Els exdirectius de CatalunyaCaixa s'escuden en el Banc d'Espanya i asseguren que estava al cas de tota la gestió
Narcís Serra, Adolf Todó i Josep Maria Loza defensen que el forat de l'entitat és causa de la crisi
MadridEl Banc d'Espanya estava al cas de les operacions que van acabar provocant un forat de 720 milions d'eurosen projectes immobiliaris a CatalunyaCaixa i fins i tot en va consensuar algunes. Així ho han defensat aquest dimarts els tres exdirectius de l'entitat que han declarat a l'Audiència Nacional, segons fonts de les defenses. L'expresident de CatalunyaCaixa i exministre, Narcís Serra, i els dos ex directors generals de l'entitat, Adolf Todó i Josep Maria Loza, han declarat aquest dimarts en la causa que investiga les operacions immobiliàries fetes entre els anys 2000 i 2013 en què CatalunyaCaixa tenia una participació del 50%, juntament amb altres socis, i que més tard va passar a càrrec de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (Procam).
Les mateixes fonts expliquen que totes tres defenses han anat en la mateixa línia i han estat complementàries. L'antiga cúpula d'una de les caixes que més diners va rebre del rescat financer ha argumentat que tota la gestió estava sota la supervisió absoluta del Banc d'Espanya, incloses les operacions immobiliàries, que són les que estan sota la lupa de la investigació.
De fet, han argumentat que, sota aquesta supervisió, ningú els va advertir en cap moment que s'estava fent alguna cosa malament. Les defenses, com el fiscal, han volgut marcar diferències entre dues etapes concretes: entre 2000 i 2007 es van prendre les decisions d'inversió i adquisició d'uns compromisos econòmics "rellevants" i entre 2008 i 2013 ja es va fer evident la impossibilitat de desenvolupar els projectes.
Segons el ministeri públic, els organismes de govern de CatalunyaCaixa van aprovar intervenir en aquestes promocions immobiliàries a Espanya, Polònia i Portugal, en les quals adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que qualificaven d'especial interès, cosa que suposava un "risc en la inversió". Però segons les defenses, durant el primer període el negoci era una màquina de fer diners i no hi havia tal percepció del risc. Durant el segon, els investigats han insistit que les operacions de desinversió es van consensuar amb el Banc d'Espanya.
La Sareb i la crisi
Només 32 de 700 operacions van sortir malament
Un dels altres arguments de Serra, Todó i Loza ha estat que el forat milionari va ser inevitable i produït per la crisi econòmica. Els exdirectius de CatalunyaCaixa han recordat que Procam va dur a terme entre 600 i 700 operacions, de les quals només 32 van sortir malament. Així, consideren que els riscos que van acabar provocant el fracàs d'aquestes operacions no es podien preveure com a tals, ni tan sols després del 2009, quan ningú esperava que la crisi seria tan profunda i quan, fins i tot, es va arribar a parlar de brots verds.
Per això han argumentat que el forat patrimonial pel qual se'ls investiga per presumpta administració deslleial i apropiació indeguda va ser provocat per la mateixa crisi i també perquè els actius van ser traspassats a la Sareb (el 'banc dolent') per ordre del FROB per un preu molt més baix del que havien estat adquirits o pel que estaven valorats. Sobre els terrenys en els quals es van dur a terme aquestes inversions la fiscalia sosté que eren propietat d'alguns dels mateixos socis i qüestiona la fiabiliat d'alguns d'ells.
Les mateixes fonts han secundat les declaracions que Narcís Serra ha fet a la sortida de l'Audiència Nacional. "He entrat molt tranquil i surto encara més tranquil: això acabarà bé", ha etzibat l'històric del PSC després d'estar poc més d'una hora declarant.
