Madrid“Mateixa feina, mateix sou”. Aquest ha sigut un dels lemes que més s’han sentit en les protestes dels cossos policials espanyols els últims mesos. És una petició que fa temps que es feia, però que va rebrotar amb força després de l’actuació policial de l’1 d’octubre i que, des de llavors, han defensat amb contundència representants de Ciutadans i el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. L’acord per a l’equiparació salarial entre cossos policials es va rubricar fa poques setmanes, després que el ministeri determinés que hi havia un decalatge de 820 milions d’euros entre els cossos estatals i els Mossos d’Esquadra. Però fonts del departament de Zoido deien fa unes setmanes que la negociació, en realitat, ve de lluny i no és tan senzilla.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El cas és que hi ha una altra qüestió sobre la qual s’ha passat de puntetes. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenen unes retribucions inferiors a les dels Mossos d’Esquadra i altres policies autonòmiques, però també disposen d’alguns avantatges respecte a aquests cossos, i no hi han volgut renunciar. Feia temps que era un dels esculls de la negociació, segons les mateixes fonts. “Aquesta equiparació ha d’anar destinada als salaris sense tocar cap dels altres aspectes”, assegura Juan Fernández, portaveu de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC). Efectivament, l’acord anunciat fa unes setmanes per Zoido se cenyeix només a les taules salarials. El 12 de març el ministre va anunciar que el pacte tenia un cost de 1.207 milions en tres anys perquè les nòmines dels agents s’elevin de mitjana mensualment 561 euros bruts per als policies nacionals i 720 per als guàrdies civils.
Però ¿quins avantatges tenen aquests cossos? La principal reclamació dels Mossos, segons diversos portaveus sindicals, és la de la prejubilació. La llei orgànica 2/1986 sobre forces i cossos de seguretat deixa per escrit que els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenen l’edat de jubilació forçosa als 65 anys, com qualsevol altre funcionari, però també que tenen dret a “passar a la situació de segona activitat” a petició pròpia quan tinguin 58 anys. És a dir, que es poden prejubilar abans renunciant només a les parts variables del sou. Els Mossos d’Esquadra no ho poden fer. Es jubilen com qualsevol altre treballador i, quan passen a segona activitat, fan feines d’oficina, però no poden deixar de treballar.
“Les feines similars han de tenir retribucions similars, però no es pot fer demagògia: el que passava fins ara era que l’Estat no volia equiparar els cossos de seguretat de l’Estat amb les policies autonòmiques per evitar que aquestes poguessin reclamar les retribucions en espècie o jubilació anticipada”, explica Enric Alsina, secretari general del Sindicat Autònom de Mossos d’Esquadra. En la mateixa línia Toni Castejón, secretari general del Sindicat de Mossos d’Esquadra, recorda que és una reclamació que ve de fa temps i explica que recentment s’estan tornant a mobilitzar.
No és l’únic avantatge. Entre cossos corren rumors diversos sobre els presumptes “privilegis” que tenen els agents de la Guàrdia Civil. A la pràctica, sí que hi ha diferències, però no totes són certes. Juan Fernández diu que els agents de la Guàrdia Civil poden viure a les casernes, els anomenats pavellons, i per tant no han de pagar habitatge. Però assegura que a la pràctica no n’hi ha per a tots i que tampoc és el més desitjable. També admet que tenen la possibilitat de triar entre el règim de la Seguretat Social o mútues privades sense haver d’assumir-ne el càrrec.
Les ajudes que reben els guàrdies civils sí que generen molts rumors. No les reben automàticament per ser agents del cos, però sí que poden tenir-hi accés si les sol·liciten a través del Fons d’Acció Social, un fons que els Mossos van tenir fins al 2011 i que, en el cas de la Guàrdia Civil, és utilitzat àmpliament. Segons les xifres de l’AUGC, l’any passat s’hi van destinar 7,5 milions i se’n van beneficiar 68.213 agents, el 85% del total dels efectius. Són ajudes com ara 700 euros anuals per a assistència geriàtrica, 400 euros anuals per a persones grans a càrrec del titular, 300 euros anuals per a natalitat i 600 euros anuals per a transport públic ferroviari. El sindicat de Mossos USPAC ha fet una petició oficial al departament d’Interior reclamant totes aquestes condicions, i aquest mateix mes ha rebut la negativa.
Juan Fernández insisteix que no es tracta de drets adquirits i que, per tant, no s’han de tenir en compte a l’hora de comparar els salaris. Els Mossos, en canvi, creuen que això és demagògia. Des d’Interior no neguen que aquesta polèmica hagi estat recentment damunt la taula de negociació, però insisteixen que “la discriminació salarial contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional venia de lluny” i que “s’ha d’equiparar per dalt i no per baix”.
Tot plegat, però, deixa de banda un altre tema que alguns troben important: per què una persona que treballa de policia a Catalunya, sigui al cos que sigui, ha de cobrar el mateix que una que ho faci en una comunitat amb un cost de vida més baix?
Les millors condicions que tenen els cossos estatals
Jubilació anticipada als 58 anys
Els guàrdies civils i policies nacionals poden passar al règim de segona activitat als 58 anys i prejubilar-se només renunciant a la part variable del sou. Els Mossos d’Esquadra es jubilen amb 65 anys.
Habitatge als pavellons
Tenen la possibilitat de viure a les casernes, anomenades pavellons, i, per tant, no tenen la despesa d’habitatge.
Fons d’Acció Social
La Guàrdia Civil té accés a aquest fons amb ajudes (sempre anualment) per diferents conceptes: 500 euros per a discapacitat, 700 per a geriatria, 400 per a persones grans que depenguin del titular, 1.500 euros per a tractaments mèdics, 300 per a natalitat, 265 per a famílies nombroses, entre d’altres. Les ajudes són limitades, però el 2017 se’n va beneficiar en diferent mesura el 85% del cos.
LES CLAUS
1. ¿Hi ha diferències salarials entre policies estatals i autonòmiques?
Sí. Càrrecs equivalents poden tenir de mitjana fins a 700 euros de diferència entre cossos, segons el ministeri d’Interior. Són cossos molt jerarquitzats i internament també tenen moltes desigualtats que fan difícil comparar les taules, però cap dels cossos ho posa en dubte.
2. Què reclamen els Mossos d’Esquadra?
Que ja que s’ha arribat a un acord per a la igualtat salarial entre cossos, també s’igualin altres condicions com ara la prejubilació i l’accés al Fons d’Acció Social. Però la Guàrdia Civil respon que, a banda d’aquestes condicions, el seu és un cos de règim militar amb uns drets laborals més pobres.
3. ¿I el cost de la vida?
Els sous no tenen en compte la diferència de cost que té viure en una comunitat o una altra. Aquesta qüestió sovint s’ignora, però el salari serà el mateix per a un policia independentment de la zona on treballi.
