La justícia europea fixa el principi de la fi dels contractes temporals

La temporalitat, base de tota la nova ocupació, perd el principal al·licient: la baixa indemnització

Les indemnitzacions per acomiadament dels contractes temporals són discriminatòries. L’última sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha provocat un terratrèmol del qual tot just es comencen a saber les conseqüències. El tribunal considera que les indemnitzacions entre treballadors temporals i indefinits han de ser idèntiques. Tenint en compte que cada cop se signen més contractes temporals a Espanya (la totalitat de l’ocupació que es va crear a Catalunya al segon trimestre va ser temporal) la sentència provoca una sotragada que marcarà un abans i un després.

EPA del segon trimestre: tota la nova ocupació és temporal

La decisió rebat un dels punts centrals de la legislació espanyola i pot desincentivar les empreses de fer-lo servir davant d’un contracte indefinit, segons els experts consultats. “La sentència qüestiona la continuïtat del contracte temporal i n'elimina la principal raó d’existència”, sosté Marc Carrera, soci director del bufet Sagardoy a Catalunya. “Ja s’havien eliminat bonificacions i el seu atractiu es mantenia sobretot perquè resultava més barat a l’hora d’indemnitzar”, afegeix.

El tribunal europeu considera discriminatòria la situació actual, per la qual un treballador eventual rep entre 8 i 12 dies per any treballat quan s’extingeix el seu contracte laboral, mentre que un fix té dret a 20 dies per any treballat en cas d’acomiadament per causa objectiva.

L’impacte de la sentència pot ser “brutal”, segons Àlex Santacana, soci de Roca Junyent

Els primers i més beneficiats seran els interins –de fet, la sentència neix de la denúncia d’una interina del ministeri de Defensa–, que fins ara no tenien dret a cap indemnització quan se’ls acaba el contracte. Els interins “són empleats que cobreixen les baixes maternals, les incapacitats temporals o les vacances de treballadors en plantilla”, explica Àlex Santacana, soci de Roca Junyent i expert laboralista. Tot i això, sovint hi ha casos d’interins que passen anys a la mateixa empresa o administració, de substitució en substitució. Santacana sosté que l’impacte de la sentència pot ser “brutal” perquè el tribunal reconeix no només que tenen dret a indemnització com la resta de temporals, sinó que explícitament els equipara amb un treballador indefinit (al qual sovint estan suplint) amb els mateixos drets.

Equiparar el cost d’acomiadament és un canvi prou potent, segons Santacana perquè a partir d’ara el contracte temporal es tendeixi a utilitzar menys que el fix. També pot ser un fre a l’ús fraudulent que algunes empreses en fan: “Està clar que ara hi ha un ús abusiu del contracte; s’estan signant molts contractes eventuals i d’obra i servei”, sosté Santacana.

La decisió europea fa una nova interpretació de la igualtat dels treballadors. "Dicta que la indemnització ha de ser la mateixa entre fixos i eventuals, i que la diferència ja la marcarà l’antiguitat del treballador", explica Marc Carrera. Els jutges espanyols, afegeix, no tindran gaire marge per ignorar aquesta sentència, que no els vincula directament, però que sí que els marca el camí perquè el dret europeu està per sobre del nacional.

Cap al contracte únic?

Les diferències entre la protecció dels empleats indefinits i els temporals a Espanya –l’anomenada 'dualitat' del mercat laboral– és una crítica recurrent de la UE quan s’analitza el mercat laboral espanyol. Per això, la sentència reobre el debat sobre les futures reformes que cal introduir, i la possibilitat de crear un contracte únic. Marc Carrera, de Sagardoy, veu amb bons ulls aquesta via, sempre que es tractés d’un contracte amb acomiadament progressiu, és a dir, que partís d’una indemnització més baixa i que anés creixent fins als 20 dies per any d’acord amb l’antiguitat del treballador.

