El Banc Sabadell guanya 1.390 M€ i erigeix els accionistes minoritaris com a "veritable nucli dur" contra opes

BarcelonaNou rècord de beneficis del Banc Sabadell. L'entitat va guanyar entre el gener i el setembre d'aquest any un total de 1.390 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 7,3% respecte al mateix període del 2024. Els del tercer trimestre són els primers resultats del banc després del llarg procés de l'opa del BBVA, que va ser rebutjada en aconseguir el suport només del 25,47% dels drets de vot. I es presenten quan encara es viu amb eufòria haver superat l'operació del banc d'origen basc i s'apropa la festa privada d'aquest dissabte, per a la qual ha llogat el palau Sant Jordi de Barcelona i s'hi esperen unes 9.000 persones de la plantilla per celebrar la resolució del cas i agrair-los l'esforç fet durant aquest temps.

El conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, ha assegurat aquest dijous en la roda de premsa habitual de presentació de resultats que amb l’opa fracassada del BBVA s’ha demostrat que el banc compta "amb un nucli dur que són el 40% dels petits accionistes". El directiu ha emfatitzat, quan li han preguntat sobre la possibilitat de buscar socis estables per evitar noves opes, la importància dels accionistes minoristes, dels quals el 30% són alhora clients. I també ha dit que no veu a l'horitzó pròxim noves fusions o compres en el sector a Espanya.

Els guanys obtinguts en els primers nou mesos, tot i que estan per sota del que preveien els analistes, permeten "reafirmar els objectius de final d'any establerts al pla estratègic 2025-2027", així com confirmar la retribució prevista als accionistes de 6.450 milions durant aquest trienni, segons el banc. Una part provindrà del dividend extraordinari de 2.500 milions (50 cèntims bruts per acció) avalat per la junta d'accionistes a l'agost per la venda de TSB al Santander. Aquesta filial encara ha aportat fins al setembre 242 milions de lliures (274 milions d'euros), el 19,7% del resultat total.

Els accionistes minoritaris, el nucli dur

A les preguntes sobre possibles compres per créixer, el conseller delegat ha afirmat que no n’hi ha cap en perspectiva. I ha afegit que les tres grans entitats, CaixaBank, BBVA i Santander "ja tenen una mida suficient" i una operació podria plantejar qüestions com les que s’han viscut amb l’opa que els va plantejar el BBVA.

"No cal ni incórrer en operacions corporatives que podrien tenir perfecte sentit, però que no es produiran en un termini previsible", ha conclòs. I ha reiterat que l’accionariat minorista del Sabadell s’ha revelat com un veritable "nucli dur".

Un dividend de 6.450 M€

L'entitat financera afronta ara el repte de demostrar que, com afirmava durant l'opa, donarà millors resultats en solitari que amb la integració amb el BBVA i haurà de compensar, per exemple, la venda de la filial britànica. El pla estratègic preveu arribar a una rendibilitat (ROTE) del 16%. Actualment, se situa en el 14,1%, amb l'objectiu de tancar l'any en el 14,5%, davant el 13,2% de fa un any. El compromís és repartir als accionistes l'excedent del 13% de capital CET1 (el de més qualitat). Aquest 2025 la remuneració als accionistes arriba als 1.450 milions, dels quals queden pendents 350 milions de dividend a compte que es pagaran el 29 de desembre.

González-Bueno ha destacat que "el dividend per acció serà superior en els pròxims tres anys als 20,44 cèntims pagats amb càrrec al 2024". Al mateix temps, la rendibilitat serà del 16% al final del pla i se centrarà "en la millora d'ingressos, la gestió de costos i l'execució, amb Espanya com a mercat central d'actuació". La ràtio de capital CET-1 es va situar en el 13,74%. González-Bueno ha explicat que l'entitat aspira a "guanyar quota de mercat, però no de forma radical, sinó moderada".

El director financer, Sergio Palavecino, ha subratllat "la contribució positiva de tots els segments de negoci". Un aspecte destacat és una nova reducció de la taxa de morositat, fins al 2,45% al conjunt del grup. El marge d'interessos, obtingut per la diferència entre el que cobra per prestar els diners i el que paga per custodiar-los, va arribar fins al setembre als 3.628 milions, amb una reducció interanual del 3,2% a conseqüència d'uns tipus d'interès més baixos. Això es va veure compensat pels ingressos per comissions netes fins a 1.032 milions, el 2,1% més.

Creixement hipotecari

En el negoci del grup a Espanya destaca la nova producció hipotecària, que va créixer el 26%, fins als 5.062 milions. També va augmentar a bon ritme el crèdit al consum, amb un 19% interanual, fins als 2.216 milions. El nou crèdit a empreses va arribar als 13.902 milions fins al setembre, amb un descens interanual de l'1%. Els recursos de clients en balanç, 167.780 milions, han augmentat un 2,6% interanual pels comptes a la vista, i els de fora de balanç, 51.670 milions, creixen el 15,4% pels fons d'inversió i les assegurances.

El banc està decidit a demostrar que pot tenir bons resultats en solitari. En la seva intervenció a la Jornada dels Economistes a Barcelona la setmana passada, el president del banc, Josep Oliu, va defensar l'existència de bancs de dimensió menor. "Necessitem bancs solvents i eficients i capaços de donar serveis a les empreses", va dir. I en aquest context en el qual es parla de crear grans bancs europeus, va precisar que "no es tracta de crear només bancs paneuropeus, ja que com més ampli sigui el seu focus més difícil és que siguin competitius en l'àmbit local". En el futur, va afegir, hi ha d’haver "grans entitats europees, però també regionals, que solucionen problemes a escala local".