Troben mort Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid

El seu cos ha aparegut en una finca de Còrdova al costat d'una arma de foc

L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha mort aquest dimecres en una finca de Còrdova a causa d'un tret al pit a l'edat de 69 anys. El seu cos ha aparegut al costat d'una arma de foc, i tot apunta que es tracta d'un suïcidi, segons informen a Efe fonts de la investigació.

Blesa, que va treballar com a assessor fiscal i expert tributari durant deu anys, va arribar al capdavant de Caja Madrid l'any 1996 de la mà de José María Aznar. Es van conèixer a mitjans dels anys 70, quan preparaven junts les oposicions a inspectors d'Hisenda. El dirigent popular es va erigir en president del govern el març del 1996. Sis mesos després, Blesa va ser nomenat president de Caja Madrid, un càrrec que va ocupar fins al 2010.

Obituari: Ferraris, caviar, caceres i preferents: mor el banquer de l'Espanya del 'boom'

El pas de Miguel Blesa per l'entitat bancària ha estat marcat, sens dubte, per l'escàndol de les targetes 'black'. Tant a Caja Madrid com a Bankia, diversos dirigents van utilitzar aquestes targetes per treure diners als caixers i pagar despeses personals. 

El cas va esquitxar tant Blesa com Rato, i tots dos van ser condemnats per l'Audiència Nacional a les penes màximes que demanava la fiscalia: sis anys de presó per a l'expresident de Caja Madrid i quatre i mig per al de Bankia.

Segons el jutge, aquest sistema es va crear inicialment per cobrir despeses de representació el 1988, però va quedar “desvirtuat” amb l’arribada de Blesa a l’entitat, quan va passar a ser un sistema de retribució que es produïa d’amagat d’Hisenda. Per aquesta via es van gastar 15,2 milions, una minúcia en una entitat que va acabar sent rescatada amb 22.500 milions d’euros.

El tribunal considerava que tots dos expresidents van cometre un delicte continuat d’apropiació indeguda, tot i que els absolia del d’administració deslleial. La sentència incloïa condemnes per als altres 63 acusats com a col·laboradors en l’operatiu de les 'black': es van repartir condemnes que anaven entre els quatre anys i els tres mesos de presó.

El polèmic banc de Miami

Aquesta condemna, però, no era l'única topada de Blesa amb la justícia. Va ser imputat pels crèdits concedits a l'aerolínia de Gerardo Díaz Ferrán abans de la seva fallida. En aquesta causa el jutge que investigava el cas també hi veia indicis de blanqueig de diners en la relació entre Blesa i Díaz Ferrán, que segueix a la presó.

Blesa, de fet, només es va veure en aquest tràngol per la compra del City National Bank de Florida, una operació en què Caja Madrid va perdre prop de 500 milions d'euros. El cas va acabar arxivat, però el jutge Elpidio José Silva, primer a investigar-lo, va enviar-lo a presó preventiva abans de ser expulsat de la carrera judicial.

Les preferents (que van tenir en una necessitada Caja Madrid un dels seus principals impulsors) són un altre dels temes pels quals la justícia l'ha investigat. Fruit d'això, els seus correus electrònics van revelar l'elevadíssim ritme de vida en què vivia el financer i antic inspector d'Hisenda.

A més de la seva íntima amistat amb Aznar, Blesa també era considerat una persona del cercle més proper a Florentino Pérez. Dos dels grans fitxatges que va fer el Reial Madrid sota la presidència del constructor (el de Figo, el 2000, i el de Cristiano Ronaldo, el 2009) es van fer amb el suport financer de Caja Madrid. 

image-alt

Per saber-ne més

Rato i Blesa, sentenciats

Més continguts de