Marxa enrere parcial d'Itàlia amb l'impost a la banca després del daltabaix borsari

BarcelonaUna caiguda del 2,1% del principal índex italià (que va tenir eco en totes les borses europees) ha estat suficient perquè l'executiu de Giorgia Meloni faci marxa enrere i matisi el seu impost a la banca només 24 hores després d'haver-lo anunciat per sorpresa. El ministre d'Economia i Finances d'Itàlia ha hagut d'aclarir a correcuita que el nou gravamen "preveu un topall màxim per a l'aportació que no pot superar el 0,1% de l'actiu total", cosa que rebaixa molt l'ambició inicial de l'impost.

A última hora de dimarts, el ministeri feia pública la proposta amb l'objectiu de blindar l'estabilitat d'un sector fràgil i vital, el bancari, que a Itàlia mai ha acabat de deixar enrere els problemes viscuts a la resta del continent durant la Gran Recessió. El comunicat del ministeri que encapçala Giancarlo Giorgetti matisa que el nou impost es determinarà sobre els bancs amb un marge d'interès que l'any 2022 superés en un 5% el d'un any abans, d'una banda; i sobre els bancs el marge d'interès del 2023 dels quals superés en un 10% el del 2022. El marge d'interessos és la principal font d'ingressos del banc i fa referència a la diferència de preu entre el que paga el banc per obtenir diners i el que cobra als clients pels préstecs.

A més, el ministeri d'Economia transalpí assegura que els bancs que ja han ajustat la remuneració dels dipòsits com va recomanar el Banc d'Itàlia al febrer (tasca que les entitats espanyoles no estan fent) no patiran impactes a conseqüència d'aquesta norma.

Context de pujada de tipus

Amb aquest nou impost, l'executiu italià pretenia gravar les pujades de rendibilitat de la banca en l'últim any i mig, d'ençà de l'abrupta pujada de tipus decretada pel Banc Central Europeu per fer front a una inflació que es va disparar amb la invasió russa d'Ucraïna. Matteo Salvini, vicepresident del govern d'extrema dreta, afirmava que el tribut era "una regla d'equitat social" per ajudar les famílies afectades per l'encariment dels préstecs.

Els mercats han reaccionat a aquest matís rebotant i el FTSE MIB, la borsa de Milà, gairebé recuperava aquest migdia tot el que va perdre dimarts, amb una pujada de prop del 2%. L'Íbex-35 espanyol també pujava un 1%.