L’agonia milionària del tren a Múrcia

MúrciaS’abracen i se saluden com aquell grup d’avis que es troben cada dia per fer la partida al bar: satisfets de ser-hi un dia més, però sense donar per fet que demà es repetirà. Dimecres al migdia desenes de veïns de Múrcia tornaven a reunir-se així a les vies del tren per protestar contra les obres que començaven per fer arribar l’AVE a la ciutat. Ja s’havien vist unes hores abans, perquè aquella mateixa nit havia sigut la 64a seguida ocupant les vies com a rebuig a un projecte que porta l’alta velocitat a una ciutat que té la mateixa estació de tren des del segle XIX.

Fa 35 anys que lluiten perquè se soterrin les vies del tren convencional que divideixen perillosament la ciutat. I amb aquest problema encara per solucionar, aquest any es va començar a construir la infraestructura per fer-hi passar l’AVE, però també sense soterrar, una opció que els veïns no pensen permetre. Durant anys han vist morir altres veïns creuant les vies mentre desenes de milions d’euros públics s’evaporaven en promeses incomplertes com planificacions de projectes anul·lats, indemnitzacions, rectificacions i desviacions il·lícites.

Hi ha una diferència entre el dia de protesta número 64 i dimecres passat. El 15 de novembre va ser la data que Adif va fixar per començar les obres del -ara sí- soterrament de les vies de l’AVE. Aquest va ser l’acord al qual van arribar el govern municipal i l’administrador públic d’infraestructures després d’unes jornades de protesta a principis d’octubre per impedir les obres i que van acabar amb repressió policial i diversos detinguts. Dimecres els veïns van voler comprovar amb els seus propis ulls que aquesta és la bona. “Ens estan tornant a prendre el pèl”, deien dues veïnes del barri de Santiago el Mayor -on hi ha el pas a nivell més perillós- després de veure arribar les primeres màquines i operaris. Després de tres dècades de promeses sense complir, estan convençuts que aquestes obres són només maquillatge i que l’AVE acabarà arribant a l’aire lliure (com volia el govern regional del PP i la patronal), separant els barris del sud de la ciutat de la resta amb un mur de metacrilat.

60 milions de sobrecost

Però aquestes obres tenen un cost elevat i aquesta és una altra de les espurnes que encenen la ràbia veïnal. “Tot això són diners públics, ho pago amb els meus impostos i s’han perdut molts milions”, diuen les mateixes veïnes. La factura de tots aquests anys sense ni tren soterrat ni AVE és milionària. Entre un laberint de licitacions, anul·lacions, associacions temporals d’empreses i corrupció, s’han evaporat més de 65 milions d’euros.

A principis de novembre, el jutjat d’instrucció de Múrcia va xifrar en 60,1 milions el presumpte frau comès en el tram que ha d’unir Crevillent i la capital murciana i ha citat constructores com Sacyr, Dragados i Acciona Infraestructures, acusades de disparar el preu de les obres un 626% amb desviacions “escandaloses”.

En aquest cas, es tracta d’uns dels trams previs als que s’han començat a construir aquesta setmana. Però justament aquest dijous, Ahora Murcia va denunciar davant la fiscalia despeses de fins a 4,4 milions d’euros en contractes i informes de l’AVE que tenen just a veure amb l’eterna promesa del soterrament. Segons el partit, 1,37 milions d’euros es van pagar només per redactar la proposta que va servir per anul·lar el contracte d’un projecte d’AVE soterrat amb l’objectiu de substituir-lo per un de nou que, en canvi, no preveia el soterrament, cosa que va acabar encenent les protestes veïnals.

Víctimes del boom

A més, en tot aquest procés hi ha hagut expropiacions de terrenys de veïns en funció de projectes que no s’han acabat executant i que, en alguns casos, s’han revertit però en d’altres han acabat amb indemnitzacions milionàries, a disgust de Foment.

Juan Sánchez s’ho mira des del balcó de casa seva. Just al davant hi té el mur que el separa de la via i a poca distància té l’estació del Carmen, que va ser construïda de manera provisional quan la va inaugurar Isabel II el 1862. Aquest murcià de 78 anys viu envoltat de cases de nova construcció buides que es van aixecar en ple boom immobiliari, després que el 2006 es projectés un pla urbanístic que prometia el soterrament i, per tant, la fi de la separació entre el seu barri i la resta de la ciutat. “Un constructor va fer tot això, va buidar les cases que hi havia i va comprar els terrenys arribant a acords amb els propietaris, però després va quedar tot buit”, explica Sánchez, recordant que ell mateix va haver de firmar els permisos d’obra perquè li aixequessin un bloc just davant de casa.

El mateix explica Dolores Sánchez, que viu a l’altra cantonada: el 2006 el departament d’Urbanisme municipal promovia la compra d’habitatge en aquesta zona lluint un pla de soterrament de l’AVE que no va arribar mai. De fet, assegura que quan ella va comprar la casa que té just davant del pas a nivell de Santiago el Mayor, “ja es parlava del soterrament”.

I entre l’escepticisme dels veïns, encara hi ha un altre motiu que els fa desconfiar del compliment. Joaquín Contreras és el portaveu de la Plataforma Pro Soterrament i hi és des dels vuitanta, quan va néixer la plataforma. Recorda que el 1995, quan es va projectar el primer projecte de soterrament, el cost s’estimava en 195 milions d’euros. Ara el projecte està pressupostat en 600 milions. “¿Com pot ser que en un sector que ha patit caiguda de preus hi hagi hagut aquesta inflació?”, es pregunta.

Contreras és extremadament crític amb un govern regional que, assegura, té més interessos que Foment que l’AVE arribi “ja i sense soterrar”. De fet, el mateix portaveu de la plataforma assegura que la seva relació amb Juan Bravo, actual president d’Adif, ha sigut “dialogant i oberta”. Bravo ha trepitjat Múrcia durant els conflictes i ha accedit a part de les reclamacions veïnals, enfrontant-se en certa manera al govern autonòmic i a la Delegació del govern espanyol. Consultada per aquest diari, Adif s’ha limitat a dir que compliria amb l’acord assolit amb els veïns i que l’AVE arribaria soterrat a Múrcia.

Bravo ha accedit a assistir a una comissió de seguiment en què davant el mateix Contreras certifica que es compleixen els acords. Mentrestant, però, el govern regional custodia els operaris amb un dispositiu policial extraordinari, que ha rebut reforços del vaixell del Piuet de Barcelona. Això tampoc espanta els veïns. Tenen por, diuen, però seguiran protestant per deixar de veure escenes tan habituals com el cotxet que va quedar mig encallat entre les vies durant la prostesta de dimecres.

“ Joaquín, mira! ”, crida una de les veïnes de Santiago el Mayor durant la concentració de dimecres. Li ensenya una fotografia al mòbil, la seva neta acaba de néixer. “Potser ella sí que ho veurà”, li respon Contreras, que fa 30 anys que lluita perquè la via deixi de separar els veïns.