Relleu al capdavant de Roca
L’empresari Albert Magrans substituirà Ramón Asensio com a conseller delegat del grup
BarcelonaL’empresari Albert Magrans substituirà Ramón Asensio com a conseller delegat del Grup Roca, segons ha decidit el consell d’administració de la companyia especialitzada en sanitaris i banys.
Asensio deixa el càrrec de màxim directiu del grup en jubilar-se després de complir els 65 anys, encara que continuarà vinculat a l’empresa com a assessor de presidència.
En un comunicat, el Grup Roca destaca que Asensio ha liderat els últims anys el disseny d’un model d’operador “capaç de competir a escala global, recuperant els nivells de rendibilitat i solvència previs a la recessió econòmica”.
Nascut a Barcelona el 1966, Magrans és llicenciat en Enginyera Industrial per la UPC i MBA per Esade. Des de l’octubre del 2009 dirigia el grup a Europa del Nord, Central i de l’Est, Escandinàvia i Rússia.
Roca és un grup familiar que dona feina a 24.245 treballadors a tot el món. Té 82 centres de producció en 19 països i ven els seus productes a més de 170 països dels cinc continents. De capital íntegrament català, l’empresa és líder en els mercats d’Europa, Llatinoamèrica, l’Índia i Rússia i té una forta presència a la Xina i la resta de l’Àsia, l’Orient Mitjà, Austràlia i Àfrica. Aquest gegant és considerat com l’única empresa industrial catalana que és líder en el seu sector a nivell mundial, en dura competència amb la nord-americana American Standard.
Experts en costos
L’empresa va néixer el 1917 gràcies a l’impuls dels tres germans Roca, que van muntar a Gavà una empresa de radiadors de fosa que va mutar cap a les calderes i les banyeres, i més tard als lavabos. Al llarg de les dècades, Roca ha despuntat per dos factors empresarials. D’entrada, el seu control de costos: “Teníem la millor productivitat del món; sabíem que quan a nosaltres l’aigua ens arribava al nas, els competidors estaven ofegats”, explicava Salvador Gabarró, que en va ser gerent entre el 1974 i el 2000.
El segon fet rupturista de Roca va ser la decisió de la família, el 1979, d’apartar els hereus dels fundadors de la gestió de l’empresa.
