LES CARES DEL PRECARIAT: TRIPULANTS DE CABINA

Volar a preu baix a costa dels treballadors

Algunes aerolínies ‘low cost’ han tingut molt èxit gràcies a les males condicions dels empleats

Volar de Barcelona a les grans capitals europees per menys de 50 euros és una realitat més que consolidada. Les aerolínies low cost van iniciar la seva expansió als anys 90 i van refermar la seva posició al tombant de segle, seguint una estratègia basada en la reducció de costos. Per captar clients, les companyies han fet retallades a qualsevol banda. El conseller delegat de Ryanair, Michael O’Leary, va arribar a admetre que la seva companyia s’havia plantejat retirar els braços dels seients per reduir el pes dels avions i encabir-hi més equipatge. Amb tot, l’aposta de les low cost també ha acabat repercutint en la situació dels mateixos treballadors.

“Un bitllet que costa 10 euros és com una samarreta de menys d’1 euro feta a Bangladesh; sempre hi ha algú que n’assumeix els costos”, exemplifica Ernesto Iglesias, responsable de la tripulació de cabina de la Unió Obrera Sindical (USO). Iglesias assenyala les companyies com les principals culpables de la precarització del sector i de la instauració d’un nou model que no fa més que retallar drets als treballadors.

Les vagues recents que s’han produït al sector apunten cap a la mateixa direcció: el model de contractació. “Les companyies aèries van externalitzar la contractació dels tripulants de cabina [TCP] i pilots a través d’empreses de treball temporal [ETT] i agències de serveis”, explica Iglesias. Trobar-ne exemples no és gens complicat. Abans de l’estiu del 2017, Norwegian contractava gran part de la seva plantilla a través de l’agència Adecco, mentre que Ryanair continua apostant per aquest model. El cas de la firma irlandesa és especialment rellevant, ja que la majoria dels seus treballadors són contractats per empreses amb seu a les illes britàniques. Així, encara que treballin a Espanya, estan sotmesos a la llei irlandesa, amb tot el que això comporta.

En cas de baixa, els tripulants de cabina han de ser atesos pel sistema sanitari irlandès. Per ser atesos, doncs, els treballadors “han de desplaçar-se a Irlanda i fer molta paperassa en un país que no coneixen”, a banda de rebre “unes prestacions que són més baixes en comparació amb Espanya”, explica Iglesias. En un cas com aquest es troba Gustavo Silva, tripulant de cabina de Ryanair des de fa set anys i mig. Tot i ser un veterà a l’empresa, Silva no ha estat mai contractat directament per Ryanair, sinó per una ETT irlandesa. En el temps que porta treballant per a l’aerolínia ha signat tres contractes temporals, cadascun amb una durada de tres anys i sempre sotmès a la legislació irlandesa. “Fa un temps vaig contractar una assegurança privada de salut; és l’única manera d’accedir a la sanitat espanyola sense problemes”, es lamenta.

Descuidant la seguretat

Tenir garanties sanitàries, de fet, és de vital importància en un sector com el del personal d’aviació. Treballar dins un avió comporta estar sotmès a canvis de pressió constants que poden derivar en lesions a les parets de l’interior de l’orella o en otitis greus. En els vols de llarga distància, a més, els tripulants de cabina pateixen un jet lag constant que no els permet descansar prou temps per enllaçar amb el següent vol. “Nosaltres hem d’actuar en cas que hi hagi una emergència a bord i potser no estem en les condicions òptimes de descans”, explica Iglesias.

Com en altres sectors en què regna la precarietat, les pressions als treballadors en algunes empreses són a l’ordre del dia. El nom que més es repeteix, de nou, és el de Ryanair. Ricardo Oso, representant del sector aeri del sindicat USO a Barcelona i tripulant de cabina des de fa gairebé 20 anys, recorda que la principal funció dels tripulants de cabina és la de “vetllar per la seguretat”. Malgrat tot, “Ryanair obliga els seus TCP a vendre un nombre determinat de productes a bord de l’avió i, si no compleixen, els amenacen d’enviar-los a una altra base on ningú vol anar”, explica Oso.

Tot i que el perfil dels treballadors de les low cost és generalment més jove que a la resta de marques (es contracta gent inexperta amb salaris baixos), els professionals que fa temps que treballen en aquestes aerolínies es neguen a abandonar l’empresa. “Volem canviar el model pel qual aposten les empreses i posar en valor aquesta lluita”, conclou Iglesias. Tot i les amenaces d’acomiadaments, en aquest cas de Ryanair, els treballadors no es fan enrere. El 28 de setembre han convocat una nova jornada de vaga per alçar la veu contra la precarietat.

Més continguts de