El Suprem eximeix els bancs dels tributs hipotecaris

BarcelonaLa banca sempre guanya. Aquesta dita es va refermar ahir arran d’una nova sentència del Tribunal Suprem (TS) que eximeix les entitats de crèdit de pagar els impostos lligats a la hipoteca: l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD). Així, la sentència estableix que les entitats només s’hauran de fer càrrec d’algunes despeses lligades als crèdits hipotecaris, però no dels impostos.

La sentència encara no s’ha publicat -es coneixerà d’aquí uns dies-, però el Suprem va fer una nota informativa a través del gabinet tècnic on informava de la resolució. El tema és polèmic, perquè el 2015 una sentència del mateix TS establia que es podia considerar abusiva una clàusula hipotecària que obligués el comprador a pagar tots els impostos i les despeses de constitució de la hipoteca si no hi havia una negociació prèvia.

Arran d’aquesta sentència del 2015, altres jutjats i audiències van dictar sentències en contra de la banca en considerar que si no es donava al client l’opció de negociar es podia considerar com una clàusula abusiva, malgrat que segons la llei el subjecte passiu de l’impost, és a dir, qui l’ha de pagar, és el prestatari.

La nova sentència del Suprem d’ahir estima en part dos recursos. Dona la raó als bancs en el sentit que, efectivament, és el prestatari qui ha de pagar els impostos. Però reparteix altres despeses. En concret, el timbre dels documents notarials. En el cas de la matriu (l’original de l’escriptura), s’ha de pagar a parts iguals. I les còpies les pagarà la part que les demani. Amb tot plegat, el tribunal eximeix la banca de la principal despesa de les hipoteques, l’ITPAJD, que de mitjana suposa entre 3.000 i 4.000 euros.

De fet, aquest impost està cedit a les comunitats. Amb la millora del mercat immobiliari, la recaptació per aquest impost ha augmentat, fins al punt que s’ha convertit en el principal tribut dels que gestiona l’Agència Tributària de Catalunya. El 2017 va aportar a les arques de la Generalitat gairebé 2.000 milions d’euros, un 18% més que l’any anterior. Aquest impost aporta un 9% dels ingressos tributaris de la Generalitat.

Un cop coneguda la decisió del Suprem d’ahir, les principals organitzacions de consumidors espanyoles, OCU i Facua, van lamentar-se’n, però van dir que cal esperar a conèixer el contingut exacte de la sentència per veure si entra en contradicció amb la jurisprudència europea sobre clàusules abusives i amb anteriors sentències del mateix Suprem. Altres associacions, com Asufin i Adicae, van recomanar als afectats que esperin que es pronunciï el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. “Estem segurs que ens donarà la raó”, va dir Patricia Suárez, presidenta d’Asufin.

Un 8,3% més d’hipoteques

D’altra banda, l’Institut Nacional d’Estadística va publicar ahir les dades d’hipoteques sobre habitatges del 2017. A Catalunya es van constituir 9.918 contractes, xifra que comporta un increment del 8,3% en relació amb el 2016. Però el resultat positiu del 2017 arriba després d’un mal desembre, mes en el qual es van signar 2.977 contractes, una disminució del 28,8% en relació amb el mes de novembre, i un 5,25% menys que el desembre del 2016. És també la xifra més baixa d’hipoteques constituïdes en un mes de desembre des de l’any 2014. En el quart trimestre el nombre d’hipoteques va ser d’11.157 contractes. Tot i ser el pitjor trimestre del 2017, el quart trimestre va augmentar el nombre d’hipoteques en un 7,91% en relació amb el mateix període de l’any passat.

La mitjana dels préstecs hipotecaris es va situar a Catalunya en 138.097 euros, amb un increment del 9,11% en relació amb el preu per hipoteca del 2016. A tot Espanya, el nombre d’hipoteques sobre habitatges es va situar en 289.415 contractes, el 2,37% més que el 2016, sis punts percentuals menys d’augment que a Catalunya.

LES CLAUS

1. Quines despeses té una hipoteca?

Constituir una hipoteca obliga a pagar l’impost d’actes jurídics documentats i, a més, comporta altres despeses com el notari, l’anotació al registre de la propietat i les còpies -matriu i simples- de l’escriptura. Tot plegat pot pujar a uns 4.000 euros. El banc ha de pagar la notaria i el registre, i el client l’ITPAJD.

2. Per què molts clients van presentar recurs?

Diverses sentències de jutjats i fins i tot una del Suprem van avalar que es podia considerar una clàusula abusiva que el banc, sense negociació prèvia, carregués al client totes les despeses associades a la constitució de la hipoteca. Aquestes decisions judicials van provocar una allau de recursos.

3. Què diu ara el Tribunal Suprem sobre impostos?

El contingut concret de la sentència encara no es coneix, però la nota publicada ahir per l’alt tribunal indica que els impostos els ha de pagar el client. La legislació tributària ja estableix que el subjecte passiu de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats és el prestatari.

4. Com reparteix les altres despeses associades?

El Tribunal Suprem, però, dona en part la raó als clients que van presentar el recurs sobre altres despeses hipotecàries. Així, estableix que el paper timbrat de la matriu de l’escriptura l’han de pagar a mitges entre el banc i el client, mentre que la resta de còpies les haurà de pagar la part que les hagi sol·licitat.

5. Quin cost té l’impost per al client?

Depèn de la quantitat del préstec hipotecari. Es calcula que de mitjana pot ser de prop de 3.000 euros. A Catalunya el 2017 la quantitat mitjana dels crèdits hipotecaris per comprar habitatges va ser de 138.000 euros, una quantitat un 9% superior a la de l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística.