L'economia catalana pateix la pitjor caiguda en dos anys i mig

BARCELONALes dades demostren que l'economia catalana no sap com abandonar el cercle viciós en què està atrapada. A dia d'avui ja es pot donar per fet que Catalunya no complirà cap de les principals previsions que la Generalitat havia fet per a aquest 2012.

L'economia va retrocedir un 1,1% el segon trimestre en comparació amb el mateix període de l'any passat. Això suposa la principal caiguda trimestral des de finals del 2009. En aquell moment encara no havia esclatat la crisi del deute a Grècia, que posteriorment s'ha anat escampant per tot Europa, Catalunya inclosa. Fins ara, el 2009 ha estat el pitjor any de la crisi (el PIB va arribar a baixar un 4,2%) i, malgrat que de moment no sembla que s'hagi de repetir una caiguda tan pronunciada, el deteriorament de l'economia s'aprecia a tots els grans indicadors.

L'atur català ja afecta el 22% de la població (a l'inici de la crisi estava al 6,5%), bastant per sobre de la previsió del Govern per a aquest any, que era del 18,5%. Igualment, el deute públic català ja frega els 44.000 milions i supera àmpliament els 41.600 amb què la Generalitat preveia tancar l'exercici. I encara pitjor: Catalunya haurà de pagar 2.444 milions en interessos aquest any. Aquesta xifra, revelada aquesta setmana pel president Mas, supera en 450 milions la previsió inicial i duplica el que es va pagar el 2010 per aquest concepte.

Interessos versus retallades

El 2013 es podria reproduir a Catalunya el que passarà al conjunt d'Espanya: que els esforços per retallar despesa es vegin superats per l'augment dels interessos. En el cas de l'Estat, els interessos superaran l'any vinent els 9.000 milions d'euros, més del doble del que retallarà el govern espanyol. Paradoxalment, l'augment dels interessos obliga a seguir retallant, cosa que deprimeix l'economia, com ha admès algun cop el mateix conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

Mentrestant, l'Estat ha entregat una primera partida de 400 milions d'euros a la Generalitat com a part del rescat de 5.023 milions que va demanar Catalunya. Però aquests diners són insuficients perquè la Generalitat pugui afrontar tots els pagaments que ha de fer. Els 400 milions són finalistes i, per tant, únicament serveixen per pagar els venciments de deute. Mas-Colell va exigir ahir el pagament immediat de 560 milions d'euros addicionals per poder afrontar diverses partides, com per exemple els hospitals i les escoles concertades. "És millor que [els diners] es rebin dilluns que dimarts", va dir Mas-Colell per remarcar la urgència d'aquesta partida. Això sí, el conseller va assegurar que el pagament de les nòmines als funcionaris "està assegurat".

Amb el país submergit en la segona recessió des que va començar la crisi i amb la Generalitat abocada a les transferències de l'Estat per fer front als pagaments més elementals, no és fàcil entreveure quan començaran a millorar les coses.