El Tribunal de Comptes creu que el FROB va actuar tard en el rescat de CatalunyaCaixa

Segons l'informe presentat pel Tribunal, es van destinar 108.000 milions d'euros públics a la reestructuració del sistema financer

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) com a accionista majoritari de CatalunyaCaixa "no va actuar amb deguda diligència" per gestionar l'entitat, segons el Tribunal de Comptes. El FROB va trigar a nomenar els consellers als quals tenia dret com a accionista únic de l'entitat.

L’organisme públic va entrar al consell d’administració de l’entitat l’octubre del 2011, però l’informe critica que no va establir prou de pressa els instruments necessaris per resoldre la situació. Va assegurar que va trigar massa a prendre les regnes de l’entitat, que va caure en “polítiques comercials agressives” que s’haurien d’haver controlat.  

Així es posa de manifest a l'informe de fiscalització de la legalitat de les actuacions del FROB, dels Fons de Garantia de Dipòsits i del Banc d'Espanya, fet públic fa un mes però que el president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda ha presentat avui al Congrés dels Diputats.

De la mateixa manera, l'informe afegeix que el FROB no va designar suficients membres del consell d'administració del Banco Gallego i posa de manifest que les entitats nacionalitzades van incomplir les restriccions imposades sobre la política de comercialització agressiva, ja que no podien oferir rendibilitats superiors a la mitjana dels rendiments més alts oferts per les no intervingudes.

107.913 milions de diner públic per reestructurar el sistema financer

L'informe del Tribunal de Comptes també explica que el volum de diners públics utilitzats per Espanya en la reestructuració del sistema financer arriba als 107.913 milions d'euros. D'aquests, més de la meitat, 57.000 milions, són aportacions directes de capital.

D'aquests 57.000 milions, uns 50.800 milions van sortir directament de l'Estat a través del FROB i la resta de Fons de Garantia de Dipòsits, que reben aportacions de les mateixes entitats.

Per entitats, segons les ajudes rebudes, la CAM és el que més diners acapara amb 24.861 milions. El segueix BFA-Bankia amb 22.426 milions d'euros.

A Catalunya Banc els fons compromesos arriben a 12.055 milions. Novagalicia compta amb 9.055 milions, Caja Castilla-La Mancha (CCM) amb 7.316 milions i Unnim Banc, 5.779 milions.