Aznar, Rajoy i Sánchez: tres presidents units per "l'interès general" en una concentració empresarial
Aquest concepte i el seu ús marcarà l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell aquest mes de juny
MadridQuè és l'interès general? Tot i que la resposta és igual d'oberta com la interpretació que en fa el Tribunal Suprem –"un concepte jurídic indeterminat"–, marcarà l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell d'ara fins a Sant Joan, termini màxim perquè el govern espanyol anunciï si afegeix o no condicions a l'operació bancària per raons, precisament, d'interès general. Alhora, és la poca concreció (o més aviat el ventall d'opcions) el que sovint ha acabat despertant el debat sobre l'ús d'aquest concepte per part dels poders públics. Sigui com sigui, Pedro Sánchez ha decidit aferrar-se a aquest concepte per analitzar més a fons l'operació plantejada pel BBVA, tal com li permet la llei. Ara bé, no és l'únic president espanyol que n'ha fet un ús. En contextos diferents, José María Aznar (PP) i Mariano Rajoy (PP) també van apel·lar a l'interès general davant una concentració empresarial.
Aznar i les plataformes de televisió de pagament
Abans que José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) reformés l'any 2007 l'actual llei de Defensa de la Competència, en una operació d'integració o fusió empresarial les companyies havien de notificar les seves intencions directament al ministeri d'Economia, que és qui tenia la potestat d'autoritzar o prohibir en primera fase l'operació. Per la seva banda, les autoritats de competència, tot i que es pronunciaven, eren òrgans consultius i no vinculants.
Un exemple del paper que tenia l'Estat abans del canvi legislatiu del 2007 el trobem el novembre del 2002, amb la integració entre la plataforma de televisió de pagament Canal Satélite Digital (Prisa) i Vía Digital (Telefònica) en plena crisi de rendibilitat al sector i concentració a escala europea. L'operació va rebre el vistiplau, sota condicions, de l'executiu de José María Aznar (PP), cosa que va donar lloc a Digital+ (més tard passa a dir-se Canal+). A l'autorització, però, no li van faltar detractors que assenyalaven l'executiu d'Aznar per no recollir les recomanacions de l'extingit Tribunal de Defensa de la Competència (TDC). L'òrgan, de caràcter merament consultiu, va indicar entre altres coses que la fusió "podia obstaculitzar el manteniment de la competència efectiva en el mercat de la televisió de pagament". "No defensem les ambicions empresarials de ningú, sinó que pensem en l'interès general", va afirmar Aznar el desembre del 2002 per defensar aquella autorització.
Amb la reforma de Zapatero es busca introduir més independència als processos de concentracions empresarials i deixar el protagonisme en les autoritats de competència. Competència (en aquell moment s'anomenava Comissió Nacional de Competència, CNC) és qui assumeix la capacitat d'autoritzar, amb condicions o sense, o prohibir una operació de concentració. Només si ho estudia en fase 2 dona peu al fet que el govern tingui un paper, com ha estat el cas del BBVA i el Sabadell. I aquí, la via a través de la qual la reforma va deixar oberta l'actuació de l'executiu va ser, precisament, la de l'interès general. D'acord amb això i no amb criteris de la defensa de la competència, el govern podia modificar les conclusions de Competència.
Rajoy i el cas d'Antena 3
En el seu moment alguns bufets d'advocats van apuntar que aquesta finestra oberta suposava suavitzar l'objectiu de la reforma de dotar de més perfil tècnic l'anàlisi de les operacions de concentració. "Hauria estat positiu incloure una referència perquè s'utilitzi de forma excepcional", es recull en una guia pràctica de la reforma elaborada per Uría Menéndez l'any 2008. En el mateix projecte de llei es defensava que amb la reforma "es privilegiava la llibertat d'empresa i s'incrementava la independència de l'autoritat espanyola de competència, i això restringia la possibilitat que el govern intervingués a casos taxats".
De bracet amb el concepte, tampoc ha estat exempt de debat la possibilitat que les raons d'interès general, per les quals ha de vetllar un govern, tinguin més pes que els motius de Competència. "La motivació i justificació és la peça angular", han indicat alguns experts en la matèria. Sense entrar en grans detalls, la llei estableix uns motius associats a l'interès general: defensa i seguretat nacional, protecció de la seguretat o salut pública, lliure circulació de béns i serveis, protecció del medi ambient, promoció a la investigació i al desenvolupament tecnològic i el manteniment dels objectius de la regulació sectorial. "Els criteris són prou genèrics perquè (potencialment) es doni cabuda a una àmplia varietat de supòsits", es conclou al mateix document del bufet d'advocats.
El 2012 tornaria a ser el PP qui utilitzaria aquesta finestra de l'interès general. La portaveu de l'executiu de Mariano Rajoy, Soraya Sáez de Santamaria, anunciava després d'un consell de ministres la decisió de rebaixar les condicions de Competència a la fusió entre Antena 3 i La Sexta (abans, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, havia elevat l'operació). "Per raons d'interès general i el manteniment del pluralisme informatiu, però sobretot pel compliment de l'alliberació del dividend digital", explicava la portaveu popular, sense entrar en més detall.
El torn, ara, és de Sánchez, a qui algunes veus ja han col·locat a la diana de l'intervencionisme polític, malgrat els precedents. En tot cas, si es produeixen discrepàncies sobre allò que acabi fent l'executi espanyol d'acord amb raons d'interès general, pot arribar a ser el mateix Suprem qui es trobi amb l'opa al Banc Sabadell damunt la taula. A diferència de les resolucions de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), davant les quals es pot interposar un recurs a l'Audiència Nacional, com ja ha passat, l'acord al qual arribi el consell de ministres es pot recórrer a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, tal com estipula la llei. De moment, però, és una possibilitat indeterminada.
