“No és un saqueig. És el mercat, amic”

Rato culpa tothom de la crisi menys a ell mateix i indigna el Congrés

Amb la superioritat de qui ho ha estat tot en el món econòmic, Rodrigo Rato va entrar ahir al Congrés per explicar el seu paper en la crisi financera que ha esquitxat Espanya els últims anys i en va sortir repartint culpes i espolsant-se responsabilitats de qualsevol acusació. El clímax va ser una frase que va deixar perplexos els assistents: “És un saqueig? No. És el mercat, amic”. Així va respondre a Toni Roldán, portaveu de Ciutadans a la comissió que investiga la crisi financera a la cambra baixa espanyola, després de posar sobre la taula els milers de milions que van perdre els accionistes dels bancs i l’erari públic arran de la crisi i el posterior rescat.

L’exvicepresident econòmic de José María Aznar, ex director general del Fons Monetari Internacional i expresident de Bankia va llegir un discurs en el qual va defensar la seva obra en els diferents càrrecs que va ocupar. I ningú es va salvar dels seus dards: del PP al PSOE, passant pel Banc d’Espanya, el FROB i els seus successors en la gestió de Bankia. El més assenyalat va ser el ministre d’Economia, Luis de Guindos, a qui va retreure que debutés a la Moncloa demanant 60.000 milions addicionals per al sector bancari. “Les accions dels bancs van caure immediatament”, va reblar.

Al llarg de la seva intervenció, Rato va explicar amb pèls i senyals les reunions que van tenir lloc el maig del 2012, que van desembocar en la seva renúncia al capdavant de Bankia, tres dies després que el ministre li demanés la dimissió. En una de les trobades amb Guindos hi van participar els presidents dels tres principals bancs espanyols: Emilio Botín (Santander), Francisco González (BBVA) i Isidre Fainé (CaixaBank). Segons Rato, el ministre va abordar amb els seus competidors les provisions que necessitava Bankia per no desaparèixer. “Aquests mateixos competidors van ser, sens dubte, els grans receptors de dipòsits que van sortir de Bankia després de la seva nacionalització l’estiu del 2012”, va manifestar Rato. Tot plegat, segons va assegurar, es va produir “d’amagat” del Banc d’Espanya. Rato es va referir també a la intervenció al Senat de l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que va apuntar que l’executiu de Rajoy havia imposat “silenci” sobre aquestes operacions.

Gran part del debat amb els grups parlamentaris va girar al voltant del rescat a Bankia i de la sortida a borsa de l’entitat el 2011, que ara s’està jutjant perquè molts van comprar accions del banc després que l’entitat publiqués informació falsa, segons ha confirmat el Tribunal Suprem. Preguntat diverses vegades per la injecció de 23.000 milions públics que va rebre Bankia, Rato va reiterar que la immensa majoria d’aquest rescat no és responsabilitat seva, sinó de José Ignacio Goirigolzarri, el seu successor. “Jo vaig demanar 4.600 milions que em va donar el FROB -va dir-. Els 19.000 milions [restants] els van demanar els nous responsables de Bankia al govern. Vostès [els diputats] en són els responsables”. El rescat es va dur a terme “per una decisió política” i basant-se en una reformulació dels comptes que, va subratllar Rato, “tothom coincideix que és il·legal”.

El testimoni de Rato va enfurismar els portaveus dels partits, i especialment el del PSOE, Pedro Saura, que el va acusar de “faltar a la veritat” en assegurar que no es va estudiar una fusió amb CaixaBank. El compareixent va insistir que l’absorció de Bancaja i altres caixes va ser una imposició i que la posterior sortida a borsa va comptar amb el vistiplau del Banc d’Espanya i el ministeri d’Economia. En diverses ocasions va negar cap “desfasament comptable” a l’entitat sota la seva presidència i, de fet, va acusar l’auditora Deloitte de no comunicar el seu estudi quan en tenia l’obligació.

“El govern em volia empresonar”

Condemnat per l’Audiència Nacional per les targetes black i investigat per la sortida a borsa de Bankia, Rato també va merèixer les crítiques del PP, que, per boca del seu portaveu, es va mostrar “avergonyit per la seva actitud”. En el torn de rèplica, Rato va denunciar que diferents fonts li van fer arribar a l’inici del 2015 que el govern espanyol el volia empresonar, sota el pretext dels seus negocis en paradisos fiscals i un informe de l’Agència Tributària que avisava de la seva irregularitat fiscal. “El 15 d’abril [el dia abans de la seva detenció], el ministre de Justícia explica les meves dades fiscals a la televisió. Com les sap?”, va qüestionar Rato. “Li sap greu? A mi també me’n sap, després de 30 anys al PP”, es va lamentar l’exministre dirigint-se a la bancada popular.

LES FRASES D’UNA COMPAREIXENÇA IMPACTANT

Rodrigo Rato, exministre i expresident de Bankia

“Guindos va arribar a encarregar als principals competidors [Santander, BBVA i CaixaBank] quines eren les provisions necessàries [a Bankia]. Aquests mateixos competidors van ser, sens dubte, els grans receptors dels dipòsits que van sortir de Bankia després de la seva nacionalització l’estiu del 2012”

“Vostès [els diputats] són responsables d’aquests 19.000 milions [del rescat a Bankia]. Jo no els vaig demanar. Jo vaig demanar 4.600 milions, que em va donar el FROB. Els 19.000 [restants] els van demanar els nous responsables de Bankia al govern, sense comptar amb l’opinió del Banc d’Espanya, basant-se en una reformulació que ara diuen que és il·legal”

“Un dia abans de la meva detenció, [el ministre] Rafael Catalá va explicar a TVE les meves dades fiscals. Com les sap?”

“[La ministra] Fátima Báñez li va dir a la meva secretària que s’anés separant de mi perquè tindria problemes amb la meva declaració d’Hisenda”

“Jutge, fiscal, FROB, pèrits... Tots coincideixen que la reformulació dels comptes és il·legal. Fins i tot el FROB, que és el primer accionista de Bankia”

“El 6 de maig del 2012 el ministre d’Economia em va exigir la dimissió, que es va fer efectiva el 9. L’acció de Bankia es va desplomar”

Més continguts de