Com enfocarà el Sabadell el seu futur

BarcelonaEl fracàs de l'opa del BBVA al Banc Sabadell obre un nou escenari per l'entitat financera catalana i pel sector espanyol. Els experts preveuen futurs moviments a la banca mitjana que podrien ser encapçalats pel banc vallesà, ara de menor dimensió un cop acordada la venda de la seva filial britànica TSB al Santander, que li aporta la cinquena part dels beneficis. L'objectiu és reforçar el perfil de banc "centrat a Espanya, un dels països amb millors perspectives econòmiques de la Unió Europea", la qual cosa suposa "tenir ingressos predictibles i un cost del risc controlat", segons va explicar el director financer, Sergi Palavecino, al presentar el pla estratègic fins al 2027 el juliol.

L'opa ha permès accelerar el procés de banc territorial al mateix temps que ha recuperat per a Catalunya la seu social d'un dels grans bancs espanyols. Fins ara, l'entitat ha crescut a través d'integracions que acostumen a mantenir les especificitats territorials. Va incorporar el grup NatWest Espanya, rebatejat com a Solbank; després va sumar Banco Herrero (Astúries), l'Atlántico, l'Urquijo, TransAtlantic Bank de Miami als EUA i després de la crisi financera, el Guipuzcoano, la CAM i la xarxa d'oficines de Catalunya i l'Aragó de Caixa Penedès, el Banco Gallego i el negoci a Espanya de Lloyds. El 2015 va prendre el control de TSB al Regne Unit i l'any següent va crear un banc a Mèxic.

El nou escenari també revifarà possibles aliances i acords que havien quedat estancats perquè l'opa feia de "tap", en paraules del president del banc, Josep Oliu. A conseqüència de l'opa va haver de congelar, per exemple, la venda del seu negoci de pagaments, Paycomet, per 350 milions a la companyia de tecnologia de pagaments Nexi. Hi pot haver també més acords, com ara el que té per les assegurances amb Zurich, el segon accionista del banc amb el 4,947%, que va rebutjar l'opa. Actualment, també té acords amb BNP per dipositària, i amb Amundi, per gestió de patrimonis.

També hi ha possibilitats d'incorporar nous accionistes que van frenar les seves intencions per l'opa, segons fonts financeres. Una de les lliçons d'aquesta operació ha estat la necessitat de tenir un nucli accionarial estable, en especial ara, al tenir menor dimensió i, per tant, ser més fàcil de comprar. Però Oliu ja ho va provar el 2006, en una etapa en la qual el banc va superar els vuit euros per acció, amb representants de famílies de pes dins del món empresarial, com els Lara (Planeta), Andic (Mango), Folch-Rusiñol (Titán) i Colonques (Porcelanosa). Aquesta aliança es va desfer el 2018 amb grans pèrdues. Actualment, més del 50% del capital és en mans d'inversors institucionals, molt interessats a obtenir guanys a curt o mitjà termini. Un d'ells, l'inversor mexicà i conseller de l'entitat, David Martínez Guzmán, amb el 3,495% del capital, es va sumar a l'opa del BBVA i ara queda en una situació compromesa.

Successió a la presidència

Un dels enigmes és si Oliu (Sabadell, 1949), un clàssic del banc, pensa o no continuar després d'aquesta llarga batalla de disset mesos. Algunes fonts expliquen que, amb l'opa, l'inquietava la successió. "Vull cedir el testimoni a algú del Sabadell, no del BBVA", afirmen que ha assegurat. Oliu –que va entrar al banc el 1986, el 1990 va rellevar el seu pare com a conseller delegat i va ascendir a president el 1999– defensa el conseller delegat, César González-Bueno, amb qui ha fet tàndem contra l'opa, i l'equip de directius "joves i dinàmics" que han remat junts per desbaratar l'ofensiva del BBVA. El relleu sortirà "de dins".

L'estratègia de continuar en solitari amb una menor dimensió comporta reforçar negocis com el de les pimes i els autònoms, en els quals ja és fort, i aprofundir en la digitalització. Es tracta de millorar els resultats i convèncer els mercats. Al pla estratègic espera arribar a una rendibilitat (ROTE) del 16%. Com que s'ha compromès a repartir als accionistes l'excedent del 13% de capital CET1 (el de més qualitat), espera repartir 6.450 milions fins al 2027. Una part provindrà del dividend extraordinari de 2.500 milions (50 cèntims bruts per acció) avalat per la junta d'accionistes a l'agost per la venda de TSB al Santander.

Segons el pla estratègic, el 2027 arribarà als 1.600 milions de benefici, ja sense el TSB. Amb el negoci britànic, el 2022 va guanyar 859 milions; el 2023, 1.332 milions, i el 2024, 1.827 milions. I fins el juny d'aquest any, 975 milions. I com aconseguirà aquestes fites? El seu full de ruta comporta incrementar l'activitat comercial a un ritme superior a la mitjana del mercat i elevar al 5% anual la cartera de crèdit, amb millor perfil de risc, més ingressos, incloses les comissions, i amb una forta contenció de despeses.