TECNOLOGIA

L’economia col·laborativa, en mans de 13 experts

El Govern crea una comissió que involucra sis conselleries per afrontar els conflictes del sector

Un total de sis conselleries diran la seva en la recepta màgica que ha de resoldre el trencaclosques de l’economia col·laborativa. La Generalitat ja té llest l’acord de Govern per desenvolupar aquest nou model, que passa per crear el que s’ha anomenat comissió interdepartamental de l’economia col·laborativa, que quedarà adscrita al departament d’Empresa i Coneixement, però que estarà integrada per 13 membres de sis departaments diferents i provinents de les tres grans àrees que constitueixen el Govern.

“El repte de la regulació i desenvolupament de l’economia col·laborativa és la gestió del canvi”, conclou el document de l’acord, al qual ha tingut accés l’ARA. Precisament aquesta setmana Uber, una de les plataformes que actuen sota l’etiqueta d’economia col·laborativa, va anunciar el retorn de la seva activitat a Madrid i no a Barcelona per un problema de regulació de la concessió de llicències per a conductors autònoms que no siguin taxistes. L’objectiu d’aquest acord serà, doncs, abordar qüestions com aquesta. En aquest cas concret, els representants del departament de Territori i Sostenibilitat hauran de revisar la normativa de transport que pot permetre o vetar l’activitat d’aquesta plataforma.

Com va avançar l’ARA, el govern de Puigdemont, per iniciativa del conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va accelerar el ritme per posar punts i comes a la regulació d’una activitat que ha provocat vagues de taxistes, ha posat en alerta el lobi hoteler i ha començat a fer pessigolles a banca i immobiliàries. L’acord havia de fer-se públic el mes passat però, segons fonts pròximes a la negociació, el conflicte d’interessos entre conselleries i departaments ha allargat el procés. Finalment, la comissió funcionarà durant un any i estarà constituïda per tres membres del departament d’Empresa i Coneixement -que decidirà qui presideix la comissió-, tres de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, dos de Treball, Afers Socials i Famílies, dos de Territori i Sostenibilitat, dos de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i un de Presidència. A més, hi haurà un tècnic de caràcter permanent per a cada departament i es preveu l’opció de convidar altres departaments afectats, per exemple Cultura, que també ha reclamat, sense èxit, ser part activa de la iniciativa.

Políticament, tot i que la voluntat ha vingut per part d’Esquerra Republicana (ERC), finalment la balança en nombre es decanta cap a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que es queda amb vuit dels 13 membres de la comissió, a més de la presidència.

Acords amb Uber i Airbnb

Malgrat la voluntat de deixar clar des d’un inici que aquest acord vol abordar un “fenomen transversal que va molt més enllà d’experiències empresarials d’èxit recent”, la referència a Uber i Airbnb és clara. Aquestes dues plataformes, dedicades al transport de passatgers i al lloguer d’habitacions i apartaments entre particulars, han estès la seva activitat a nivell global i el seu abast implica milers de persones i milions d’euros. Però segons es desprèn del document de l’acord, la voluntat de la Generalitat, que fins ara ha sigut sancionadora, és la de teixir acords. El segon punt de l’acord de Govern consisteix a “promoure acords de col·laboració de les plataformes d’economia col·laborativa amb l’administració per potenciar la informació i la transparència de les activitats que es duen a terme [...] vetllant pel respecte al dret a la intimitat i per la protecció de les dades de caràcter personal”. Un punt que remet directament al conflicte que Airbnb manté amb l’Ajuntament de Barcelona, que va reclamar les dades dels usuaris que haguessin publicat apartaments turístics sense llicència a la plataforma.

Experts del sector alerten que és un error intentar regular directament aquestes plataformes, i per això mostren la seva conformitat amb l’enfocament sectorial que fa la Generalitat, ja que l’activitat d’empreses com Uber i Airbnb està sent revisada a escala europea i fins i tot als tribunals, com en el cas de l’apli de conductors autònoms, i quedarà delimitada per la normativa europea d’economia digital.

La Generalitat pretén regular així l’impacte econòmic, social i local d’una activitat que ha definit finalment de la següent manera: “L’intercanvi entre particulars de béns i serveis majoritàriament infrautilitzats”. Per això constitueix aquesta comissió, que assessorarà el govern en conflictes que poden anar sorgint, com ara la regulació del turisme, l’habitatge i el transport que es debat a Barcelona mentre elabora un informe que presentarà en seu parlamentària d’aquí un any i on concretarà la implantació d’aquesta activitat a Catalunya, els seus reptes i també les obligacions de les plataformes.

Més continguts de