Carlos Torres se la juga en la gran paradoxa de l'opa
El president del BBVA, confirmat recentment en el càrrec, pot trobar més riscos per a la seva continuïtat com més avanci la compra del Banc Sabadell
BarcelonaQuan el BBVA va presentar l’opa sobre el Banc Sabadell, en el sector financer hi va haver una expressió unànime: “Pobre Carlos Torres, si falla a la segona”. Era la primavera del 2024 i als despatxos de poder catalans recordaven l’intent fallit del 2020 del president del BBVA. Aleshores, en plena crisi de la covid, el banc català tocava fons, amb l’acció a 26 cèntims, i el banc d’origen biscaí el va voler comprar.
Després de mesos de negociacions, que van arribar tan lluny que fins i tot s’estava fent la due diligence del banc català, es va trencar tot. Les fonts financeres consultades apunten que un problema va ser el preu (el BBVA oferia prop de 2.200 milions, quan Josep Oliu, president del banc català en demanava uns 2.500; el banc català avui està valorat en 13.900 milions) i, en segon lloc, hi va haver una desconfiança insalvable entre els presidents de totes dues entitats i també entre els seus consellers delegats (Jaume Guardiola i Onur Genç) perquè el BBVA va ocultar la venda de la seva filial americana, un fet transcendental en la valoració del banc i en l’equació de canvi de les accions.
És per aquell primer intent no reeixit que molts consideraven que si Torres fallava a la segona, la seva continuïtat al banc quedaria molt tocada. L’ARA, de fet, va preguntar per aquest punt a Torres en una roda de premsa i el financer madrileny va contestar que no tem per la seva continuïtat i que va presentar l’opa en benefici de l'accionista. Mesos després es refermava en el missatge: “No tinc cap intenció de dimitir”, va dir al gener, quan se li va preguntar sobre la possibilitat que l’operació hostil sobre el Sabadell no prosperi.
El temps ha anat passant i el fet és que la setmana passada, a la junta general d’accionistes, Carlos Torres va veure ratificada la seva gestió i aprovada la seva continuïtat al banc durant tres anys més. El seu càrrec, contracte en mà, no perilla.
Però sempre hi ha un però.
Fonts financeres consultades per aquest diari expliquen que, de facto, el principal perill per a la continuïtat de Torres, que l’any passat va guanyar 8,3 milions d’euros, passaria, curiosament, no per una eventual derrota en l’opa, sinó per un èxit.
Aquestes veus expliquen que els accionistes del BBVA valoren positivament i com un intent de millorar el banc l’intent de compra del Banc Sabadell. En cas que l’operació no prosperi, Torres seria jutjat per un intent benintencionat. Com es podria trencar l’opa? Hi hauria dos escenaris: d’una banda, que s’arribi a la votació i els accionistes del Banc Sabadell que accepten l’opa no arribin al 50% perquè troben que l’oferta no és prou bona. La segona opció passaria per les mesures contra l’operació que adoptin bé el govern central o bé Competència. Aquest últim cas sembla improbable –es dona per fet que la CNMC imposarà uns compromisos fàcilment assumibles pel banc d’origen biscaí, en contra del que reclamava el Sabadell.
L’escull del govern sí que és difícil per al BBVA, perquè l’executiu de Pedro Sánchez ha estat des del maig de l’any passat dur i explícit en el seu rebuig a una operació que deixaria només tres grans bancs a Espanya. Del consell de ministres en podria sortir la decisió de prohibir la fusió de les dues entitats, cosa que faria que el Sabadell canviés de mans, però que de cara als clients continuessin existint dues marques financeres diferenciades. Un banquer veterà que demana mantenir-se en l’anonimat explica que “els accionistes del BBVA entendrien que en un cas així l’opa es retirés sense cap retret a la cúpula”.
I si l’operació tira endavant? Paradoxalment, és aquí on Torres comença a trepitjar terreny pantanós. Es pot donar el cas que el BBVA millori l’oferta actual, quan des de fa setmanes la prima de l’intercanvi d’accions està en negatiu, fet que vol dir que els accionistes del Sabadell perdrien valor si fessin el bescanvi. Si ho fa, hi pot haver un efecte bumerang: el mercat podria reaccionar negativament i fer caure l’acció del mateix banc biscaí, que ha reiterat en dotzenes d’ocasions que no milloraria l’oferta perquè no té marge per fer-ho. I si l’acció del BBVA cau, la tasca de Torres es pot veure qüestionada.
També podria passar que arribi a bon port l’opa en un escenari de bancs no fusionats, escenari que Torres ha assenyalat com a possible diverses vegades. En aquest cas, que pot venir imposat pel govern, el BBVA no es podria beneficiar de les sinergies milionàries que acompanyen la reducció de personal habitual en aquests processos, de manera que tota l’operació perdria part del seu sentit econòmic. Són els temuts “riscos d’execució” d’una operació a la qual Carlos Torres ha fiat el creixement del BBVA, i que posen en risc, fins i tot, la seva continuïtat al banc.
