L’electricitat es desendolla del creixement econòmic

BarcelonaHi ha una sèrie d’indicadors que sempre s’havien pres com a referència de la salut econòmica d’un país. Si el consum de ciment, d’acer o d’electricitat van endavant, teòricament una economia creix. Però a l’Espanya que ha deixat enrere la profunda crisi aquest paradigma ja no val. Mentre el creixement del PIB es dispara, la demanda elèctrica tendeix a estancar-se.

Les dades de Red Eléctrica -l’empresa que gestiona el sistema elèctric espanyol- no deixen cap dubte: mentre el govern de Mariano Rajoy preveu que l’economia haurà crescut un 3,1% el 2017, la demanda elèctrica peninsular (les Balears i les Canàries tenen un sistema propi) només ha augmentat un 1,2%.

La situació no és nova. El patró es repeteix des que es va iniciar la sortida de la crisi. L’any 2014, mentre el PIB repuntava un 1,4%, la demanda elèctrica encara queia un 1,1%. L’economia es va accelerar el 2015 i el PIB va millorar un 3,2%. Això va fer créixer la demanda elèctrica un 2%, una proporció molt inferior a la de l’economia. I el 2016, amb un creixement econòmic també superior al 3%, la demanda elèctrica només va pujar un 0,7%.

En l’avançament del seu informe sobre el 2017, Red Eléctrica indica que les temperatures suaus durant el 2017 van tenir una escassa contribució a la variació de la demanda elèctrica. Però, al marge del clima, altres factors influeixen en el fet que el consum elèctric no avanci al mateix ritme que el creixement econòmic.

Els experts destaquen dos fets importants que poden explicar aquesta divergència. D’una banda, una eficiència energètica més gran, tant a les llars com a les indústries. La crisi econòmica va ensenyar a estalviar, i els nous sistemes d’enllumenat, electrodomèstics i maquinària són de baix consum. De l’altra, el nou model econòmic, molt més basat en els serveis que en la indústria i, per tant, molt menys consumidor d’energia.

Conseqüències empresarials

La tendència a un consum energètic més baix afecta -i afectarà- les empreses del sector. Un informe de Goldman Sachs publicat el 2016 rebaixava en un 8% la seva estimació del benefici per acció per a les grans elèctriques.

Diverses causes, a més del possible estancament del consum, poden provocar aquesta situació. Per exemple, una retribució més baixa de la distribució. S’ha de tenir en compte, també, que el govern espanyol porta dos anys congelant la part regulada del rebut. Un altre factor que pot influir en una rendibilitat més baixa de les elèctriques és el creixement de les energies renovables, un sistema de generació que pot veure caure la seva retribució -de fet, les primes ja es van retallar.

A més, les noves subhastes que s’han fet aquest any, quan siguin una realitat abans del 2020, poden abaratir els preus del mercat majorista. Per això les empreses espanyoles del sector s’han bolcat en el negoci de la comercialització i en la seva internacionalització.

I no és gens estrany tampoc que contínuament se sentin a Espanya i a Europa rumors de concentració en el sector. Les fusions entre grans companyies elèctriques podrien ajudar aquestes empreses a guanyar una dimensió, sinergies i estalvi en costos que tenen molt més difícil amb el creixement orgànic. La situació es genera en ple debat sobre com ha de ser la transició energètica per aconseguir un sistema més sostenible i complir amb els objectius europeus.