TRIBUNALS

Rato i Blesa, sentenciats

Rato i Blesa, els homes que van portar Caja Madrid al desastre, condemnats a sis i quatre anys i mig de presó per l’escàndol de les targetes ‘black’ en un cas que es tanca amb 65 penes de presó

Buscar a Google fotos de l’expresident del govern José María Aznar en companyia de Rodrigo Rato és una tasca senzilla: n’apareixen centenars, algunes de les quals es remunten a fa unes quantes dècades. L’exercici reprodueix amb exactitud l’estreta relació que hi havia entre Aznar i el seu vicepresident econòmic, que va ser, segons va desvelar l’expresident, la seva primera opció per substituir-lo al capdavant del PP, davant de Mariano Rajoy. El vincle era personal: les seves mares havien sigut amigues i ells es coneixien des del 1978. El mateix pot dir-se de l’hemeroteca visual de la relació entre Aznar i Miguel Blesa. Es van conèixer quan tots dos preparaven les oposicions a inspectors d’Hisenda a mitjans dels 70, i eren íntims amics des d’aleshores. Blesa, al qual aquella amistat va donar el càrrec de president de Caja Madrid, tenia sempre lloc reservat a la taula presidencial en els sopars de l’ aznarato. En el seu cas, fins i tot més que en el de Rato, els àlbums familiars completen el que no contenen els diaris.

Dues de les tres principals cares de l’aznarisme econòmic -l’altra és Juan Villalonga, el fugaç i controvertit expresident de Telefónica- van rebre ahir dures condemnes de presó. I tal com molts analistes del sector havien avançat, aquesta pena els ha arribat per motius aliens a la mastodòntica fallida de Bankia, l’entitat on van fusionar-se les carències de Caja Madrid i sis caixes més. Rato i Blesa, cares de l’èxit econòmic espanyol de principis de segle, han sigut condemnats per haver permès i fomentat l’ús de targetes black (fiscalment opaques) entre directius i membres del consell tant de Caja Madrid, primer, com de Bankia, després.

Aquest sistema es va crear inicialment per cobrir despeses de representació el 1988 però va quedar “desvirtuat” amb l’arribada de Blesa a l’entitat, quan va passar a ser un sistema de retribució que es produïa d’amagat d’Hisenda. Per aquesta via es van gastar 15,2 milions, una minúcia en una entitat que va acabar sent rescatada amb 22.500 milions d’euros.

L’Audiència Nacional ha condemnat Blesa i Rato a les penes màximes que demanava el fiscal: sis anys de presó per al primer i quatre i mig per al segon. Les parts tenen ara cinc dies per presentar-hi recurs i la presó preventiva dependrà de si la fiscalia demana aquesta mesura i el jutge ho considera oportú.

El tribunal considera que els dos expresidents van cometre un delicte continuat d’apropiació indeguda, tot i que els absol del d’administració deslleial. La sentència inclou condemnes per als altres 63 acusats com a col·laboradors en l’operatiu de les black : es reparteixen condemnes que van entre els quatre anys i els tres mesos de presó. Una menció especial té Ildefonso Sánchez Barcoj, exdirector financer de l’entitat i encarregat de repartir les targetes, que la sentència considera còmplice de Rodrigo Rato i Miguel Blesa en l’operatiu. A ell se l’ha condemnat a dos anys i mig de presó.

“Personal altament qualificat”

La sentència llança un dur missatge als dos financers (exministre d’Economia l’un, inspector d’Hisenda l’altre): “És inadmissible que personal altament qualificat pugui sostenir obertament que l’ús d’una targeta d’empresa s’integrava en el seu salari”. El document també estableix “l’absoluta inconveniència” del sistema opac que “posava en perill el patrimoni de les entitats”. “La seva manera de procedir, a més, propiciava una aparença de correcció perquè es tractava del president executiu”, afegeix.

Els jutges destaquen el cas de Francisco Verdú, que va qüestionar la targeta black quan l’hi van oferir i va preguntar-li a Rato “com hi podia haver en una entitat pública despeses sense justificar”. La sentència suposa el punt final d’una trajectòria de dos financers que van representar una època. De Blesa, Aznar va reivindicar que era una persona “honorabilíssima”. De Rato, que “és una persona amb una capacitat extraordinària, un polític pur”.

LES CLAUS

1. ¿Rato i Blesa entraran a la presó?

Les condemnes de més de dos anys comporten l’ingrés a la presó. Ara bé, el que està en dubte és la presó preventiva, la que s’aplica abans que es resolguin els previsibles recursos que les parts han de presentar en els pròxims cinc dies. La fiscalia hauria de reclamar la presó provisional i el jutge hauria de donar-hi llum verda.

2. ¿Van actuar sols els dos expresidents?

La sentència assenyala que van tenir com a còmplice Ildefonso Sánchez Barcoj, director financer de Caja Madrid. Els altres 63 condemnats són vistos com a “col·laboradors” i la sentència fins i tot retreu a Francisco Verdú, que va renunciar a la targeta opaca, que no ho denunciés quan va saber que existia.

3. ¿Tots els usuaris de les ‘black’ estaven imputats?

No. Dels 86 noms inicials, que havien gastat 15,2 milions, només 65 van acabar anant a judici com a imputats. Els 21 restants o bé no van fer ús de les targetes, o bé el delicte del qual se’ls acusava havia prescrit en el temps. També es van produir casos d’usuaris que havien mort abans de ser jutjats.

Més continguts de