Agricultura

'Annus horribilis' al camp català

Les gelades, la sequera i la inflació han arrasat un elevat nombre de cultius

Albert González Farran
3 min
Fruita malmesa per una de les darreres pedregades a Alfés, al Segrià.

Lleida“Un any per oblidar”. Així s'expressa Joan Massot, president nacional del sindicat agrari JARC, davant un grapat de factors que han portat molts agricultors catalans a patir pèrdues catastròfiques aquest 2022. El seu homòleg d’Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, coincideix a dir que ha estat dels pocs anys simultàniament “desastrós” per a diferents sectors. Les inclemències meteorològiques com les gelades de la primavera, la sequera de l’estiu i les darreres tempestes s’han afegit a les plagues de conills, la inflació meteòrica, l’especulació per la guerra d’Ucraïna (sobretot en el cereal) i les polítiques antiincendis del Govern. El camp català ho ha patit pràcticament tot i queda la incertesa de les futures campanyes. “Hi ha una gran falta de liquiditat i els pagesos no podran invertir”, preveu Massot.

180 milions d'euros de pèrdues al cereal

Un dels sectors més castigats ha estat el cereal, sobretot el d’hivern (ordi, blat, colza...). Al secà es collirà un 70% menys i Unió de Pagesos estima una pèrdua general de 180 milions d’euros a tot Catalunya (125 només a la província de Lleida). A l’octubre va faltar fred perquè germinés la llavor; a l’abril, les gelades van arrasar amb els primers brots; i els cops de calor de l’estiu han acabat de rematar un cultiu que també ha patit el joc especulatiu per la guerra d’Ucraïna.

A tot plegat s’hi han d’afegir les polítiques antiincendis de la Generalitat, que han prohibit segar en determinades hores dels dies més calorosos. “Massa condicionants per a un sector ja prou castigat”, lamenta el cap sectorial del cereal d’UP, Santi Caudevilla. Els preus del mercat del cereal han pujat enguany substancialment (l’ordi ha passat de 210 euros per tona a pagar-se a 350), però diuen que no compensarà la mala collita.

Gelades que arrasen l'ametlla i la fruita dolça

Les històriques gelades de l’abril van fer la destrossa més gran. El departament d’Acció Climàtica preveu que la collita de poma i pera a Lleida caurà entre un 50% i un 17% segons les varietats. Aquestes dades se sumen a les de la fruita de pinyol (sobretot préssecs i nectarines): de 342.000 tones d’aquesta fruita collida el 2021 es passarà enguany a 165.000, una caiguda del 70%.

Però el pitjor mal de les gelades se’l va emportar l’ametlla, que ja venia castigada pel fred de l’any passat. El ministeri d’Agricultura preveu que a Catalunya la collita de la tardor no arribarà a les 3.000 tones, un 41% inferior a la mitjana. En algunes finques de Lleida, la producció serà nul·la.

Els governs català i espanyol van anunciar al juny diferents línies d’ajudes que podrien arribar als 50 milions d’euros per a tots els sectors afectats. Però els sindicats catalans asseguren que les pèrdues freguen els 500 milions d’euros. A totes les inclemències del temps ja mencionades s’han afegit les tempestes de pedra i aigua d’aquest agost, que van afectar especialment el Camp de Tarragona i el Segrià, han rematat la fruita de pinyol i han causat danys a l’avellana, la vinya i l’horta.

“Les assegurances i els ajuts públics cobriran part del desastre”, reconeix Massot, “però les empreses manipuladores seran les principals perjudicades”. JARC estima que aquesta campanya hi haurà només 20.000 contractacions per a la fruita dolça de Lleida, una xifra que suposa una caiguda del 60% respecte a l’any passat.

Un oli més car

Els productors d’oli d’oliva temen que aquest hivern els consumidors hauran de pagar més per les garrafes. L’increment dels costos de producció, sobretot pels carburants i l’electricitat, així com de les matèries primeres (adobs i pinsos) i el material (plàstic) estan fent difícil que les cooperatives catalanes puguin mantenir els preus. Caball insisteix que “l’administració ha de resoldre aquesta escalada, sobretot en el sector energètic”.

Òbviament, l’olivera tampoc s’ha salvat de la sequera. El sector calcula que la producció serà enguany un 40% més baixa al secà.

Fauna salvatge

I per rematar-ho tot, els conills. La Generalitat fa temps que manté activada l’emergència cinegètica. El darrer cens oficial és de 93 conills per quilòmetre quadrat al pla de Lleida, mentre que els pagesos asseguren que a les seves finques l’índex supera el miler. La fruita, el cereal i fins i tot el pistatxo i la vinya estan afectats per un animal que ho rosega tot. Precisament, la vinya ja arriba tocada per una calor que ha obligat a avançar la verema una setmana i el sector estima que produirà enguany un 15% menys. 

stats