Els accionistes pagaran la fallida del Banco Espírito Santo
Portugal assaja els nous rescats europeus, que també penalitzen els creditors
Barcelona“El rescat de la banca ha sigut un èxit i ningú preveu nous problemes”. Això deia al novembre Klaus Regling, director gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), el fons de rescat europeu. El pronòstic ha fallat i el banc portuguès Espírito Santo ha hagut de ser rescatat. Tot i que el nou model europeu de rescat no està plenament en funcionament, s’ha intentat fer-ho sense cost directe per al contribuent, tal com es va establir que havien de ser els rescats a la banca després de la crisi de Xipre. Qui ho perdrà tot són els accionistes, entre ells la família Espírito Santo, que tenia un 20% del ban, i els tenidors de deute subordinat. Brussel·les ha autoritzat un mecanisme que consisteix a crear una entitat nova, anomenada Novo Banco, on es queden els clients i els seus dipòsits, els empleats i els actius bons. Banco Espírito Santo (BES) serà un banc dolent amb tots els actius tòxics i serà liquidat.
Qui ho paga?
El Fons de Resolució portuguès hi aporta fins a 4.900 milions
El Fons de Resolució portuguès -semblant al FROB espanyol- serà accionista únic de Novo Banco, el banc bo, després de posar-hi 4.900 milions. Uns 4.400 milions surten del romanent que quedava del rescat de la troica a Portugal. La resta, uns 500 milions, els aportarà, si cal, el sistema financer portuguès.
El Banc de Portugal s’ha afanyat a dir que l’operació no tindrà cap cost per al contribuent ni per a les finances públiques, cosa que Portugal no es podria permetre amb un deute públic del 133% del PIB. Però l’oposició socialista no ho veu tan clar i ja ha demanat explicacions. En futurs rescats europeus els diners haurien de sortir del mateix sistema financer.
A Portugal encara li queden uns 1.900 milions del rescat de la troica per afrontar possibles necessitats dels test d’estrès que es faran a la tardor a la banca europea abans que l’any que ve el Banc Central Europeu (BCE) es converteixi en el supervisor únic de la banca europea.
Els dipòsits, salvats
Els clients no perdran els seus diners en cap cas
Tot i que el mecanisme europeu preveu que només se salvin els dipòsits de menys de 100.000 euros, en aquest cas s’ha decidit que els clients no vegin afectats els seus estalvis, fins i tot si superen aquesta xifra. Els tenidors de deute sènior tampoc estaran afectats.
El futur
El ‘banc bo’ es vendrà en sis mesos, el ‘dolent’ serà liquidat
Segons el pla que va presentar el Banc de Portugal, el Novo Banco (l’hereu de l’Espírito Santo) es vendrà en sis mesos -tot i que es marca un termini màxim de dos anys-, i així es recuperaran els diners que ara s’han abocat al rescat. Si es ven per menys dels 4.900 milions, la diferència en principi l’aportarà la resta de la banca lusitana, perquè no tingui cost per a l’erari públic. El banc dolent, que es queda la marca Espírito Santo, serà liquidat. Suspès de cotització i amb tots els actius tòxics, els accionistes i bonistes perdran tota la seva inversió.
El sistema té certs paral·lelismes amb el que va passar a Espanya, amb rescats com els de Bankia o CatalunyaCaixa. En aquest cas s’ha creat un banc dolent ad hoc, mentre que a Espanya es va crear un banc dolent per a tot els sistema, la Sareb. A Espanya les caixes no tenien accionistes, però en algun cas, com Bankia, es van convertir en bancs, van captar capital dels mercats sortint a borsa i els accionistes també van acabar perdent bona part de la inversió. També en van sortir perdent els tenidors de deute com preferents o deute subordinat.
La filial espanyola
Queda dins el banc bo i no afecta els clients ni els empleats
La sucursal espanyola, amb uns 75.000 clients, es queda dins del banc bo i la intervenció no afecta els dipòsits dels clients.
La fi d’una poderosa nissaga de banquers
La segregació del Banco Espírito Santo en dos sembla el punt final d’una llarga nissaga de poderosos banquers. Ricardo Salgado va ser durant 22 anys l’últim membre de la nissaga al capdavant del banc, fins que, al juliol, va haver de deixar la presidència. El banc va tancar el primer semestre amb unes pèrdues de 3.577 milions d’euros. El besavi de Salgado va ser el fundador d’una casa de canvis a Lisboa el 1869, que va ser el precedent del banc. Ara la família, que va veure com el banc era nacionalitzat després de la Revolució dels Clavells, tot i que posteriorment el va recuperar, es queda fora de joc. “Portugal era un bonic país on manaven Salgado i mig centenar de polítics”, comentava a Efe un directiu del banc. Ara ja no. Salgado ja ha hagut de passar pel jutjat i el Banc de Portugal l’ha deixat en evidència amb una auditoria que deixa com un drap brut la seva gestió. Ara el banc bo, Novo Banc, el dirigirà l’economista Vítor Bento, que el Banc de Portugal ja va posar com a substitut de Salgado. I el Banco Espírito Santo, com a banc dolent, serà dirigit pel liquidador Máximo dos Santos.
