INFRAESTRUCTURES

Només queda mig any perquè comencin a vèncer els peatges

Al novembre s’acaba la concessió de l’AP-1, que marcarà el futur

Abertis, una de les principals multinacionals d’origen català, ja ha canviat d’amos. Conclosa l’oferta pública d’adquisició (opa), la italiana Atlantia -controlada per la família Benetton- i ACS -la constructora que presideix Florentino Pérez- en són els nous amos. Han pagat més de 18.300 milions per la companyia d’autopistes, però en pensen recuperar 3.000 amb desinversions. I l’avantatge de la compra és clar: Florentino Pérez va assegurar que gràcies a la compra ACS elevarà un 35% el seu benefici el 2019.

El volum de l’adquisició és molt alt, malgrat que moltes de les vies d’Abertis a Catalunya i Espanya tenen la fi de la concessió en un termini relativament curt i no s’ha resolt quin serà el futur de les vies de pagament a l’Estat, malgrat que el govern de Mariano Rajoy s’ha esforçat a dir que no es renovaran les concessions i s’aixecaran les barreres de peatge.

ANÀLISI: Mariscades en joc al consell d’Abertis

Abertis ja no té a Espanya la part més important del seu negoci. El seu primer mercat és el francès, i els últims anys ha fet un important esforç per créixer en altres països, com Xile, el Brasil, Puerto Rico, l’Índia i Itàlia. Un 70% del benefici brut operatiu (ebitda) del 2017 la companyia el va aconseguir a l’estranger, i el negoci exterior encara té més pes si es mira des del punt de vista dels ingressos, el 74%.

Durant l’última junta general el president de la companyia, Salvador Alemany, va remarcar com un dels reptes de futur, al qual hauran de fer front els nous amos, el venciment de les concessions més antigues a Espanya. Malgrat que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, pensa fer una nova licitació per a les autopistes de peatge radials que ha hagut de rescatar l’Estat, no queda clar que faci el mateix amb les concessions que arriben al venciment. El camí el marcarà segurament l’AP-1, en el tram Burgos-Armiñón, d’Europistas, que venç d’aquí sis mesos, el 30 de novembre.

El que passi amb aquesta autopista podria marcar el futur de les concessions d’Abertis. Les primeres de la companyia d’origen català que acaben la concessió són l’AP-7, entre Tarragona i Alacant, i l’AP-4, entre Sevilla i Cadis, el 31 de desembre del 2019. I a l’agost del 2021 venç la concessió de l’AP-7, entre la Jonquera i Tarragona, i l’AP-2, entre la barrera del Mediterrani i Saragossa. Totes aquestes són concessions estatals. Però el 2021 també acaben les concessions de la C-32 nord, entre Barcelona i Malgrat, i la C-33, entre Barcelona i Montmeló, en aquest cas d’Invicat (una companyia controlada per Abertis) i que són concessió de la Generalitat.

El futur del negoci és incert. La Generalitat proposa establir una vinyeta -pagament per poder circular un determinat període de temps- per a totes les vies d’alta capacitat de Catalunya. Amb la recaptació de la vinyeta, segons els plans del Govern, es podria pagar el manteniment de les vies i fer noves inversions. En canvi, la patronal de les grans constructores d’Espanya, Seopan, vol mantenir els peatges com l’única fórmula per assegurar el manteniment de les vies.

Pagament per ús i contaminació

A Catalunya, la Cambra de Contractistes d’Obres (CCOC) vol un nou model de gestió, basat en el pagament per l’ús i en funció de la contaminació (qui contamina paga), però no només per a les actuals vies de peatge, sinó per a totes les vies d’alta capacitat, també les autovies gratuïtes, amb la qual cosa s’assegurarien els recursos per al seu manteniment. Això, assegura el president de la CCOC, Joaquim Llansó, es podria fer pagant un peatge que seria aproximadament un 25% de l’actual. I es podria fer sense barreres, només amb lectors de matrícules o fins i tot amb el telèfon mòbil.

Més continguts de