Bankia va tenir pèrdues addicionals de 3.931 milions l'any de la sortida a borsa

Fernández Ordóñez culpa De Guindos del decisiu informe de l'FMI sobre el banc

Els correus continuen jugant males passades a aquells que insisteixen en presentar la crisi de BFA-Bankia el maig del 2012 com el resultat de la doble recessió o la segona recessió de l’economia espanyola en els primers mesos del 2012. L’acusat Miguel Ángel Soria, exdirector adjunt d’auditoria, va aportar al judici, el dia 19 de març, un correu electrònic del 13 d’abril del 2012 que fa aflorar negociacions amb l’auditora Deloitte, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per comptabilitzar pèrdues addicionals de 3.931 milions d’euros, corresponents als comptes de BFA amb data de 31 de desembre del 2010.

Aquestes pèrdues addicionals es van carregar, en efecte, a reserves en els comptes de BFA formulats per Rato el 28 de març del 2012 i van ser incloses el 25 de maig en la reformulació aprovada per José Ignacio Goirigolzarri. Tot i que les primeres no van comptar amb l'informe de l'auditoria de Deloitte, les segones sí.

“És el món al revés”

La nota que acompanya els estats comptables individuals i consolidats del Banco Financiero y de Ahorros (BFA) en data de 31 de desembre del 2011, en el capítol d’"inversions creditícies", deixa constància d’"un nivell d’informació més homogeni i granular, que, basant-se en circumstàncies ja existents el 31 de desembre del 2010, ha permès completar i actualitzar els valors inicialment comptabilitzats dels mencionats actius al tancament de l’exercici 2011".

Els inspectors del Banc d’Espanya que van treballar per al jutge Fernando Andreu com a pèrits judicial –Antonio Busquets i Víctor Sánchez– ja van advertir des del seu informe de desembre del 2014 que faltaven pèrdues o sanejaments superiors als 3.000 milions per realitzar abans de la sortida a borsa del 20 de juliol del 2011.

El correu aportat per Soria la setmana passada ha permès fer saltar la llebre sobre un tema que havia passat desapercebut fins ara. A les pèrdues de 9.207 milions d’euros passades per reserves en el balanç de la fusió de set caixes d’estalvis amb data de 31 de desembre del 2010 –en el que seria la futura Bankia– amb l’argument que es tractava d’una fusió freda o combinació de negocis, per tant, s’hi ha sumat un any i mig després el descobriment de pèrdues no comptabilitzades per valor de 3.931 milions d’euros.

És a dir: en el moment de sortir a borsa el 20 de juliol del 2011, Bankia presentava, amb els comptes tancats el març del 2011, un patrimoni net inferior en 3.931 milions als 10.000 milions declarats oficialment. El seu patrimoni real, si es computen les pèrdues ‘afinades’ un any i mig després, era ni més ni menys que un 40% inferior. El fet que els bancs col·locadors aconsellessin una banda de preus de sortida a borsa de quatre a cinc euros, és a dir, amb un descompte sobre el valor en llibres de BFA superior al 70%, i que el mercat fixés un preu de 3,75 euros, revela la desconfiança que hi havia pèrdues amagades no reconegudes.

Ahir l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez va insistir en la crisi econòmica, mitjançant la segona recessió, per explicar el desastre de Bankia. Tot i això, va admetre: "Altres bancs espanyols van resistir bé aquella crisi malgrat la segona recessió. Per tant, no tot s’explica per la crisi sinó per les males inversions, la concentració de riscos i per problemes de gestió. Alguna cosa van fer malament els administradors en els quatre, cinc o sis anys anteriors".

Precisament, les pèrdues de 3.931 milions ‘afinades’ al BFA corresponen a exercicis anteriors.

Goirigolzarri evita dir per què va rellevar Rato

Fernández Ordóñez va assenyalar en relació a la publicació anticipadament el 25 d’abril del 2012 de l’informe quinquennal del Fons Monetari Internacional (FMI) en el marc del programa d’avaluació del sistema financer (FSAP en les sigles en anglès): "Un funcionari em va dir que el ministre Luis de Guindos ho havia demanat a l'FMI. La publicació, que estava prevista per al juny del 2012, va fer un mal enorme".

El FSAP, en efecte, assenyalava amb el dit Bankia, el banc més gran analitzat per la missió de l'FMI, i urgia a prendre mesures urgents.

L'FMI, en un correu electrònic a aquest cronista, va confirmar el 19 de febrer del 2013 que el govern espanyol havia demanat a l'FMI que publiqués les "conclusions preliminars". Va ser prémer el gallet que va desencallar la crisi i el canvi de Rato per Goirigolzarri i la injecció d’ajudes públiques de 22.840 milions d’euros.

Més continguts de