Xavier Pagés: “Cal que el cava faci un gir i es deslligui de la deriva del baix cost”

BarcelonaXavier Pagés (Barcelona, 1957) és el director general del grup Codorníu, un dels noms amb més tradició dins del centenari negoci del cava català. Els Raventós van aixecar el primer celler l’any 1551 i Pagés, que forma part de la nissaga familiar, pilota un present amb molts reptes. Codorníu, i el cava en general, malda per esgarrapar vendes a la cada cop més poderosa marca blanca a Espanya i lluita per revaloritzar el producte a fora.

Les vendes de Codorníu a Espanya van créixer l’any passat. ¿La crisi és aigua passada?

Està clar que la crisi ha sigut una realitat, però ha anat acompanyada d’una mentalitat que s’ha esvaït en l’últim any. Ara abordem el present amb un altre ànim, amb l’objectiu de créixer i d’invertir més fermament. El mercat espanyol, tot i haver crescut, no està ni de bon tros disparat, sinó que tot just dóna senyals positius. En el nostre cas ens ha anat molt bé el turisme que en els últims anys ha sostingut el consum en canals com l’hostaleria.

¿Encara són lluny els consums d’abans de la crisi?

Com a sector, tant de cava com de vi, tenim la problemàtica a Espanya de com engrescar el consumidor. A més, amb el cava hi ha un problema afegit. Mentre que a nosaltres ens està anant molt bé el creixement amb els vins tranquils, fins i tot en els anys de crisi, al cava no ha passat el mateix. El consum es desplaça cada cop més cap a productes més econòmics, i nosaltres no hi volem entrar perquè la nostra estratègia no va per aquí, així que decidim invertir on ens interessa i per això acabem de llançar el primer vi, Codorníu Viñas de Anna.

Com de greu ha sigut el mal infringit per la marca blanca?

El tema del cava ens preocupa a molts. És un producte que s’ha de fer amb un raïm, amb un mètode de segona fermentació i un procés que requereix temps de criança importants per fer qualitat. Si s’utilitza el mètode i després s’ha de vendre a uns preus molt econòmics, el mètode es comença a banalitzar.

El cava a un euro és cava?

És cava perquè ho posa a l’etiqueta i perquè segueix el mètode, però és molt difícil fer inversions qualitatives darrere d’un preu com aquest. Si has de cuidar la teva vinya, diferents varietats, fer el premsat... Tenir vinyes requereix una inversió molt forta. Probablement estàs només venent vi i fent segona fermentació només.

¿Caldria ser més estrictes des de la Denominació d’Origen Cava per prestigiar-lo?

No vull parlar en nom del Consell Regulador, que és molt sensible a aquests temes. Sovint se’ns acusa de ser molt orgullosos, però ho hem de ser una mica, per donar valor al producte que fem, a la seva qualitat.

¿I no ha faltat una mica d’orgull per evitar l’enfonsament del preu del producte?

Les coses han anat així. No hem sabut trobar fórmules perquè els preus del cava no arribessin a nivells en què un es pregunta: “Si el que vull fer és qualitat però haig de vendre a aquests preus, com ho faig?” Potser n’hi ha que estan contents amb aquesta situació de preus a la baixa, però Codorníu i altres empreses que busquem donar valor el que volem és fugir dels camins dels últims anys, que han anant justament en sentit contrari a això.

El seu últim eslògan deia: “No som champagne. Som Codorníu”. ¿Hi ha desafecció a l’etiqueta cava?

No reneguem del cava, som a dins del cava i en som responsables. Per això creiem que cal que faci un viratge endavant i es deslligui de la deriva de baix cost, i lluitarem perquè sigui així. Més enllà d’això, com a Codorníu, tenim la nostra pròpia identitat i és el que volem transmetre.

¿Entén les fugues d’alguns productors catalans de la Denominació d’Origen Cava per aixecar un nou paraigua com a espumosos Clàssic Penedès?

Cadascú escull el seu camí i si un empresari creu que un paraigua no l’ajuda o que ell no pot fer res per canviar el que no li agrada, fa bé de marxar-ne. Ara bé, qualsevol sector que està unit és més fort, i això és així sempre. Quan un sector comença a donar moltes cares diferents, el que fa és donar imatges que confonen clients i consumidors. La unió el que fa és clarificar i enfortir.

Alguns crítics creuen que la Denominació d’Origen Cava hauria de tenir un territori més acotat. Què en pensa?

És una qüestió d’interpretació. Nosaltres estem còmodes amb la concepció de la Denominació d’Origen Cava. Ens agrada la varietat climatològica i de terres que ofereix, que permet elaborar productes molts diversos.

El cava català ha sigut durant un temps arma política amb crides al boicot, per exemple. Marca Espanya, marca Catalunya, ¿on se senten més còmodes?

La nostra marca té una llarga història des del 1551 i l’objectiu final sempre ha sigut convèncer el consumidor, donar-li plaer a través del producte. Entre els valors que associem a Codorníu no hi ha valors polítics; no tindria sentit enganxar-nos a un partit. La nostra connexió amb el consumidor no pot ser la del diàleg polític, perquè això ja ho pot trobar en altres camps.