Montoro promet gastar més i ingressar més amb menys impostos

MadridEls tres ministres de Rajoy que van comparèixer ahir per presentar el projecte de pressupostos generals de l’Estat del 2018 van repetir diverses vegades que eren uns comptes “realistes”, com si volguessin fer esvair els dubtes que planaven sobre la sala de premsa de la Moncloa. D’una banda, les possibilitats d’aprovar uns comptes només amb el suport de Ciutadans i amb el rebuig (mentre duri el 155) del PNB, semblen magres. De l’altra, ja hi ha diverses veus que posen en dubte la versemblança d’uns comptes que preveuen -alhora- augments de despeses, rebaixes d’impostos i rècords de recaptació sense retallar cap partida i amb la promesa de reduir el dèficit en 0,9 punts, que equival a uns 9.000 milions d’euros.

Aquest any el govern espanyol podrà gastar 119.834 milions. El sostre de despesa, per tant, augmenta en 1.500 milions respecte a l’any passat. Només amb aquest petit guany (suposa amb prou feines una dècima del seu PIB), el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, presentava ahir uns pressupostos amb increments de despesa molt superiors, que preveu compensar gràcies al creixement econòmic i a uns ingressos rècord. “Aquests són els pressupostos dels funcionaris i dels pensionistes”, va proclamar.

1.000 M€ més en pensions

Preveu increments d’entre un 1% i un 3% per a les rendes baixes

Aquesta és una de les mesures estrella dels comptes. Tant és així que el PP i Ciutadans han lluitat per aparèixer com el padrí de l’increment. El dia abans el partit d’Albert Rivera va fer seu l’anunci assegurant que la pujada a les pensions més baixes seria del 2%, però ahir Montoro va voler demostrar que és el govern qui anuncia aquestes mesures i va afirmar que l’augment podrà arribar fins al 3% en funció del tipus de pensió i de la renda dels pensionistes. L’increment del 0,25% per al conjunt de les pensions s’inclourà en aquest percentatge (és a dir, que no se li suma).

Tal com va detallar ahir el ministre, si s’aproven els comptes les pensions mínimes pujaran un 3%, el mateix que les no contributives. Les pensions que tenen uns ingressos de fins a 700 euros bruts mensuals pujaran un 1,5% i les que estan entre els 700 i els 860 euros ho faran un 1%. A més, la pensió de viudetat es calcularà amb el 54% de la base reguladora (el càlcul de la pensió que pertocava al difunt) en lloc del 52% d’ara. En total, si els comptes s’aproven, uns 6 milions de pensionistes es beneficiaran d’aquests augments. Montoro, a més, va aclarir que això costarà 1.000 milions d’euros a les arques públiques perquè es finançaran a través dels pressupostos i no de la Seguretat Social.

2.000 M€ menys en IRPF

El mínim exempt s’eleva dels 12.000 als 14.000 euros

L’altra gran mesura que el PP i Ciutadans es disputen per fer-se-la seva és la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes. Es durà a terme de diverses maneres: s’eleva el mínim exempt de 12.000 euros bruts anuals a 14.000; els contribuents que cobren entre 12.000 i 18.000 euros anuals tindran una rebaixa fiscal que pot ascendir als 300 euros anuals; s’aplicarà una deducció de les despeses de guarderia de 1.000 euros anuals, i de 1.200 euros anuals per a les persones amb un cònjuge amb discapacitat, i s’incrementen a 600 euros anuals les deduccions per cada fill a partir del quart.

Tot plegat beneficiaria, segons els càlculs del govern, 3,5 milions de contribuents, entre ells un milió de pensionistes. Cal recordar, però, que el govern espanyol va prometre una rebaixa de l’IRPF per als contribuents de més edat que finalment no s’ha plasmat en aquests pressupostos fent honor a la filosofia de Montoro de guardar-se pastanagues per a futures negociacions.

4.000 M€ a les comunitats

Torna a posar sobre la taula els diners que va dir que congelaria

El ministre d’Hisenda també va voler ressaltar l’augment de 4.000 milions d’euros de més respecte al 2017 (+4%) que rebrien les autonomies pel sistema de finançament. Concretament, rebrien 105.041 milions d’euros. Cal recordar, però, que Montoro a principis d’any va anunciar que congelaria aquest increment (ja anunciat el juliol del 2017) davant la falta de pressupostos, fent pressió a les comunitats del PSOE per intentar aprovar els comptes. Ara recupera aquesta xifra i la torna a posar als pressupostos a l’espera que siguin aprovats. Si no és així, segons ha amenaçat Montoro, les comunitats no podran comptar amb aquests diners, que moltes ja han pressupostat. Per a Catalunya, la pèrdua seria de prop de 780 milions. Un cop dur.

