El BCE alerta els bancs de la irrupció d’aplicacions financeres

SitgesLa digitalització, com a tal, ja fa molt de temps que va arribar a la banca. Qualsevol entitat té caixers, aplicacions mòbils o web per operar. Però ara hi ha un nou negoci, les aplicacions nascudes per aconseguir un nínxol de mercat fora del circuit bancari, anomenades fintech. Unes plataformes que permeten el finançament, la captació de fons o el canvi de divises, per exemple. Un corrent que el Banc Central Europeu (BCE) ha detectat i que considera que és un “desafiament” per a les entitats tradicionals.

Ho va dir ahir a Sitges el vicepresident del Banc Central Europeu, Vítor Constâncio, en la seva intervenció. Sistemes de pagament com PayPal i altres aplicacions d’aquest tipus com el crowfunding i crowlending es continuaran desenvolupant. És cert, segons va dir Vítor Constâncio, que darrere de totes les aplicacions sempre hi ha un compte bancari, i, per tant, no hi ha una substitució total de la banca tradicional. “No és un problema existencial per als bancs”, va dir, però va reconèixer que aquestes aplicacions poden fer forat i va animar les entitats a “jugar bé les seves cartes”, ja que sí que és un desafiament.

Una altra cosa, segons Constâncio, són les substitucions de moneda, com el cas dels bitcoins, per exemple, que si arribés a ser rellevant potser exigiria una regulació de l’autoritat monetària, segons va dir. També s’hi va referir el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, que va reconèixer que és un tema que “preocupa a tots els supervisors”. “Som conscients que es tracta d’un assumpte nou, enorme i difícil -va indicar el governador del Banc d’Espanya-. Som conscients que hi ha un problema”.

De fet, aquestes aplicacions i plataformes digitals tenen cada cop més importància, fins al punt que s’ha creat fa poc la primera associació, Fintech, en què participen companyies com Arboribus, Kantox, Comunitae, Deudae, Loan Book i Finanzarel, i que tenen el suport del despatx d’advocats Roca Junyent i, fins i tot, el del BBVA: el president d’aquesta entitat, Francisco González, ja ha alertat que “la revolució digital està tocant tots els àmbits, incloent-hi la banca”. En una conferència a l’últim Mobile World Congress, González ja va demanar als governs una regulació del món digital perquè és una cosa que no es pot aturar i, si no es regula, podria ser “el Far West” en els pròxims anys.

El president del BBVA va indicar que la seva entitat ja està treballant per traslladar el seu liderat en banca tradicional a la banca digital, i ho va demostrar poc després amb el nomenament del nou conseller delegat, Carlos Torres, que té la missió d’explorar un entorn digital “disruptiu”.

Segons Fintech, les dades demostren el creixement del sector, ja que aquestes plataformes van generar una inversió del voltant dels 3.000 milions de dòlars l’any 2008 a tot el món, i van arribar a superar els 12.000 milions el 2014.

Procés sobiranista

En unes jornades del Cercle d’Economia marcades per la política, la presència del vicepresident del Banc Central Europeu era un dels punts del programa econòmic més esperats. Però no va poder defugir la política. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que feia de moderador, li va formular les preguntes del públic. Ho va fer en anglès, menys una: la que preguntava sobre el paper que tindria el BCE en cas d’una Catalunya independent.

Constâncio va dir que el BCE no té cap posició perquè l’estatus d’un país dins de la Unió Europea és una cosa que han de resoldre els socis. Si els estats admeten un nou soci, “el BCE seguiria actuant normalment amb aquest país”, va dir, però “aquest tema s’ha de decidir en un altre lloc” i no al BCE.