Infraestructures
Economia 16/11/2021

Les administracions pacten el pla per convertir el port de Barcelona en un node del Corredor Mediterrani

L'objectiu es doblar el transport ferroviari fins al 30% de les mercaderies

2 min
El president del Port, Damià Calvet, durant la presentació del PDU.

El Port de Barcelona, la Generalitat i els ajuntaments del Prat i de Barcelona han pactat el nou pla director urbanístic (PDU) que ha de permetre convertir aquesta infraestructura en un node ferroviari clau del Corredor Mediterrani, amb l'objectiu de doblar el transport de mercaderies per via ferroviària, que ara suposa poc més del 15%, per arribar al 30%. El pla l'han presentat aquest dimarts el president de l'Autoritat Portuària, Damià Calvet; el director general d'Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra; la tinent d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz, i l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler.

Avui mateix s'ha iniciat la tramitació ambiental d'aquest PDU i demà s'inicia el període de participació ciutadana, amb la previsió que l'aprovació es produeixi el primer trimestre del 2023. Així, la tramitació es farà de forma paral·lela al projecte de nous accessos viaris i ferroviaris al port. Tot i això, Calvet ha reconegut que la resta del 2023 es dedicarà a la redacció de projectes i licitacions, per la qual cosa les obres no s'iniciaran fins a l'any següent. El nou node ferroviari més els nous accessos al port comportaran una inversió d'uns 600 milions d'euros, als quals s'hauran de sumar 30 milions més per fer 10 apartadors ferroviaris de 750 metres en el corredor ferroviari de Barcelona a Saragossa.

Les noves infraestructures previstes al PDU, juntament amb les ja existents —la terminal ferroviària de BEST al Moll Prat i la terminal C d’expedició i recepció— conformaran un node ferroviari amb 6 terminals, que donarà servei al port de Barcelona i al seu entorn: la Zona Franca de Barcelona, el polígon Pratenc i les indústries ubicades al Baix Llobregat i al sud de Barcelona. Aquest node donarà servei als tràfics marítims-terrestres i terrestres-marítims, però també als terrestres-terrestres, que podran aprofitar aquesta infraestructura per arribar als seus mercats de forma sostenible i eficient.

Durant el 2020, el trànsit ferroviari al port de Barcelona va ser de 269.304 TEU (un TEU és la unitat de mesura equivalent a un contenidor estàndard de 20 peus), amb una quota ferroviària del 15% en contenidors i del 42% en vehicles. Es preveu que la terminal logística intermodal derivi al trànsit ferroviari 400.000 contenidors i 46.000 semiremolcs que actualment van per carretera.

Corredors verds

El nou PDU afecta més de 68 hectàrees i regula l'ordenació urbanística de la zona. A més, preveu una inversió de 15 milions d'euros per reubicar zones planificades com a verdes, de tal forma que es crearan 20,8 hectàrees espais públics verds i el corredor verd del Parc Agrari del Llobregat i el Parc de Montjuïc. Però, a més, la concentració en la zona sud del port del node logístic alliberarà l'espai que actualment ocupen les terminals ferroviàries del Morrot. Tot i que aquest PDU no ho inclou, això permetrà una millora de la ronda litoral i dels accessos a Montjuïc, així com la connexió de la Marina del Prat Vermell amb el centre de Barcelona. No obstant, això dependrà de les negociacions entre el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona, segons ha reconegut Janet Sanz.

L'alcalde del Prat, per la seva banda, ha destacat el consens assolit entre les administracions i l'ha contraposat, sense citar-lo directament, a l'ampliació de l'aeroport. "Totes les administracions implicades hem apostat pel concert" i "aquí no hi ha hagut un «O ho agafes, o res»", ha reblat. "Per al port és importantíssim, el consens", ha rematat Damià Calvet, que ha reconegut que ja fa dos anys que es treballa en aquesta transformació urbanística.

stats