L'impost als pisos buits: la propera llei catalana que suspendrà el Constitucional

Recull de les normes catalanes impugnades, suspeses i anul·lades pel TC

El govern de l'Estat ja té al cap quines seran les properes lleis catalanes que paralitzarà presentant un recurs al Tribunal Constitucional. Ho ha notificat el ministeri d'Hisenda al departament de Territori i Sostenibilitat. És la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l' emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i la normativa de l' impost de pisos buits. Una llei que va néixer d'una iniciativa legislativa popular (ILP) i va ser aprovada al Parlament per la majoria de grups.

Aquesta normativa preveu mesures per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge amb mesures per tal d'evitar desnonaments i situacions de risc d'exclusió residencial. Entre altres mesures recull l'aplicació del lloguer social obligatori, la dació en pagament i el reallotjament immediat.

El govern espanyol ja ha indicat que pensa recórrer davant el Tribunal Constitucional perquè considera que aquesta llei atempta contra el concepte de propietat establert per la Constitució i el Codi Civil. Respecte a la normativa de l'impost dels pisos buits, que s'ha d'aplicar a les entitats financeres –no als particulars– que tinguin pisos buits durant més de dos anys, el govern de l'Estat interpreta que la Generalitat cau en " una extralimitació competencial" perquè aquest fet imposable es contempla a la llei estatal d'hisendes locals, que ja preveia un recàrrec en l'impost de béns immobles (IBI) dels pisos buits. Per tant, interpreta l'Estat, l'impost català suposa una doble imposició, tot i que la llei espanyola no s'aplica perquè encara no té reglament.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, considera " inadmissible" l'anunci del govern del PP de presentar recurs, i ha dit que "ningú entén que dues lleis tan importants per promoure el dret social a l'habitatge puguin ser bloquejades pel govern espanyol". Respecte a l'impost dels pisos buits, el conseller ha recordat que conté una disposició addicional que preveu un mecanisme de coordinació amb els ajuntaments per evitar una doble imposició.

L'anunci del govern de l'Estat que recorrerà aquestes normatives ha caigut molt malament entre les organitzacions que van impulsar la llei contra els desnonaments: la PAH, APE i Observatori Desc. Aquestes organitzacions van moure la ILP i van obtenir els suports necessaris populars en forma de signatures, primer, i l'aprovació pel Parlament, després. Aquestes organitzacions han lamentat que el govern de Mariano Rajoy qüestioni totes les eines aprovades per "obligar els bancs i les empreses de subministraments a assumir les seves responsabilitats davant els efectes més dramàtics de la crisi".

Les entitats impulsores de la ILP creuen que la llei és totalment constitucional, i han assegurat que l'objectiu del govern de l'Estat no és la constitucionalitat, sinó "defensar un cop més i sense escrúpols els interessos dels bancs i les subministradores".

Dos anys d'intensa activitat

Els darrers dos anys, el govern de Mariano Rajoy ha presentat recurs contra diverses lleis i normatives aprovades pel Parlament de Catalunya. El govern de l'Estat té la potestat, quan presenta un recurs, de demanar la suspensió de la norma recorreguda, cosa que ha fet en cada ocasió, paralitzant d'aquesta manera l'aplicació de diversa legislació catalana. Aquest és el recull que inclou els recursos admesos a tràmit contra lleis catalanes, les suspensions de lleis i normes catalanes decretades pel Constitucional i les resolucions que anul·len normes catalanes:

  • Octubre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la reforma de la llei d'ordenació d'equipaments comercials de Catalunya. Impedia els equipaments comercials fora de la trama urbana.
  • Octubre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió del codi de consum de Catalunya. Preveia diverses mesures contra la pobresa energètica i les clàusules abusives en les hipoteques i altres productes bancaris.
  • Setembre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la llei de reforma de l'Agència Tributària de Catalunya. Posava les bases d'una de les principals estructures d'Estat.
  • Setembre del 2014: Admissió a tràmit i suspensió de la llei que grava la provisió de continguts pels prestadors de comunicacions electròniques. Era l'impost a les operadores de telecomunicacions –impost a l'ADSL– i la recaptació s'havia de destinar a la industria audiovisual catalana.
  • Juliol del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la llei que grava les emissions contaminants dels vols comercials i la indústria, i la producció elèctrica d'origen nuclear.
  • Juliol del 2015: Admissió a tràmit del conflicte de competències per la reforma dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya.
  • Juliol del 2015: Admissió a tràmit del conflicte de competències contra la creació del Comissionat per a la Transició Nacional de Catalunya.
  • Juny del 2015: Admissió a tràmit i suspensió dels punts impugnats del recurs del govern de l'Estat contra la llei de mesures fiscals, financeres i administratives de Catalunya.
  • Juny del 2015: Admissió a tràmit del recurs del govern de l'Estat contra la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.
  • Juny del 2015: El TC declara inconstitucionals les actuacions de la Generalitat de Catalunya per preparar el procés de participació ciutadana del 9-N.
  • Juny del 2015: El TC declara inconstitucionals dues normes catalanes sobre l'impost dels dipòsits bancaris.
  • Abril del 2015: Admissió a tràmit del recurs del govern espanyol contra la llei d'acció exterior de Catalunya.
  • Març del 2015: El TC estima el recurs del Defensor del Poble i anul·la diversos articles de la llei del Síndic de Greuges.
  • Febrer del 2015: El TC declara inconstitucionals alguns preceptes de la llei catalana de consultes i anul·la el decret de convocatòria del 9-N
  • Gener del 2015: Admissió a tràmit del recurs de l'Estat contra la llei catalana de l'impost sobre els dipòsits bancaris.
  • Desembre del 2014: El TC desestima el recurs de súplica de la Generalitat contra l'admissió a tràmit de la impugnació dels actes preparatius del 9-N.
  • Desembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l'Estat contra la llei catalana d'horaris comercials.
  • Novembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l'Estat contra la llei de mesures fiscals, administratives i del sector públic de Catalunya.
  • Novembre del 2014: Suspensió de la llei que impedia el 'fracking' a Catalunya i altres comunitats.
  • Novembre del 2015: Admissió a tràmit de la impugnació per part de l'Estat dels actes de preparació del 9-N.
  • Octubre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l'Estat contra la llei de reforma del codi de consum de Catalunya.
  • Octubre del 2014: El TC rebutja les recusacions dels magistrats Pérez de los Cobos i González-Trevijano en el recurs contra la llei catalana de consultes.
  • Setembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l'Estat contra la llei de consultes de catalunya i la convocatòria del 9-N i suspensió d'ambdues.
  • Maig del 2014: El TC declara inconstitucional l'euro per recepta a Catalunya i la taxa judicial creada per la Generalitat.
  • Març del 2014: El TC estima parcialment el recurs del govern de l'Estat contra la declaració de sobirania de Catalunya.

La intensa activitat del TC impugnant i suspenent lleis catalanes ha tingut el seu impacte en els comptes de la Generalitat, ja que molts dels recursos afecten figures impositives, com la taxa de l'ADSL, la de les emissions del avions, l'euro per recepta, l'impost als dipòsits bancaris i altres. Les decisions del Constitucional tenen un efecte directe en els comptes de la Generalitat, com es pot veure al gràfic.

Només l'impost sobre dipòsits bancaris ha portat la Generalitat a perdre més de 680 milions d'ingressos, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha queixat diverses vegades per aquest bloqueig al Constitucional que impedeix obrir noves vies d'ingressos per a la Generalitat.

Més continguts de