El BCE rebaixa la patacada de l'economia però manté l'artilleria desplegada

Lagarde avisa que vigilarà l'evolució de l'euro, que s'ha encarit respecte al dòlar

Lagarde està en guàrdia, però de moment no es mou. El consell de govern del Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous no tocar ni un un mil·límetre les mesures de política monetària adoptades fins al moment tot i l'expectativa d'un rebot de l'economia el tercer trimestre. Aquesta expectativa, de fet, ha provocat que el BCE millori lleugerament les seves previsions per al PIB de l'eurozona per a aquest 2020, des de la caiguda del -8,7% que preveia inicialment fins al -8% que ha anunciat avui.

Les estimacions del BCE, doncs, indiquen que l'economia ja comença a rebotar. Segons ha explicat Lagarde, les xifres assenyalen cap a una "recuperació continuada de l'economia de l'eurozona i apunten a un fort rebot en el creixement del PIB en el tercer trimestre". En concret, repunten els indicadors de la producció industrial i dels serveis i també es fa notar una "notable recuperació del consum". Tot i això, en el to de la presidenta del BCE es reflectia més prudència que optimisme, tenint en compte la gravetat de la patacada (fins i tot amb la nova revisió) i l'augment de contagis arreu en la segona onada de la pandèmia. De moment, es preveu un creixement del 5% per al 2021, fet que implicaria que l'any vinent no es recuperés tot el que s'ha destruït a l'economia durant el 2020. 

Són menys esperançadores les xifres d'inflació, un dels grans maldecaps del Banc Central Europeu, institució que té com a funció principal mantenir els preus en un creixement just per sota del 2%. La pressió en aquest sentit havia augmentat aquest estiu i marcava la reunió d'aquest dijous de consell de govern perquè a l'agost l'eurozona va patir deflació per primera vegada des del 2016, amb una caiguda dels preus d'un 0,2%.

El BCE trenca tots els tabús per salvar l’economia del Covid-19

La situació venia agreujada, a més, perquè l'euro s'està enfortint respecte al dòlar, especialment després de  l'últim anunci de la Reserva Federal dels Estats Units, que va comunicar fa dues setmanes una política monetària més agressiva per lluitar contra la crisi. Que l'euro sigui més fort que el dòlar és negatiu, perquè, automàticament, les exportacions de l'eurozona als països que paguin en dòlars passen a ser més cares, és a dir, Europa perd competitivitat i la recuperació es fa més difícil.

Per tot això, en les noves previsions del BCE no hi ha canvis en la inflació esperada per al 2020 (es manté en un raquític 0,3%) i es preveu que arribi a l'1% el 2021.

Tenint en compte que les paraules del president del BCE poden provocar enormes sacsejades als mercats financers, Lagarde els ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat quan ha explicat que el consell de govern del BCE està compromès a vigilar l'evolució de l'euro de ben a prop. Alhora, però, ha recordat que el BCE no actua sobre el tipus de canvi. Dit això, ha refermat més endavant que "no exclou cap dels mecanismes que té al seu abast" per actuar si es donen les circumstàncies. 

Aquests mecanismes són, per exemple, els tipus d'interès (que es mantenen al mínim històric del 0%), però també els programes d'estímuls amb la compra de deute massiva anunciada a principis de la pandèmia. Lagarde ha reiterat que està previst mantenir-lo sense canvis fins a finals de juny del 2021 i que tot sembla indicar que es gastaran completament els 1,35 bilions previstos, ja que estan disposats a allargar el programa en el temps si és necessari, és a dir, si la inflació no repunta i l'impacte de la segona onada del covid-19 és més fort del que ara mateix espera el BCE.