Nissan planta el Parlament i els diputats ho titllen d'“absoluta vergonya”

L’administració va oferir la companyia 100 milions d'euros per créixer

La Generalitat i l’Estat van oferir 100 milions d’euros a Nissan per convèncer la multinacional de portar la fabricació d’un nou cotxe a la planta de Barcelona, un projecte que tenia un cost aproximat de prop de 400 milions. Així ho ha explicat aquest dilluns al Parlament la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón.

El tancament de les plantes de Nissan és "la crua demostració del que passa quan s'encadenen una sèrie de decisions no encertades en un sector en transformació". L'afirmació de Chacón ha resumit sense voler-ho el conjunt de queixes gairebé inèdites que s'han llançat al voltant del conflicte amb la companyia automobilística. Inèdites per la unanimitat del missatge. Totes les forces polítiques estan d'acord que Nissan ho ha fet tot malament. L'últim dels errors: no presentar-se a la comissió parlamentària d'aquest dilluns. 

L'organisme havia demanat a representants del comitè d'empresa i a diversos directius de la companyia que compareguessin davant les comissions conjuntes dels departaments d'empresa i de treball, però aquests últims han decidit no participar-hi. Estaven cridats Frank Torres (responsable de la liquidació de l'empresa a Catalunya), Genís Alonso (vicepresident de Nissan a Espanya), Juan Luis Plá de la Rosa (director de relacions institucionals) i Gianlucca de Ficchy (vicepresident sènior de Nissan a Europa), però tots ells han assegurat, en una carta conjunta, que començant aquest dimarts el període de consultes intern era prioritari donar les explicacions necessàries als treballadors abans que fer-ho davant del Parlament. Segons han dit, però, no es tanquen a comparèixer més endavant.

Nissan confirma el tancament de les plantes catalanes

L'opció la tindran, perquè el grup parlamentari que ha convocat la comissió ha dit que efectivament insistiran en què compareguin en un altre moment. Això sí, pel camí, de moment tothom ha coincidit que l'absència no fa altra cosa que refredar encara més la confiança en l'empresa. "40 anys d'història no mereixen aquest menyspreu", ha dit el socialista Pol Gibert. "És una absoluta vergonya", ha afegit, replicant amb un punt més de duresa el mateix que han anat opinant els altres grups polítics.

El protagonisme, així doncs, ha estat per als dos representants del comitè d'empresa que han participat a la comissió. El primer, Juan Carlos Vicente Martínez, s'ha encarregat de resumir tota la sèrie d'esforços que fa anys que fan els treballadors (abaixades de sou, acceptació d'acomiadaments...) per acabar defensant que res d'això ha servit mai, perquè l'empresa tenia clar el seu pla estratègic, que segons ells era "ofegar la companyia i els treballadors" per tancar. I en aquest mateix sentit, ha reprès el fil l'altre representant dels treballadors, Miguel Ruiz Fernández, que ha assegurat que Nissan està mentint. Pel que ha explicat, quan l'any passat s'estava al 30% de la producció no van poder demostrar que feien fora 600 persones perquè l'empresa tingués pèrdues.

"Abús" de les arques públiques

"La planta és competitiva", han reivindicat tots dos. De fet, la seva proposta per intentar revertir la decisió de la companyia és incloure Renault (empresa del mateix grup) en les converses: Nissan ja entén que patirà, però Renault no ho té tan clar i ha de saber que els problemes li vindran igual”, ha explicat Martínez. I l'estratègia triada per convèncer els diputats que fessin alguna cosa ha passat per insistir en què els 154 milions d'ajudes procedents de l'administració són diners perduts. L'empresa –han dit els treballadors– s'ha estat aprofitant de les arques públiques primer amb les ajudes i després demanant ERTOs. "Nissan està aprofitant el marc legal per marxar per la porta del darrere", ha sentenciat Ruiz Fernández. Això sí, ha afegit, si se li posa difícil per marxar, no ho farà. Al febrer encara s'ho replantejaven, ha insistit, raó per la qual si els números no els quadren, seguiran aquí.

Quan ha arribat el torn d'Àngels Chacón, la consellera ha defensat que aquests ajuts sempre han anat lligats a les inversions que anava presentant la companyia. Ha estat quan han parlat Chacón i també el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, quan el Parlament ha recuperat la dinàmica habitual: la majoria dels parlamentaris han acusat els consellers de no estar fent tot el que es pot fer i d'haver fet poca autocrítica en les seves intervencions.