acabat els estudis el curs passat es passin un any en blanc, i quan es reactivi la feina les empreses a l’hora de fer la selecció de personal els penalitzi aquesta aturada. És per això que García recomana al col·lectiu que continuï formant-se encara que sigui amb activitats complementàries. “És l’única via per tenir més valor per a un lloc de treball quan tot torni a la normalitat”, defensa.
L’altre problema és que si es confirma que la recuperació és lenta s’acumularà a les portes del mercat laboral la promoció que va acabar el curs passat els estudis amb la que ho farà aquest any i, per tant, costarà més que trobin feina.
Dins el pessimisme, però, el professor de la Universitat de Barcelona recorda que no és la primera crisi que s’ha viscut en les últimes dues dècades. “Sempre s’acaben superant, el que és una incògnita, i més en el context d’aquesta crisi sanitària tan estranya, és quan s’aconseguirà”, conclou.
