ENERGIA

L’acord PP-PNB té un sobrecost elèctric de 200 M€ per a Catalunya

El Govern demana al ministre un canvi de tarifa per evitar “el greuge” per a les empreses catalanes

Uns 200 milions d’euros. Aquesta és la quantitat en què han xifrat diverses patronals catalanes el sobrecost elèctric que comportarà per a les empreses catalanes el pacte entre el PP i el PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Tot ve d’un canvi en els trams de les tarifes de mitjana tensió i del fet que la xarxa elèctrica basca va a un voltatge diferent que la catalana.

El tema ha fet disparar les alertes del Govern. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja ha enviat una carta al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, perquè eviti aquesta discriminació, que afecta sobretot les empreses catalanes, que, amb una energia comparativament més alta, perdran competitivitat respecte a les indústries d’altres comunitats, especialment la basca. El problema neix en el compromís que ha arrencat el PNB al govern espanyol de suprimir la tarifa elèctrica 6.1B.

Fins ara hi ha tres tarifes industrials: la 6.1A, d’1 quilovolt (kV) a 30kV; la tarifa 6.1B, de 30 kV a 36kV, i la tarifa 6.2, de 36 kV a 72,5kV. L’acord preveu suprimir la tarifa 6.1B, de manera que els clients quedarien en la 6.2. Però aquestes tarifes tenen preus molt diferents. Així, el 2016, el preu mitjà de la tarifa 6.1A ha sigut de 32,30 euros el megawatt hora (MWh), la 6.1B de 26,42 euros el MWh i la 6.2 de 14,97 euros el MWh. Per tant, els clients de la tarifa 6.1B, que ara pagaven 26,42 euros el MWh, amb preus del 2016 passarien a pagar 14,97 euros. I amb les previsions de tarifes per a l’any 2017, el salt seria de pagar 26,26 euros el MWh a pagar-ne només 14,72. El greuge ve del fet de que a Catalunya no hi ha xarxa de 30 kV i, per tant, no hi ha clients que puguin fet el salt a la tarifa més barata, mentre que al País Basc la xarxa sí que és de 30 kV i, per tant, moltes empreses poden acollir-se a aquesta tarifa més barata.

De fet, el canvi està previst per al 2018, però el conseller d’Empresa ja ha demanat al ministre que hi intervingui. El greuge no només afecta empreses catalanes. En total, segons les patronals catalanes, són 5.800 empreses a tot l’Estat, però el gran gruix, 3.277 (el 56% del total), són catalanes.

La petició del conseller al ministre és clara. “La solució requereix una modificació del reial decret que estableix les tarifes d’accés i passar els subministraments de 25kV de l’actual tarifa 6.1 a la tarifa 6.2”, diu a la carta Baiget, que no dubta a demanar una millora “dels aspectes normatius que generen una discriminació geogràfica dels preus de l’energia aplicats a les empreses”.

“La diferència tan significativa en la tarifa de subministrament pel simple fet de tenir un subministrament a 25 kV o a 30 kV es converteix en un factor de desigualtat i en un greuge comparatiu, i encara més quan els estàndards de tensió nominal són conseqüència de decisions històriques que no es poden corregir en l’actualitat”, indica el conseller d’Empresa.

Doble greuge

Però el greuge no es queda només en el preu de tarificació, sinó en la repercussió que això pot tenir en els costos del sistema elèctric, els anomenats peatges. “També cal tenir present que qualsevol rebaixa en alguna de les tarifes generaria un desequilibri en la cobertura dels costos del sistema”, recorda el conseller en la seva carta al ministre. “Per no afectar la competitivitat de les empreses i el benestar de les famílies, és convenient que qualsevol rebaixa en algun dels peatges d’accés no sigui repercutida en la resta de peatges”, diu el conseller Jordi Baiget, que recorda que si això passa “seria un segon greuge per a la competitivitat de les empreses connectades a menys de 30 kV”.

Tot i que el conseller no indica en la carta el cost que pot tenir per a les empreses catalanes el canvi de tarificació, cinc patronals -la Cecot, la Federació Empresarial del Metall, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, Texfor-Confederació de la Indústria Tèxtil i la Unió Patronal Metal·lúrgica- el xifren en uns 200 milions d’euros.

Aquestes organitzacions empresarials denuncien que la decisió del canvi de tarifa és “únicament de caràcter polític” i que “afecta la competitivitat de les empreses i atempta directament contra la unitat de mercat, tan reclamada per les forces polítiques al Congrés”. L’acord PP-PNB, segons aquestes organitzacions, beneficiarà empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).

Soria ja va fer una rebaixa

A més, plou sobre mullat. La rebaixa per als clients elèctrics de 30 a 35kV no és la primera. L’anterior ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, ja va fer el primer pas per aquesta discriminació quan el dia de Sant Esteve del 2014 publicava una ordre ministerial al Butlletí Oficial de l’Estat per la qual es creava la tarifa 6.1B. Llavors el secretari d’estat d’Energia era Alberto Nadal, el germà de l’actual ministre, Álvaro Nadal.

La creació d’aquesta tarifa és la que va portar la primera gran rebaixa elèctrica per a les empreses basques, la majoria connectades a 35kV. Suposava una baixada aproximada del 5% dels peatges, i d’un 15% en el rebut de la llum.

LES CLAUS

1. Per què les xarxes elèctriques són diferents?

Perquè històricament venen d’empreses locals. A Catalunya la xarxa de distribució la va fer pràcticament (no tota) l’antiga Fecsa, ara Endesa. Per això, la majoria de la mitjana tensió és de 25 quilovolts (kV). Al País Basc l’elèctrica dominant era Iberdrola, que la va fer de 35 kV.

2. Què és el que han pactat el PP i el PNB?

Dins de l’acord de pressupostos, els dos partit han arribat a l’acord de suprimir a partir de l’any 2018 la tarifa 6.1B, la que paguen els clients de mitjana tensió amb subministrament d’entre 30 i 36 kV. Aquests clients passaran a la següent tarifa, la 6.2, que és molt més barata, gairebé la meitat de preu.

3. Per què és un greuge per a les empreses catalanes?

Perquè com que estan a la xarxa de 25 kV, la majoria de les petites i mitjanes empreses catalanes no poden fer el salt a la tarifa 6.2, que és la més barata, i és queden en la 6.1A, que ja era més cara que l’actual 6.1B (de 30 a 36kV), però no hi havia tanta diferència com la que hi ha amb la tarifa 6.2.

4. Qui patirà aquest greuge comparatiu?

Segons les patronals catalanes són 5.800 empreses les que estan connectades a la xarxa de 25 kV i no podran fer el salt de tarifa. D’aquestes empreses, un 56,5% del total, és a dir, 3.277, són a Catalunya. Això tindrà un sobrecost de 200 milions per a les empreses catalanes, segons les patronals.

5. Qui es beneficia del canvi?

El canvi de grup de tarifa beneficiarà, amb una rebaixa energètica que els farà guanyar competitivitat, empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes empreses de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).

Més continguts de