En el cas dels ajuntaments la xifra és de 224 milions d’euros. Montoro va recordar ahir que, a més, aquest any les corporacions locals podran començar a reinvertir el seu superàvit.

Recaptació rècord

Preveu disparar-la un 4,5% malgrat abaixar impostos

Un dels punts més polèmics de la presentació de la majoria de projectes de pressupostos és la previsió de recaptació. Per al 2018, malgrat comptar amb la rebaixa d’impostos i un descens en el creixement econòmic, el govern de Rajoy projecta un creixement de la recaptació del 4,5%. Preveu arribar als 210.015 milions d’euros, uns 12.000 milions més que aquest 2017, quan Hisenda s’ha quedat a les portes de batre el rècord històric del 2007.

Justament el que més preveu incrementar és l’IRPF, que espera que creixi un 6,5% respecte al 2017 tot i haver-lo rebaixat. Montoro argumentava ahir que això s’explica per l’evolució del mercat de treball i també perquè s’espera que creixin els salaris. I encara hi ha una altra cosa: els nous pressupostos inclouran la rebaixa de l’IVA per al cinema. Montoro va aprofitar per avisar les empreses que espera que aquesta reducció es repercuteixi en les entrades i no en els seus beneficis.

A tot això cal afegir-hi altres mesures, com ara l’augment dels salaris dels funcionaris d’un 1,75% i de la taxa de reposició (el nombre de funcionaris que poden ser substituïts quan deixen la feina), a més de l’equiparació salarial entre els diferents cossos de policia. També promet elevar el 16,5% en despesa en infraestructures.

El Banc d’Espanya ja va qüestionar el realisme d’aquests comptes en un marc de reducció de dèficit. En la mateixa línia anava ahir la CEOE: “Apunten a un clar biaix de moment polític, basats en un increment de la despesa fonamentat en una sobreestimació de les previsions d’ingressos”. Un optimisme del qual també alertaven ahir els tècnics d’Hisenda. Davant d’aquestes crítiques, Montoro es va limitar a assegurar que el creixement econòmic i la contenció de la despesa (“Que no vol dir gastar menys sinó no gastar tant com es podria”, va raonar) permetran quadrar els comptes.

Més creixement: el risc català “s’esvaeix”

Ahir el ministre d’Economia, Román Escolano, va millorar quatre dècimes les previsions de creixement per a l’economia espanyola el 2018, del 2,3% al 2,7% després de constatar “la normalització” de la situació a Catalunya. L’Airef avala aquestes previsions i considera que la crisi a Catalunya s’ha “esvaït”.

Es manté el ritme de creació d’ocupació

Segons Escolano, l’altra gran xifra és la del mercat de treball. El ministre d’Economia preveu que el 2018 es creïn 475.000 llocs de treball i que la taxa d’atur baixi del 16,5% actual al 15% gràcies a la reducció de 339.000 desocupats. “La millor política social és la creació d’ocupació”, va dir Escolano en la seva primera compareixença.

Endeutament públic encara històric

Una de les xifres a la qual el govern espanyol dedica menys temps és la del deute públic, una de les grans assignatures pendents. No van donar xifres de la previsió d’endeutament per a aquest 2018 però Montoro sí que va confirmar que el 2017 es va rebaixar del 99% del PIB al 98,4%, unes xifres encara de les més elevades de la història.

Rècord d’ingressos des del 2007

Montoro preveu recaptar més de 210.000 milions d’impostos, un 4,5% més que el 2017 i malgrat la rebaixa de l’IRPF. Unes previsions que ja li han provocat crítiques per poc realistes de la CEOE o dels tècnics d’Hisenda. Malgrat avalar les previsions, l’Airef ja ha avisat diverses vegades que el govern “infla” les previsions de recaptació.

La pujada de les pensions més baixes

És la pujada màxima que tindran les pensions més baixes. Una mesura que Rajoy ha acabat tenint en compte buscant suports. Tot i això, ahir el PSOE ja va dir que no els aprovaria i el PNB que no negociaria, cosa que fa difícil creure que hi haurà acord malgrat la confiança del ministre, que diu que “encara hi ha temps”.