FINANCES

La banca busca sortides a un inici de curs negre

El BBVA obre la porta a comprar un banc a Espanya mentre els seus competidors alerten d’una recessió

Durant molts anys, la resposta dels banquers espanyols a la pregunta de si estudiaven alguna adquisició ha sigut, amb escasses variacions, aquesta: “Els esforços del banc se centren en el creixement orgànic, tot i que no podem descartar res si hi ha una oportunitat de mercat”. Era, en efecte, una versió sofisticada per dir “res de res”.

Això ha canviat bruscament aquesta setmana. Dimecres, el director financer del BBVA (segona entitat espanyola i segona amb més presència a Catalunya), Jaime Sáenz de Tejada, va fer una afirmació que fa preveure moviments. Segons els assistents a una xerrada organitzada per Bank of America Merryll Lynch esmentats per Expansión, Sáenz de Tejada va afirmar que l’empitjorament dels ingressos a què s’enfronta el sector exigeix més escala i que això passa per comprar.

El directiu va anar més enllà i no va descartar que les adquisicions afectin els dos bancs -d’entre els més grans- que el mercat veu com a opables: el Banc Sabadell i Bankia. “La mandra [de comprar un gran banc] no serà un factor que influeixi en aquesta decisió”.

Campanes de recessió

El Sabadell i Bankia estan en el punt de mira pel baix preu de les seves accions: el banc català fa setmanes que està instal·lat en un preu dels títols inferior a l’euro -tot i que no apareix entre els pitjors valors de l’Íbex-35 aquest any-, mentre que Bankia, una entitat controlada per l’Estat i que s’ha de vendre per llei abans del 2021, és el pitjor banc del selectiu espanyol aquest any, fins al punt que el seu preu és ara per ara el de Bankinter, un banc molt més petit en comparació. De fet, encara es preveu com a possibilitat que el banc que presideix Josep Oliu es pugui fusionar amb el que lidera José Ignacio Goirigolzarri.

El moviment que pot portar a terme el BBVA és la seva resposta a un context que empitjora mes a mes malgrat que la banca ja creia haver tocat fons. Però la realitat és crua: els indicadors macroeconòmics comencen a coincidir en el fet que una recessió no és tan descartable. La financera és una indústria procíclica, amb la qual cosa acusa els períodes de crisi perquè hi ha més impagats i rep menys peticions de crèdits.

En resposta a això, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, ha anunciat una bateria de mesures anticrisi que tornen a ser un veritable maldecap per als bancs: els apujarà el que paguen per dipositar els seus diners al BCE -convidant-los, així, a prestar- i anuncia que allarga el període de tipus d’interès al mínim històric fins, almenys, a mitjans del 2020, quan ja sigui Christine Lagarde la presidenta del supervisor europeu.

Però les males notícies no s’acaben aquí. El sorollós aterratge de Boris Johnson al càrrec de primer ministre britànic ha augmentat les possibilitats que es produeixi un Brexit dur. I segons tots els experts -i els mateixos bancs-, la sortida sense acord del Regne Unit de la Unió Europea pot disparar les possibilitats que es produeixi una recessió i empitjorin les perspectives de les entitats financeres.

Una última espasa de Dàmocles plana sobre els bancs espanyols: l’aplicació de la sentència sobre les hipoteques IRPH. La justícia europea ha esmenat el Tribunal Suprem espanyol, tot i que encara no és clar com s’aplicarà la sentència que afirma que aquests préstecs podrien haver sigut abusius i no transparents ni quin impacte tindrà en els bancs espanyols.

CaixaBank avisa els accionistes

Si el BBVA ha optat, aparentment, pel camí de les fusions, CaixaBank ha començat avisant els accionistes que els dividends poden caure. La primera entitat catalana va avisar aquesta setmana la CNMV que acceleraria la retallada de costos amb el tancament d’oficines de la seva xarxa. El banc de l’estrella ha avançat un any, al 2020, l’objectiu de reduir sucursals, que passaran de 4.219 a 3.640.

El Sabadell, per la seva banda, manté el pla de deixar anar llast desfent-se de carteres de crèdits impagats, una política que ha accelerat en els últims temps. La segona entitat catalana viu un any especialment complex pel fet que té un banc al Regne Unit i pot patir més que els seus competidors en cas que l’economia britànica es ressenteixi d’un Brexit dur.

Més continguts de