Cop del TC a Montoro per la seva amnistia fiscal

El Constitucional tomba la mesura de cara al futur però avala les regularitzacions fetes l’any 2012

L’amnistia fiscal de Montoro, que va permetre que els evasors poguessin regularitzar en plena crisi els seus diners de manera pràcticament gratuïta, va ser inconstitucional. Als magistrats del Tribunal Constitucional no els va tremolar ahir el pols i van decidir per unanimitat anul·lar la norma en considerar que una regularització d’aquest tipus s’hauria d’haver fet per llei -atesa la seva importància- i no a través d’un decret llei, tal com va decidir fer Montoro el març del 2012.

L’alt tribunal accepta, així, el recurs d’una cinquantena de diputats del PSOE contra l’amnistia i retreu al ministre d’Hisenda que el govern espanyol no pot adoptar mesures que, “en lloc de servir a la lluita contra el frau fiscal, se n’aprofiten sota el pretext d’obtenir uns ingressos que es consideren imprescindibles en l’escenari d’una greu crisi econòmica”. Segons el Constitucional, això suposa que “l’Estat abdica de la seva obligació de fer efectiu el deure de tots” de sostenir l’estat del benestar a través d’impostos.

“És una clatellada a Montoro en tota regla”, assegura Jorge Pérez, professor de dret tributari i soci de Centell Folch, que afegeix: “El que diu l’alt tribunal és que no pot ser de cap manera que aquests contribuents, que s’havien escapat de la legislació, que és igual per a tothom, estiguin més ben tractats que el contribuent ordinari o que el que s’ha despistat amb els terminis de pagament”.

Cap conseqüència per als evasors

Aquesta esmena a Montoro, però, no tindrà cap repercussió sobre els antics evasors. El Constitucional s’acull al principi de preservació de la “seguretat jurídica” i assegura que, malgrat que anul·la l’amnistia, les “regularitzacions fermes” que es van fer aleshores no patiran canvis i qui s’hi va acollir no quedarà afectat. “Només ha de patir qui s’hi va acollir i ara té una inspecció en curs; els altres poden estar tranquils, perquè, a part que el Constitucional diu clarament que «no són susceptibles de ser revisades», han prescrit”, explica aquest assessor fiscal. “Ja han passat quatre anys i Hisenda no els pot perseguir; en canvi, els que tenen una inspecció en marxa queden desemparats perquè no se’ls podrà aplicar una norma que ha quedat anul·lada”, afegeix Pérez. Segons aquest expert en dret tributari, la sentència del Constitucional vol protegir clarament l’article 31 de la Constitució, l’únic en què es parla de tributs: “De fet, crec que la sentència té la intenció de posar un mur a altres possibles amnisties en un futur, perquè deixa molt clar al final del text que les lleis no poden «legitimar com a opció vàlida la conducta d’aquells que, insolidàriament, van incomplir el seu deure de tributar»”.

Peticions de dimissió

Montoro va anunciar ahir mateix que compareixerà al Congrés per donar explicacions, tot i que encara no hi ha posat data. El PSOE, Podem i Ciudadans ja l’hi havien demanat, i els dos primers, a més, també li exigeixen que dimiteixi. El Partit Popular, en canvi, manté que la sentència no és cap cop polític perquè “avala la regularització”. Els tècnics i inspectors d’Hisenda, per la seva banda, celebren l’anul·lació d’una norma que consideraven “desigual”.

El març del 2012 Montoro va tirar endavant la mesura, que permetia als evasors declarar diners ocults a l’estranger pagant només un 10% del que hi tenien, sense sancions, ni interessos de demora ni recàrrecs. A més, es comprometia a no investigar-los. El ministre d’Hisenda va argumentar que la mesura permetria fer aflorar diners amagats, tornar-los a introduir al sistema i, per tant, satisfer la urgència de reduir un dèficit públic disparat, una exigència clau de Brussel·les. S’hi van acollir uns 30.000 evasors. “Com que no apareixien els evasors, van acabar dient que només tributarien pel rendiment generat; a la pràctica, van acabar pagant un 2,7% de mitjana: un escàndol”, assegura l’advocat de Centell Folch. Segons Gestha, el sindicat de tècnics d’Hisenda, dels 1.200 milions que es van recaptar, una quarta part provenien de Catalunya.

LES CLAUS

1. Què ha resolt el TC?

Els magistrats van acceptar el recurs del PSOE i van sentenciar que l’amnistia fiscal que Montoro va fer per als evasors l’any 2012 és inconstitucional. El motiu principal és que, atesa la importància de la norma, s’hauria d’haver aprovat per llei i no via decret. La sentència, a més, recorda a Montoro que no pot fer normes que “legitimin com a opció vàlida la conducta d’aquells que insolidàriament van incomplir el seu deure de tributar”.

2. L’Estat haurà de retornar el que va cobrar als evasors?

No. Tot i que la sentència anul·la l’amnistia, el Constitucional deixa clar que això no tindrà cap efecte sobre les regularitzacions fermes que es van fer aleshores, al·legant el principi de seguretat jurídica. En canvi, segons els experts, la sentència bloqueja la possibilitat de fer més amnisties fiscals d’aquest tipus en un futur.

3. Què és i què es va aconseguir amb l’amnistia?

La norma, aprovada per decret llei, permetia als evasors regularitzar els diners que tenien a l’estranger pagant només un 10%. Montoro va al·legar que els diners que afloressin i la recaptació servirien per alleugerir el dèficit, una de les exigències principals de Brussel·les. A la pràctica, els evasors van acabar pagant menys d’un 3% en impostos i l’Estat va recaptar 1.200 milions, la meitat del que estava previst.

4. Quantes persones s’hi van acollir?

Unes 30.000 persones van acollir-s’hi a tot l’Estat. Segons Gestha, el 25% dels diners recaptats provenien de Catalunya. Tot i que les dades havien de ser confidencials, finalment van transcendir alguns dels noms que van fer servir aquest mètode per regularitzar les seves fortunes, com membres de la família Borbó o els germans Gallardo, propietaris dels laboratoris Almirall.

Més continguts de