Oportunitat per al dret a decidir en un terreny àrid

Josep Maria Àlvarez té una oportunitat. Ha guanyat per poc i, després de dir fa uns dies que el dret a decidir no el tombaria, aquesta matinada afirmava que ha sigut el seu handicap, però que la catalanofòbia ha sigut derrotada. En 26 anys al capdavant de la UGT catalana, ha obert la històrica central socialista a sensibilitats sobiranistes incorporant a l’estructura quadres de CDC i ERC. Mai ha defensat la independència ni la ruptura amb la UGT espanyola, però s’ha compromès en la defensa de l’exercici del dret a decidir.

Si manté aquest discurs al capdavant de la UGT, el segon sindicat de l’Estat, amb una forta presència institucional i incidència social, l’impacte serà notable. El sindicat és el de referència del PSOE, i Pedro Sánchez, casat amb C’s, ha optat per satanitzar un dret a decidir que només defensen Podem i IU.

Àlvarez deia ahir que ara la possibilitat d’entesa entre Catalunya i Espanya estarà “més a l’abast”. Com a bon coneixedor de la situació (ha cuidat més les relacions polítiques que els seus homòlegs de CCOO) sap que no funcionarà cap solució que arraconi el dret a decidir. En això pot marcar diferències amb l’altre català a la taula del diàleg social espanyol, Joan Rosell, de la patronal CEOE, que va arribar a l’organisme amb poques expectatives atesa la seva trajectòria i la de Foment.

El primer lloc on haurà de fer pedagogia Àlvarez és al sindicat. Fa uns mesos Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo es reunien amb Mariano Rajoy per abordar el procés i avalaven el seu frontisme proclamant que Catalunya no té dret a decidir perquè no és “una colònia”. La posició d’UGT i CCOO a l’Estat tampoc ha sigut aperturista a l’hora de descentralitzar les relacions laborals o la seguretat social. En el debat de l’Estatut, i amb la complicitat del ministre Jesús Caldera, els sindicats van reduir a la mínima expressió el marc propi de relacions laborals i després van intentar frenar el traspàs de la Inspecció de Treball. No va sorprendre que José María Fidalgo, ex de CCOO, acabés fent campanya per UPyD i acostant-se a plataformes espanyolistes com Libres e Iguales.

Àlvarez hereta un sindicat amb problemes i reptes gegantins -la pèrdua d’afiliació ho evidencia- i tindrà moltes urgències, però també pot exercir un rol polític clau i obrir camí al dret a decidir. De moment no n’ha sigut víctima.

Més continguts de