Taxa contra l’obesitat al Regne Unit
Molts productors abaixen el nivell de sucre abans que la mesura entri en vigor
LondresS’havia d’ensorrar el món però no va passar res. Els carrers de Londres i de les principals ciutats de les Illes Britàniques s’havien d’omplir de manifestants, però l’activitat va continuar com qualsevol altre dia. Les xarxes socials i les portades dels diaris clamaven perquè hi hagués un canvi de parer del govern, però no va passar res més enllà dels habituals comentaris de Twitter demanant que l’executiu no interfereixi en la llibertat dels ciutadans per prendre les seves decisions lliurement sense cap espasa de Dàmocles al damunt.
Els mal auguris no es van complir i divendres va entrar en vigor al Regne Unit l’anomenada taxa del sucre, l’impost a les begudes amb un excés de dolç. Abans que entrés en vigor la mesura, l’amenaça als productors pel nou gravamen ja els havia fet rectificar i havien reduït els nivells de sucre en algunes de les begudes més populars. Fanta, Ribena i Luzcozade ja ho han fet. Coca-Cola encara no. Arran de la reducció de sucre d’aquests productors, el ministeri del Tresor del país ha rebaixat la quantitat prevista de recaptació dels 572 milions d’euros a la meitat, 286.
El nou impost carrega divuit cèntims de lliura (0,27 euros) per litre a aquells líquids que continguin més de 8 grams de sucre per cada 100 centilitres. Les que en tinguin entre 5 i 8 pagaran menys, 0,21 euros. Amb menys de cinc no es paga res.
La mesura, més que l’objectiu recaptatori que directament se’n deriva, intenta combatre l’epidèmia d’obesitat que pateix el Regne Unit. I també altres malalties que hi tenen l’origen, com la diabetis de tipus 2, l’atenció de les quals costa desenes de milers de milions de lliures en la despesa del Sistema Nacional de Salut. Però a la pràctica l’impost del sucre es queda molt curt en els seus objectius, perquè no impacta ni sobre els pastissos ni les galetes ni altres menjars que inclouen sucre, que en general són la immensa majoria d’aliments processats.
De fet, l’agència de salut pública del govern britànic va recomanar al mes de març que el contingut calòric dels aliments processats es reduís un 20% en arribar el 2024. La indústria ho ha acceptat com a objectiu voluntari.
Dubtes sobre l’impacte
És poc probable, però, que el nou nivell de tributació marqui una gran diferència pel que fa a l’impacte en la salut dels britànics. Fins i tot suposant que les persones no canviïn a un altre producte per mantenir la quantitat de sucre habitual que fins ara ingerien, un impost del 15% sobre els refrescos només produiria un descens del 3% en les compres totals de sucre al país, segons una anàlisi feta pel prestigiós Institut d’Estudis Fiscals (IFS, en les sigles en anglès).
A més, l’IFS assenyalava els possibles inconvenients de centrar-se només a gravar un únic ingredient d’un únic tipus de producte. “Els consumidors -argumentava la institució en el seu treball- podrien canviar a substituts endolcits no subjectes directament a impostos, com ara la xocolata, que també té un alt contingut en sucre i greixos saturats”. Altres organitzacions s’han mostrat d’acord que no hi ha cap garantia que els productes hipotèticament substitutius dels consumidors continguin menys calories o que, senzillament, siguin millors per a la salut.
La nova imposició d’impostos als aliments o begudes amb un alt contingut de sucre es va iniciar a Hongria fa vuit anys. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha sigut una història d’èxit. Una avaluació de l’impacte el 2012, dos anys després que entrés en vigor, va mostrar que gairebé el 40% dels fabricants van canviar les fórmules per reduir o eliminar ingredients poc saludables.
La indústria dels refrescos, però, ja ha manifestat la seva inquietud i ha exhibit l’habitual fantasma de la pèrdua de llocs de treball per criticar l’impost. I alguns responsables s’han demanat si aquesta mena de begudes serà el nou tabac. De moment, però, res no ho fa pensar.
