Els acusats per les targetes ‘black’ comencen a l’atac

BarcelonaEls experts han avisat els últims mesos del fet que si hi ha un cas en què resulti fàcil endevinar que un banquer acabarà a la presó és el de les targetes black, en què els 65 acusats tenen una difícil defensa. Ahir, a l’inici d’un dels judicis més esperats de l’any, la sessió de qüestions prèvies va servir per dilucidar quina serà l’estratègia que seguiran, i de moment el camí és clar: la millor defensa és un bon atac.

La sessió inaugural del judici, que s’allargarà fins al desembre, va deixar dues imatges: la dels acusats escridassats a l’entrada -especialment els dos expresidents de l’entitat implicada, Miguel Blesa i Rodrigo Rato- i la de la multitudinària banqueta dels acusats, on, oportunament per als fotògrafs, els dos banquers compartiran primera fila i seuran colze a colze.

La jornada va servir per comprovar que la defensa dels acusats consistirà a qüestionar el procés i deixar de banda els fets. Així, Blesa va al·legar que Bankia, personada com a acusació particular en el cas, no va obtenir de manera legal la informació relacionada amb l’ús de les targetes que ell es va inventar i, per tant, va demanar la nul·litat de les esmentades proves.

L’advocat de Blesa, vell amic d’Aznar, va demanar la nul·litat de les proves obtingudes “per infracció dels drets fonamentals” i va afegir que l’accés que ha tingut l’entitat a la informació relacionada amb les despeses fetes per Blesa amb la targeta, i que en el seu cas pugen a 436.688,42 euros, és “il·legítim”.

L’advocat de l’altre expresident de Bankia jutjat, Rodrigo Rato, ha afirmat que s’ha violat la llei de protecció de dades del seu client accedint als extractes de la targeta de Rato, en el que suposa una violació dels seus drets fonamentals, va dir.

Una vintena d’acusats es van adherir a l’argument exposat pel lletrat del conseller i exsecretari d’estat d’Hisenda, Estanislao Rodríguez-Ponga, que va esgrimir que Caja Madrid, origen de l’escàndol, tenia una personalitat jurídica independent de la de Bankia, que es va crear de la fusió de diverses entitats. Per tant, entenen que l’actual Bankia no té legitimitat per personar-se en la causa com ha fet.

La prova clau

La principal prova del cas també va ser objecte de les maniobres de la defensa. L’exconseller de Caja Madrid Rodolfo Benito va argumentar que la nova direcció de Bankia “no ha aconseguit acreditar per cap mitjà” la procedència del llistat d’Excel on figuren les despeses de les targetes black i que, per tant, no existeix una font legítima que permeti corroborar que la informació tingui “la més mínima validesa”.

De fet, l’advocat del també acusat expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán va qualificar aquest document de “nyap fet per un mer col·legial” i va qüestionar que sigui admès com a prova. Precisament Díaz Ferrán, actualment a la presó pel cas Marsans, va demanar no assistir al judici per raons de salut: segons al·lega, té un alt nivell de sucre.

Les defenses, a més, tenen un últim roc a la faixa: segons afirmen, el presumpte delicte econòmic comès amb les targetes opaques entre el 2003 i el 2012 i que va suposar 12,5 milions d’euros en despeses prescriu transcorreguts cinc anys des de la seva comissió.

Un altre dels grans assenyalats en el judici és Ildefonso Sánchez Barcoj, considerat per la Fiscalia el gestor d’aquest sistema de retribució als consellers. El seu advocat va impugnar ahir la nova prova presentada per Bankia al començament del judici i en què es recopilen nous correus electrònics relatius a l’emissió i gestió de les targetes. Segons va dir, la prova és “absolutament improcedent”.

Atacs a Goirigolzarri

El trencament dels acusats amb l’actual direcció de Bankia va quedar palès quan la defensa de l’exconseller Rodolfo Benito va manifestar que “l’únic llibre que consta en el procés és l’aportat per la Fundació Caja Madrid” i va acusar l’actual president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, d’actuar “amb clara intenció incriminatòria”.