MERCAT LABORAL

L’atur, al nivell més baix en 10 anys

La taxa cau a l’11,4% per l’impuls dels serveis, que multipliquen per vuit la creació d’ocupació industrial

L’atur ha retrocedit una dècada i ha tornat als nivells del 2008, tant a Catalunya com a Espanya. El nombre de desocupats va baixar en 26.700 persones a Catalunya el segon trimestre, un descens del 6% respecte al trimestre anterior, i la xifra total d’aturats en 432.000 persones. La taxa d’atur se situa així en l’11,4%, gairebé un punt menys respecte al 12,2% que havia marcat al març. Es tracta del nivell més baix des del tercer trimestre del 2008, just en ple inici de la crisi.

Les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA) també constaten que la baixada de l’atur –que els sindicats ja avancen que és estacional per la proximitat de l’estiu– és generalitzada a tot l’Estat. Aquesta vegada Catalunya no lidera el rànquing trimestral: ho fa Andalusia, amb 65.400 aturats menys, seguida de Madrid, amb 45.900 desocupats menys, i el País Valencià, amb una baixada de 32.600 aturats.

En conjunt, l’atur va caure a Espanya en 306.000 persones. És un 8% menys de desocupats que el trimestre anterior, i això situa el nombre total d’aturats en els 3,49 milions. D’aquesta manera, segons l’EPA la taxa d’atur a Espanya se situa ara al 15,28%. Com en el cas de Catalunya, aquest també és el nivell més baix de pràcticament l’última dècada. Cal remuntar-se fins al quart trimestre del 2008 per trobar una xifra similar a l’Estat.

L’altre gran factor, les dades d’ocupació, també millora. En xifres absolutes, de fet, el nombre d’ocupats va créixer més que no pas van baixar els aturats. Això passa en gran mesura perquè ara hi ha més població activa (163.900 persones més en edat de treballar i que tenen una feina o en busquen) que no pas al primer trimestre de l’any.

Creació d’ocupació rècord

Les dades de l’EPA van destacar ahir que el nombre d’ocupats ara mateix supera els 19,3 milions de persones després de registrar al segon trimestre un increment de 469.900 persones, l’augment més pronunciat de tota la sèrie històrica, que arrenca el 1976.

A Catalunya la xifra d’ocupats va créixer en 57.200 persones. És la tercera comunitat on s’han generat més llocs de treball aquest segon trimestre, per darrere de les Balears i Andalusia, que van aconseguir crear-ne 85.400 i 64.700, respectivament. I, si tenim en compte les dades de l’últim any, Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya amb 89.900 llocs de treball.

Ahir la Generalitat va fer una lectura positiva de les dades. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, va celebrar que la taxa se situï per sota del 12% i ja estigui “molt lluny” de les dades “esgarrifoses” de l’etapa de crisi: el 2013, en el pitjor moment per al mercat laboral, la xifra d’aturats va superar els sis milions a Espanya i va fregar el milió de persones a Catalunya. Això sí, el conseller va lamentar les desigualtats que s’arrosseguen al mercat laboral. I hi ha altres economistes que encara són més crítics.

“Les dades són bones a grans trets, baixa l’atur i puja l’ocupació, però el cert és que 3,5 milions d’aturats és una xifra amoral”, protesta Ernesto Poveda, president de la consultora de recursos humans Icsa. Poveda creu que “hi ha alguna cosa que no s’està fent bé”, perquè “la gran majoria de la nova ocupació ve del sector serveis, bàsicament del turisme”, i es pregunta: “Què passarà a la tardor?”

Els serveis, disparats

El cert és que, per sectors, el dels serveis és, efectivament, el que ha creat més llocs de treball el segon trimestre: 371.400 a tot Espanya, unes feines que per a aquest analista s’aconsegueixen “només a còpia de precarietat”, és a dir, “temporalitat i sous baixos”. La creació d’ocupació als serveis multiplica per vuit la de la indústria, que va generar 46.400 llocs de treball nous. La construcció en va crear 63.400, mentre que l’agricultura en va destruir 11.300. “És una altra dada que no s’entén en plena època de recol·lecció; només s’explica perquè és un sector amb molta economia submergida”, opina Poveda.

El president de la consultora remarca que, més enllà de la precarietat, “l’11% d’aturats que hi ha a Catalunya presenten una altra contradicció preocupant”. “Encara hi ha molts aturats, però en canvi a les empreses els costa molt trobar certs perfils per cobrir vacants”, diu Poveda, que afegeix que la solució ha de passar per reorientar la formació professional: “Estem malbaratant els diners que dediquem a la FP i a la FP dual, que d’altra banda són un pilar bàsic per al nostre futur”. “No s’ha de formar en genèric, perquè aleshores els diners no tenen retorn perquè no milloren l’ocupabilitat; i això val igual per a un menor de 25 que per un major de 45 que s’ha d’actualitzar”, diu Poveda.

Tot i que la majoria de contractes que es van signar van ser a jornada completa, encara hi ha un 15% de treballadors assalariats a temps parcial. A més, i malgrat que baixen en 128.000, a hores d’ara a l’Estat encara hi ha més d’1,1 milions de famílies que tenen tots els seus membres a l’atur.

LES CLAUS

1. Quina és la taxa d’atur actual?

A Catalunya la taxa d’atur se situa a l’11,4%, perquè entre els mesos d’abril i juny la xifra de desocupats va caure en 26.700 persones més. Ara el nombre total d’aturats és de 432.000 persones, segons les dades que va publicar ahir l’Enquesta de Població Activa. En el conjunt d’Espanya la taxa d’atur cau fins al 15,28%, equivalent a 3.490.100 aturats.

2. Quant feia que no s’arribava a aquest nivell?

Una dècada. Segons els registres històrics, cal remuntar-se a finals del 2008 (quan va esclatar la bombolla) per trobar una taxa d’atur semblant. Des de llavors es va destruir ocupació, fins als més de 6 milions d’aturats a Espanya.

2. Quins problemes té ara el mercat laboral?

L’ocupació ha augmentat però les feines són bàsicament temporals i amb sous més baixos que abans. Un altre problema, segons els economistes i les fonts de govern i empresarials consultades, és que tot i que encara queden aturats les empreses no troben perfils perquè l’oferta i la demanada no encaixen.

Més continguts de