ECONOMIA

Seat arriba als 70 anys en el moment més difícil

L’empresa s’enfronta als reptes de la nova mobilitat, l’electrificació i l’impacte del coronavirus

El 9 de maig del 1950, ara fa 70 anys, es constituïa la Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT), de la mà de l’Instituto Nacional de Industria (INI). En plena autarquia, el franquisme posava la primera base per motoritzar Espanya. I va ser el primer pas de la que ara és la primera empresa industrial de Catalunya, Seat, enquadrada dins del consorci alemany Volkswagen.

Una empresa que arriba als 70 anys amb grans reptes. Un ja venia de l’evolució del sector de l’automòbil, abocat a un profund canvi per l’electrificació dels motors i la limitació d’emissions, a més dels canvis en la mobilitat de les persones. A aquest repte s’hi ha de sumar la profunda crisi que pot provocar per al sector la pandèmia del coronavirus.

Uns reptes que agafen Seat en un moment de canvi intern. La dimissió al gener del que era president de la companyia, Luca de Meo, per anar-se’n a Renault, ha deixat la companyia en una situació d’interinitat en la presidència. El màxim càrrec l’ha assumit en funcions el vicepresident de finances, Carsten Isensee, un executiu alemany expert en la direcció de finances, d’un perfil molt diferent al marquetinià italià De Meo. Ara per ara Volkswagen centra les seves preocupacions en superar la crisi del covid-19 i no té en l’agenda immediata resoldre la situació a la presidència de Seat, expliquen des de la companyia.

Seat compleix 70 anys adaptant-se a la seva nova normalitat en la represa de l’activitat després de l’aturada obligada pel confinament. Des del dia 27 treballa amb només un torn, amb fortes mesures de salut i higiene, i a un terç de la seva capacitat. Dilluns començarà a treballar amb dos torns. Però tardarà encara setmanes en tornar al ritme anterior. El 1953, quan va començar la producció, Seat feia cinc cotxes al dia i tenia una plantilla de 950 persones. Ara són 15.000 i abans de la pandèmia fabricaven 2.100 vehicles diaris. Recuperar el ritme d’abans de la pandèmia serà difícil, reconeixen fonts de l’empresa, especialment després de tancar el 2019, el millor any de la seva història en facturació, vendes i beneficis, i el segon millor en producció de vehicles a Martorell. L’any el va tancar amb un benefici net de 346 milions d’euros, fet que suposa un increment del 17,5% en comparació amb el 2018. Aquest significatiu increment dels guanys anuals s’explica pels ingressos més alts derivats de la comercialització de vehicles amb més marge i també pel superior volum mundial de matriculacions. La xifra de negoci va ser d’11.157 milions d’euros, amb un increment de l’11,7%. El 2019 la companyia va fabricar un total de 592.019 vehicles, cosa que suposa un rècord i un augment del 12,1%. A la fàbrica de Martorell, que va treballar al 90% de la seva capacitat, el volum va ser de 500.005 vehicles produïts, un 5,4% més.

La producció s’ha reprès, però la demanda no ha repuntat. A l’abril les vendes de cotxes a Catalunya van caure quasi el 98% i a Espanya més del 96%. A Alemanya, primer mercat de Seat, els concessionaris acaben de reobrir. La preocupació és gran, tal com va explicar el president del comitè d’empresa, Matías Carnero. També ho va reconèixer el president del grup Volkswagen, Herbert Diess: “El 2020 serà un any molt difícil”, amb “reptes d’operacions financeres desconeguts”. El president en funcions de Seat, Carsten Isensee, va deixar clar que, amb la pandèmia, la clau és la liquiditat.

De cara a l’any 2020 Seat ha assenyalat que la indústria de l’automòbil està “en el moment més important de transformació de la història”, amb reptes com el vehicle elèctric, els objectius de reducció d’emissions, la nova mobilitat i un escenari macroeconòmic “advers”, augmentat pel “greu impacte” del coronavirus.

La reinvenció de l’empresa que va anar a Barcelona de rebot

Si alguna cosa ha demostrat Seat en els seus 70 anys d’història ha sigut la capacitat de reinventar-se. L’últim exemple és l’adaptació de la línia de muntatge del León per fer-hi respiradors durant la fase més aguda de la pandèmia. Però, en el seu moment, Seat no havia d’anar a Barcelona. Si ho va fer va ser per la insistència del soci minoritari però industrial del seu naixement: la Fiat italiana.

El govern franquista va oferir Valladolid i Cartagena com a emplaçaments, però Fiat va apostar fort per Barcelona, segons explica Francesc Cabana en el seu llibre Madrid i el centralisme. Els motius eren clars: Barcelona tenia obrers industrials amb experiència i tenia una bona comunicació per mar i tren.

L’INI va proposar llavors els terrenys de la Zona Franca i, malgrat l’oposició dels seus serveis jurídics, finalment la fàbrica es va fer en aquest polígon.

De fet, només dues empreses de l’INI van tenir seu a Barcelona: Seat i Enher. Seat va néixer com empresa controlada pel sector públic, però amb capital social minoritari de Fiat i alguns bancs. L’empresa, que va començar a fabricar el 1953 amb el model 1.400, va ser clau en la motorització del país quan el 1957 va llançar el popular 600, amb un preu a l’inici de 65.000 pessetes i fins a dos anys d’espera per aconseguir-ne un.

Durant 70 anys l’empresa ha posat al mercat 75 models, alguns de mítics a més del 600, com el 850, el 1.500, el 124 –que va portar a l’èxit del Ral·li de Montercarlo el 1977 amb Zanini tercer, Cañellas quart i Servià setè– i el popular 127.

Seat va demostrar la seva capacitat de reinvenció quan Fiat va abandonar el vaixell. En plena tran- sició, quan Nissan, General Motors i Ford desembarcaven a Espanya, Fiat s’havia de quedar amb la majoria del capital de Seat. Però l’operació va fracassar i el 1981 Fiat va vendre la seva participació a l’INI. L’Estat va buscar un nou soci per a la marca, que va acabar sent Volkswagen, que el 1983 aconseguia el 49% del capital de l’empresa (a la qual el govern de Felipe González havia injectat 180.000 milions de pesse- tes) i acabaria tenint la totalitat del capital abans d’acabar la dècada.

Del moment del canvi va sortir el primer gran èxit de Seat sense Fiat: l’Ibiza. El 1993 es va inaugurar la planta de Martorell, després d’una inversió de 244.000 milions de pessetes.

La nova generació

El 2020 Seat té previst seguir amb la renovació de models iniciada amb els SUV Arona, Ateca i Tarraco. Ja ha presentat el nou León i el Mii elèctric, i a la cartera té el Born i el Cupra Formentor, el primer model exclusivament dissenyat per a la marca esportiva de Seat. La capacitat de reinvenció també l’ha mostrat amb el seu laboratori de software, o la filial de mobilitat. Seat té encarregat per Volkswagen el laboratori de micromobilitat i ja ha presentat el seu patinet elèctric i la seva moto elèctrica. I té Respiro, una empresa de vehicle compartit.