Satisfacció al Wall Street valencià amb el nouvingut

ValènciaNo consta que Joaquim Sorolla tingués cap dèria financera i, no obstant, la casualitat ha fet que el carrer que València dedica al pintor sigui el Wall Street particular de la capital turienca. En els escassos 300 metres que ocupa aquest cèntric carrer s’hi amunteguen oficines i seus de BBVA, Deutsche Bank, Abanca, Kutxabank, Santander, Bankinter, Unicaja, Cajamar, Bankia, Sabadell i, des de fa dues setmanes, la seu social de CaixaBank. És conegut, esclar, com el carrer dels bancs.

La notícia de l’arribada de CaixaBank -a l’edifici antigament ocupat pel fallit Banc de València- no ha suposat cap canvi en l’ambient d’aquesta zona benestant i de negocis, però ha sigut rebuda amb satisfacció pels veïns. Ho explica l’Ignacio, de 65 anys, client del banc: “Em sembla fantàstic, si no ho haguessin fet no estaria tranquil”, diu. Mestre mecànic jubilat, afirma que està “indignat” pel que passa a Catalunya i recorda els problemes amb l’escolarització en català que van tenir els fills d’amics seus en la dècada dels 80. “No podien seguir les matemàtiques”, diu. Lamenta que els catalans “tenen alguna cosa contra els espanyols” i diu que el seu propi fill “hauria acabat igual” si haguessin seguit vivint a Tarragona. Política al marge, diu que ha tingut “molta por” pels seus estalvis i avisa que si CaixaBank deixa València en traurà els seus estalvis.

Parla al carrer Joan d’Àustria, el de la façana sud de la seu de CaixaBank, per on ahir passejava Enrique Bañuelos (antic rei del totxo i exsoci de La Caixa en el projecte de BCN World) parlant amb el mòbil. El carrer està ple de banderes espanyoles. Fins a 23 en pocs metres. Amb una particularitat: “Hi són des de l’1 d’octubre”, explica l’Andrea. “Les vam posar pel 12 d’octubre”, confirma un conserge. Se les miren el Juan José i la Rosario: “Els diners també tenen dret a autodeterminar-se”.

Els més contents són els restaurants de la zona: en un d’ells calculen que han guanyat “20 o 25 comensals més cada dia”. Un dels històrics del local és el Sergio, un altre jubilat: “El capital no vol embolics”, diu, abans d’avisar els treballadors de CaixaBank que potser a Barcelona tindran problemes. Preguntat sobre si n’és client, explica que ja no. Per la política? “No, no. Pel servei, que no m’agradava”.