Marxa enrere en l’impost a la banca

El PSOE negocia alternatives amb Podem com la taxa Tobin o la tributació dels dividends repatriats

Una altra marxa enrere. Pedro Sánchez va arribar a la presidència del govern espanyol prometent crear un impost a la banca, però ahir, quan l'hi van preguntar en una entrevista a la Cadena SER, es va limitar a fer referència a la creació d’un impost sobre les transaccions financeres. Són dos conceptes diferents. L’impost a les transaccions financeres és el que es coneix com a taxa Tobin, que grava les compravendes d’actius financers i que ja s’ha provat d’impulsar a la UE. França ja l’aplica. Un tribut a la banca, en canvi, seria una nova figura tributària que gravaria les entitats financeres pel fet de ser-ho.

La proposta, llançada quan el PSOE no governava, s’ha anat aigualint. El canvi d’actitud ja s’havia anat veient en les últimes intervencions de les ministres econòmiques, però l’executiu ha jugat amb les paraules intercanviant “impost a les transaccions financeres” per “impost a la banca”.

De fet, Carlos Sánchez Mato, responsable econòmic d’IU en les negociacions per als pressupostos de l’Estat, explica que “el govern espanyol no és gaire procliu a noves figures tributàries sobre la banca”, alhora que va deixar entreveure que Hisenda s'hi va mostrar reticent. El portaveu d’En Comú Podem en aquestes converses, Josep Vendrell, explica a l’ARA que l’executiu va mantenir un “to baix” respecte a aquesta mesura, però recorda que no és el mateix un impost als bancs (tot i que no s’ha concretat mai com seria) que a les transaccions financeres. Des d’Hisenda insisteixen que s’havia parlat d’estudiar un impost al sector financer en general, però reconeixen que finalment s’ha vist que el més factible és l’impost a les transaccions. No descarten altres mesures, com un lleuger retoc a l’exempció fiscal dels dividends repatriats.

Les alternatives

Aquestes dues mesures són les alternatives que hi ha sobre la taula perquè, com que l’executiu de Sánchez fuig d’estudi, Units Podem pressiona perquè s’augmenti la tributació dels bancs per altres vies.

Una mesura està relacionada amb els dividends que empreses amb filials o participacions en empreses estrangeres repatrien a Espanya però que no tributen per evitar la doble imposició. L’últim article de Manuel Escudero al diari El País ja ho insinua. Escudero és un dels assessors econòmics del PSOE repescat per Sánchez, que va ser membre de l’executiva del partit als noranta. Assegura que Espanya es va veure obligada a aplicar aquestes exempcions per “evitar que les seves empreses multinacionals deslocalitzin les seus”, ja que altres països també ho fan. Però admet que Espanya és més “generosa” que França i Alemanya. “Els països eximeixen els dividends de font estrangera en un 95% i graven el 5% restant. Pot semblar que un 5% és poc, però no ho és: els dividends exempts es van enfilar fins als 86.000 milions”, recorda. Per tant, calcula que només amb un 5% s’obtindrien 1.075 milions de recaptació addicional, ja que la base imposable s’elevaria en 4.300 milions. “És un forat fiscal enorme i en aquest àmbit coincidim teòricament amb el PSOE”, deia Sánchez Mato. Una altra de les propostes és elevar el tipus de l’impost als dipòsits d’entitats amb un mínim del 0,2%, una iniciativa que Catalunya va intentar però va ser tombada pel TC.

El que sembla més segur és l’impost a les transaccions financeres a l’estil francès, en què s’aplica un gravamen del 0,1% a totes les transaccions d’accions de les companyies franceses que tenen més de 1.000 milions de capitalització. L’impost com a tal no afecta transaccions de bons i altres productes derivats, però la llei imposa una taxa mínima del 0,01% en les transaccions que especulen amb compravendes en microsegons. Units Podem pressiona en aquesta direcció però apunta que Sánchez s’inclina per no gravar els derivats ni amb aquest mínim del 0,01%, com fa França.

Problemes a la filial britànica del Sabadell

El TSB, la filial britànica del Banc Sabadell, va tornar a patir ahir problemes tecnològics que van afectar una part dels seus clients, que no podien accedir a la banca online i mòbil. El banc britànic ha tingut diversos problemes informàtics des de l’abril, quan va fer la migració del sistema i uns dos milions de clients (dels 5,4 que té l’entitat) van viure algun tipus d’incidència, com ara no poder operar amb els seus comptes o no poder accedir-hi. Una fallada que va costar al Sabadell uns 200 milions d’euros i que va obligar el president del TSB, Paul Pester, a donar explicacions a les autoritats i a demanar disculpes als clients. A l’agost el TSB va tenir una nova ensopegada quan uns 40.000 clients als quals els caducava la targeta de crèdit al setembre no havien rebut la nova una setmana abans que caduqués.