Sigui com sigui, la sentència obligarà a introduir canvis tard o d’hora a l’Estatut dels Treballadors, reconeix Santacana, de Roca i Junyent. El proper govern que es conformi a Espanya es veurà forçat a fer nous canvis en l’àmbit laboral.

L’executiu espanyol en funcions va fer ahir valoracions tèbies de la sentència, i assegura que no contradiu la reforma laboral del 2012 i que n’està analitzant el contingut amb calma.

Els sindicats, històrics defensors d’aquesta equiparació, van celebrar ahir la decisió judicial europea. “Trenca amb una discriminació flagarant”, va afirmar ahir Dolors Llobet, portaveu de CCOO de Catalunya. El sindicat va avisar que promourà a tot l’Estat una campanya per tal d’informar dels seus drets els treballadors temporals i que puguin recórrer, si cal, als tribunals.

Tots els treballadors temporals acomiadats fa menys d'un any poden reclamar al jutge que els paguin més indemnització

L’augment dels litigis està garantit els propers mesos, segons els advocats. Tots els eventuals acomiadats fa menys d’un any poden optar per dur el cas davant d’un jutge i millorar la indemnització que van rebre, va insistir ahir també UGT. De fet, els sindicats van instar que els afectats reclamin una indemnització de 33 dies –la que correspon a un acomiadament improcedent– si és que estaven ocupant un lloc de treball equiparable al d’un treballador fix de la mateixa empresa.

Insatisfacció a les patronals

Les patronals van rebre amb més disgust la decisió judicial. La CEOE va afirmar que hi havia “errors” en la interpretació tècnica del tribunal, i va defensar que el règim de contractació temporal a Espanya ja té “una protecció superior” a la d’altres països de la UE per desincentivar-ne l’abús.

La patronal Pimec va alertar que aquest “canvi de les regles del joc” té un risc important perquè encarirà els costos laborals i posarà en risc la competitivitat de moltes empreses. El responsable dels serveis jurídics, Vicenç González, va instar a buscar mesures alternatives per neutralitzar aquest augment de costos, per exemple, va dir, per la via d’abaratir les cotitzacions.

LES CLAUS

A qui afecta la sentència del tribunal europeu?

La decisió afecta directament els treballadors interins, que, segons la legislació espanyola, no tenen dret a indemnització quan finalitzen els contractes. El tribunal els equipara en drets a un treballador fix –argumentant que fan la mateixa feina– i estableix que han de percebre almenys 20 dies per any treballat d’indemnització, com passa amb els indefinits. La sentència també obre la porta a la possibilitat que tots els temporals gaudeixin del mateix tracte igualitari, perquè creu que és discriminatori que ara rebin entre 8 i 12 dies per any treballat.

La sentència té un efecte immediat sobre el mercat laboral?

Caldrà veure quina interpretació en fan els jutges espanyols, però els experts afirmen que tenen poc marge per ignorar-la. “La UE ja ha advertit el govern espanyol que seria responsable subsidiari si els jutges no fan cas de les sentències que arriben del tribunal”, sosté Marc Carrera, del bufet d’advocats Sagardoy.

És això un primer pas cap al contracte únic?

La simplificació dels tipus de contractes per reduir-ne la varietat és una proposta sobre la taula dels juristes des de fa temps, i això ho pot atiar. Patronals com la CEOE, però, defensen la necessitat de mantenir el contracte temporal tal com és avui perquè l’estacionalitat d’algunes feines no permet que desaparegui. Els sindicats tampoc el volen.

Ajudarà a combatre el l’abús de la contractació temporal a Espanya?

Els advocats opinen que pot desincentivar l’ús fraudulent que fan algunes empreses a l’hora de contractar treballadors temporals per cobrir vacants de feina estable. Tot i això, Pimec augura que no hi haurà un descens significatiu dels contractes temporals –ni, per tant, un repunt dels fixos– perquè els qui fan abús “són una minoria”. “Malgrat el que es diu sovint, un contracte temporal es fa quan hi ha la certesa que la relació laboral tindrà una durada determinada”, afegeix.

Més continguts de