La UE deixa ara Panamà fora de la llista negra de paradisos fiscals

Només 10 països integren ara la llista i creixen les crítiques a Brussel·les per la poca ambició

No han passat ni dos mesos d’ençà que la Unió Europea va anunciar com a gran iniciativa contra l’evasió fiscal la creació d’una llista negra de paradisos fiscals arreu del món. La idea va trigar dos anys a negociar-se però ja va néixer coixa perquè a la llista només hi havia 17 jurisdiccions, moltes menys dels països considerats paradisos fiscals. Ara la UE ha decidit reduir-la encara més i deixar-la en només nou estats o regions autònomes. Entre els països que ahir la UE va decidir que sortissin hi ha Panamà, un dels símbols de l’evasió fiscal per l’escàndol dels 'papers de Panamà'.

La UE ha tret de la llista negra vuit estats i regions autònomes: Panamà, Corea del Sud, els Emirats Àrabs, Barbados, Grenada, Macau, Mongòlia i Tunísia. Aquests països han passat a engreixar l’anomenada llista grisa, formada pels paradisos fiscals que s’han compromès davant la UE a complir amb la normativa de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) contra l’evasió fiscal. La llista grisa la formen ara 55 jurisdiccions, entre les quals hi ha Andorra.

Debilitar la credibilitat de la UE

“La decisió d’avui debilita encara més la credibilitat del que ja era una llista dubtosa”, va lamentar ahir l’eurodiputat dels Verds Ernest Urtasun, d’ICV. Segons el grup dels Verds al Parlament Europeu, Panamà “és un epicentre del frau i del blanqueig” i hauria de continuar formant part de la llista negra.

Els governs europeus neguen que hagin perdut credibilitat per haver deixat una llista negra amb només nou paradisos fiscals. “Com menys països hi hagi a la llista negra, millor. Voldrà dir que els països han assumit els seus compromisos”, va defensar el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos. “La nostra llista negra ja està provant que val la pena. Jurisdiccions de tot el món han treballat de valent per comprometre’s a canviar les seves polítiques fiscals”, va subratllar Vladislav Goranov, ministre de Finances de Bulgària, país que ocupa la presidència rotatòria de la UE.

La UE revisarà d’aquí un any si els països de la llista grisa han complert amb els compromisos de fer canvis normatius per adaptar-se a les directrius de l’OCDE. Si no ho han fet, passaran a la llista negra. El procés, però, no serà transparent perquè la UE només farà públics els compromisos assumits -i per tant, si es compleixen- si els països afectats hi donen explícitament el seu consentiment a Europa.

“Aquest procés, per ser més creïble, ha de ser prou transparent. Però penso que sense el permís de les jurisdiccions que han assumit aquests compromisos seria injust revelar-los”, va afirmar el ministre de Finances de Bulgària.

La Comissió Europea considera, en canvi, que els compromisos haurien de ser públics per assegurar “un control democràtic millor” i va criticar l’opacitat del procés, però la majoria dels Vint-i-vuit prefereixen centrar-se a fer que els països compleixin amb els compromisos i no pas en la transparència. Brussel·les també va criticar al desembre, quan es va aprovar la creació de la llista negra, la poca ambició de la iniciativa.

Sancions per als paradisos fiscals

L’executiu comunitari continua apostant per aplicar mà dura contra els paradisos fiscals -els extracomunitaris, perquè la UE continua ignorant els europeus- i ahir va demanar als governs de la UE que impulsin sancions per als països que són a la llista negra, una proposta que els Vint-i-vuit van acollir amb poc entusiasme. “El pitjor és anunciar sancions i després no tenir capacitat per aplicar-les”, va apuntar De Guindos.

La UE va comptabilitzar l’any passat 92 jurisdiccions susceptibles de ser paradisos fiscals però finalment només en va incloure 17 a la llista negra. La decisió d’ahir descafeïna encara més la iniciativa.

Hisenda controlarà les criptomonedes i el comerç online

L’auge de les criptomonedes no s’escaparà de la lupa d’Hisenda. El ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro va publicar ahir al 'Butlletí Oficial de l’Estat' (BOE) que investigarà l’ús de divises digitals com el bitcoin. Hisenda vol evitar-ne l’ús fraudulent, així com aplicacions per al crim organitzat a través de la web profunda.

Segons Hisenda, la irrupció de les criptomonedes com a sistema de pagament “és un dels reptes més exigents actualment”. Per això el ministeri pretén afrontar aquesta “amenaça” a través de les unitats d’investigació de l’Agència Tributària. Precisament, el bitcoin ja s’ha convertit en el protagonista d’alguns escàndols i fraus a l’Estat, i el Banc d’Espanya ha alertat dels riscos.

També avisa que vigilarà de prop l’ús de moneders digitals en un context en què “la quantitat de pagaments amb targeta ha superat el volum de retirada de diners en metàl·lic dels caixers automàtics”. Considera que cal adaptar els sistemes antifrau a l’augment de transferències instantànies a través d’aquestes aplicacions. Finalment, l’AEAT també recorda que vigilar la fiscalitat del comerç electrònic continua sent una de les seves prioritats. Davant tot això, però, ahir el sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, es va queixar que tot plegat perpetua la situació de l’any passat sense augmentar efectius.