AUTOMOCIÓ

Vendre quilòmetres en lloc de cotxes

El sector vol passar a vendre per l’ús, tal com fan les elèctriques o les operadores de mòbil

“Hem de produir cotxes, però també vendre mobilitat, vendre quilòmetres”. Així de clar s’expressa Luca de Meo, el president de Seat, sobre el futur. La digitalització i els canvis d’hàbits, en gran part forçats per la sostenibilitat a les grans ciutats i pels nous hàbits de consum, estan provocant un gir radical en el model de negoci dels fabricants d’automòbils i de la resta de sectors del transport. “Totes les marques hauran de reflexionar i afegir aquest nou negoci”, diu De Meo.

El raonament no ve de la intuïció, sinó que hi ha dades que ho avalen. Sense anar més lluny, del total de cotxes que es van vendre a Espanya el 2018, poc més de la meitat (663.010) els van comprar particulars. La resta els van comprar empreses i flotes de lloguer, segons les dades de la patronal de constructors Anfac. Aquesta última part del mercat és la que més creix. La venda a particulars va augmentar un 3,7%, mentre que a les flotes de lloguer va créixer un 5,7% i a les empreses -moltes dedicades a negocis de mobilitat- es va incrementar un 13,6%.

El canvi va a més. Un informe de Deloitte sobre ciutats sostenibles publicat aquesta setmana explica que “la digitalització de l’economia i l’aparició de nous models de negoci basats en l’economia col·laborativa estan tenint un impacte rellevant en la mobilitat urbana”. L’informe de la consultora fa referència a fenòmens com el car sharing (cotxe compartit) o el car pooling (compartir trajectes), a més del transport sota demanda, que s’han convertit en nous models de negoci que estan redefinint la mobilitat a les ciutats.

Deloitte ho quantifica: els models de mobilitat intel·ligent haurien de capturar fins a un 10% dels trajectes del vehicle particular fins al 2030, i s’haurien de fer amb vehicle elèctric per tenir més impacte sobre la sostenibilitat. Això equivaldria a una flota de 10.000 vehicles elèctrics compartits a Madrid i 4.000 a Barcelona.

Les marques de cotxes s’hi han apuntat. Malgrat que la principal empresa de car sharing, Avancar, s’acaba de retirar de Madrid i Barcelona, els constructors de cotxes veuen futur en aquest negoci. Volvo s’hi ha llançat a Suècia i els Estats Units; una marca per al cotxe compartit anomenada M. Toyota ha anunciat una inversió de 850 milions d’euros per a aquest negoci a Singapur; Skoda col·labora en el desenvolupament d’Uniqway, un projecte de car sharing desenvolupat per estudiants universitaris de Praga. Zity és la plataforma de Renault i Ferrovial a Madrid, on Kia s’ha aliat amb Repsol per llançar la seva plataforma, Wible. El grup francès PSA també s’ha sumat a la festa amb Emov i Volkswagen amb We, a més de Car2go, lligada al grup Daimler (matriu de Mercedes), o Drivy, plataforma europea de lloguer de cotxes particulars. També empreses com ara Cabify ja fan explícit que el seu objectiu és vendre quilòmetres, tal com les elèctriques venen quilowatts o les operadores de telefonia minuts i megues.

A casa nostra, Seat comença a fer els seus experiments. La marca de Martorell va comprar l’empresa de car sharing Respiro l’any passat amb l’objectiu d’adquirir coneixement del negoci. I també ha desenvolupat el Minimó, un model elèctric expressament pensat per a flotes de car sharing urbà presentat fa unes setmanes. A més, ha creat una filial, XMoba, dedicada a la mobilitat, a més d’entrar en el negoci dels patinets i pensar ja en el de les dues rodes elèctriques -tant bicis com motos-, expliquen fonts de l’empresa.

Però el model de negoci no és clar. Podria fer-se en solitari creant una filial, amb acords amb alguna plataforma del sector, o amb associació amb altres partners. “Totes les opcions estan obertes”, diu Luca de Meo. Els canvis d’hàbits també hi juguen un paper. “Els joves ja no volen treure’s el carnet als 18 anys i tenir un cotxe”, explica Fabian Simmer, que ha liderat el projecte del Minimó. “Prefereixen gastar-se els diners en una altra cosa, però el fet és que necessiten mobilitat”, afegeix, i per això s’han d’explorar nous models de negoci.

A Barcelona, actualment, les motos compartides tenen més entrada en aquest negoci. Marques com ara eCooltra, Muving i Scoot s’han fet un lloc en el pastís de la mobilitat, més que no pas les de cotxe compartit.

Canvis en altres negocis

El canvi de model posarà en una situació difícil altres negocis relacionats amb la mobilitat, com ara els aparcaments urbans o els concessionaris, que poden veure caure les seves vendes i el negoci associat de manteniment i reparació d’automòbils.

Els tallers perdran fins a un 38% dels seus ingressos pel cotxe elèctric (que necessita menys atencions que el de combustió) i un 70% per la baixada dels accidents a causa de l’arribada de la conducció autònoma, segons defensa Solera, companyia experta en intel·ligència de l’automòbil, en unes jornades de la patronal de concessionaris Faconauto. La conclusió és que s’han d’obrir noves línies de negoci, tal com va expressar Luca de Meo al Saló de Ginebra, on va afirmar que cal involucrar els concessionaris en noves línies de negoci relacionades amb la mobilitat, com podria ser el cotxe compartit.

Saba, empresa catalana líder d’aparcaments, també està explorant nous models de negoci. Tancar els centres de les ciutats al trànsit pot fer disminuir el negoci tradicional. Per això s’exploren noves línies com ara incloure trasters als pàrquings, minihubs per a la logística de l’última milla o convertir els aparcaments en punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.