Bankia torna al totxo

MadridBankia és el retrovisor que ens recorda constantment el que va suposar la crisi financera no només per als bancs, sinó també per a les arques públiques. El seu rescat ha sigut el més car i, com que encara és parcialment de l’Estat, qualsevol dels seus moviments és objecte de judici popular. L’any que acaba de començar marca un punt d’inflexió en la trajectòria d’aquesta entitat: es desfà de la cotilla imposada per Brussel·les el 2012 amb el pla de reestructuració i pot tornar a mercats que li van ser vetats -inversió en crèdit immobiliari i negoci promotor i finançament d’empreses que tenen accés al mercat de capitals.

“Bankia tornarà a competir en igualtat de condicions amb la resta d’entitats”, deia el seu president, José Ignacio Goirigolzarri, ara fa uns mesos, quan avançava que l’entitat ja estava estudiant oportunitats en el sector immobiliari. Fins i tot ha refet l’organigrama. En ple repunt d’un sector aturat i maleït després de la crisi, Bankia ha creat una nova divisió per a aquest 2018, la direcció de promotors, amb Alberto Manrique com a responsable. En un comunicat enviat per la mateixa entitat a finals d’any, Manrique avançava que el seu objectiu és aprofitar un sector en auge que té “un creixement esperat durant almenys tres o quatre anys en els quals s’estima una construcció de fins a 150.000 nous habitatges”.

Però Bankia encara té actius immobiliaris per valor de 3.200 milions d’euros que li queden de l’època en què precisament l’excés de crèdit hipotecari i promotor va enfonsar caixes i bancs. Una portaveu de l’entitat aclareix que aquests actius no tenen res a veure amb el mercat que s’obre ara i que, malgrat que el sector torni a ser llaminer, Bankia no ensopegarà amb la mateixa pedra. “No convertirem aquest negoci en central ni arribarà a ser tan important com ho va ser, però és important poder-hi tornar”, subratlla.

Un llast i un recordatori

Segons José García Montalvo, professor de la UPF, que el Banc Central Europeu sigui l’encarregat de controlar el sector és una garantia perquè no es torni a donar un excés d’exposició dels bancs a l’evolució del sector immobiliari. “Aquests últims anys s’ha vist com alguns bancs han intentat guardar-se alguns d’aquests actius improductius que havien acumulat amb l’esclat de la bombolla per aprofitar i vendre’ls ara que el sector va a l’alça, però la pressió del BCE els obliga a desfer-se d’aquests actius i a no tornar a sobreexposar-se”, apunta. Aquest expert descarta absolutament que es torni a caure en els errors anteriors: considera que les concessions de crèdit són molt més estrictes i que amb tants actius improductius que “no es vendran mai” serà difícil tornar a finançar sòl o grans macroprojectes urbanístics per començar.

El cert és que aquest 2017 moltes entitats han aprofitat per desfer-se de bona part d’aquest llast venent grans paquets, però esperen poder-se anar desfent de la resta els pròxims tres anys, just en ple repunt dels preus. Després d’haver comprat el Popular, el Santander acumula més de 27.000 milions d’actius immobiliaris que cal aprovisionar per afrontar com a pèrdues. A principis de desembre l’entitat d’Ana Botín va anunciar una negociació amb Blackstone per vendre gran part d’aquests actius. L’altre gran banc, el BBVA, n’acumula més de 14.300 milions, CaixaBank més de 12.300 i el Sabadell prop de 13.200, una xifra elevada tenint en compte que és el més petit de tots aquests bancs. I mentre les entitats es marquen el termini d’uns quatre anys per aprofitar l’embranzida, el mecanisme únic de supervisió (MUS) -la branca del BCE que els controla- pressiona perquè se’n desfacin com més aviat millor i no intentin especular massa.

Amb el retorn de Bankia al negoci promotor tots tornen a jugar amb el mateix nombre de peces, però Montalvo descarta que això pugui afectar significativament un sector en creixement que hauria d’haver après la lliçó. Però amb un entorn de tipus d’interès baixos, els bancs viuen amb un excés de liquiditat i la necessitat de concedir crèdit. A més, aquest any Bankia també culmina la fusió amb BMN, que l’obligarà a ampliar capital per 205 milions, segons Expansión. Espanya torna a ser un escenari atractiu per als inversors immobiliaris i aquest 2018 tots els seus grans bancs estan en condicions de tornar a jugar.