MERCATS
Economia 29/08/2015

Abengoa s’enreda en una espiral de dubtes

La companyia es dispara en una setmana boja a les borses, però el seu futur està més que qüestionat

Júlia Manresa
4 min
La crisi d'Abengoa, en un gràfic

BarcelonaEnmig de la muntanya russa que han viscut aquesta setmana els parquets, a la borsa espanyola hi havia un valor que nedava contra corrent. Dilluns l’empresa d’energia renovables Abengoa, que queia més d’un 40% a principis de mes, es revaloritzava un 8,6% mentre els parquets de tot el món s’enfonsaven i l’Íbex-35 patia el pitjor dia dels últims quatre anys, contagiats per la crisi xinesa i la caiguda dels preus del petroli i les primeres matèries.

La progressió va continuar i, de dilluns a dimecres, Abengoa va veure com creixia el preu de les seves accions en un 50%, una revalorització que de vegades es dóna en petits valors (els anomenats valors estrets), però que és difícil de veure en una empresa de l’Íbex. Però a finals de setmana, quan les intervencions de les autoritats xineses van calmar el pànic dels inversors i van empènyer a l’alça les borses internacionals, la cotització d’Abengoa es tenyia altre cop de vermell.

¿Com s’explica aquest comportament tan estrany en una setmana ja de per si caòtica als parquets? Per una combinació de factors: l’insostenible nivell de deute del grup andalús, el caos en la seva comunicació de canvis d’estratègia i resultats financers i, finalment, l’impacte dels anomenats inversors baixistes, els més especuladors, que han aprofitat l’avinentesa per treure rendiment de la situació.

Per comprendre aquesta espiral d’alts i baixos borsaris cal entendre primer el model de negoci d’aquest grup. Abengoa està formada per un conjunt de societats que es dediquen a la construcció d’instal·lacions i infraestructures tecnològiques i d’energies renovables. Segons Xavier Brun, gestor del fons Solventis, “aquests negocis requereixen una inversió inicial molt elevada perquè es tracta de concessions a llarg termini”. Per exemple, en el cas de la construcció d’una autopista, aquestes empreses han de fer una inversió inicial molt forta que després veuran retornada de mica en mica durant dècades. Com que acostumen a ser inversions segures i estables, aclareix Brun, “els bancs els ofereixen finançament fàcil”. Així doncs, la sostenibilitat de les grans gestores d’infraestructures arriba amb el temps. “Abengoa s’ha quedat en el procés de maduració i la caixa que genera per les operacions no ha sigut suficient per cobrir els deutes que va adquirir”, afegeix.

Una empresa “tocada de mort”

Segons les dades fetes públiques per la mateixa companyia, a Abengoa se li acumulen prop de 5.000 milions d’euros en venciments fins al 2020, uns terminis difícils de complir tenint en compte que la caixa que li generen les seves operacions ronda els 700 milions d’euros anuals (vegeu gràfic). Aquest és el temor que es va despertar entre els inversors quan el novembre passat el conseller delegat, Manuel Sánchez, reconeixia que els nivells de caixa eren inferiors als que havien anunciat en la presentació de resultats, ja que bona part dels diners estaven bloquejats per pagar a proveïdors. Després d’aquesta patacada, el grup va anunciar desinversions per valor de 500 milions i, a més, va canviar Manuel Sánchez per Santiago Seage. Els canvis van ser ben rebuts i, entre el gener i l’abril, Abengoa era la segona companyia més revaloritzada de l’Íbex.

El joc del mercat

A principis d’agost Abengoa va anunciar una ampliació de capital de 650 milions que inicialment va tenir un efecte contrari a l’esperat. “Es va interpretar com un senyal que l’empresa necessitava liquiditat per fer front al deute i a les inversions anunciades als Estats Units”, va explicar Iván San Félix, analista de Renta4. Per això, les seves accions es van desplomar per sota d’un euro. Aquest dilluns, però, les accions van tornar a disparar-se de sobte.

“Té molt a veure amb el joc del mercat”, explica Javier Niederleytner, professor de l’Institut d’Estudis Borsaris. És la feina delsinversors baixistes. “Detecten una presa fàcil, normalment una empresa extremadament endeutada, com és Abengoa, i en forcen el valor a la baixa”, explica. Els inversors demanen prestades les accions i les fan baixar i, quan toquen fons, les retornen al seu propietari per comprar-les barates, cosa que al seu torn les fa pujar un altre cop. Segons aquest professor això és el que ha passat aquesta setmana.

És per això que Juan José Berrocal, analista de Gaesco, afirma que cal desconfiar moltíssim de la cotització d’aquest valor. “Una evolució tan volàtil només demostra que és una companyia tècnicament tocada”. Xavier Brun va més enllà: creu que Abengoa està “tocada de mort”, però també considera que l’ampliació de capital pot ser un baló d’oxigen que li allargui la vida i li permeti trobar una alternativa per pagar els deutes.

Accions A i B per blindar la família

Un altre element clau per entendre la caòtica evolució d’Abengoa a la borsa és la seva doble cotització. Juntament amb Grifols, aquesta empresa cotitza a través de dos tipus d’accions. D’una banda les de tipus A, la majoria de les quals estan en mans del nucli dur d’accionistes, la família Benjumea, que té prop d’un 55% del capital. De l’altra, les de tipus B, amb molt menys pes polític: les del primer tipus atorguen 100 vegades més dret de vot que les segones. L’ampliació de capital es farà en un 90% amb participacions del segon tipus per assegurar el control de la família.

stats