Brussel·les obre un expedient contra Alemanya per haver qüestionat les compres de deute públic del BCE

La Comissió Europea ho considera un "precedent greu" perquè el Constitucional germànic va obviar una decisió prèvia de la justícia europea

2 min
Mario Draghi, primer ministre italià, i Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ahir a Roma per la cimera global sobre salut.

Brussel·lesLa Comissió Europea ha obert un expedient contra Alemanya perquè el seu Tribunal Constitucional va qüestionar les compres de deute públic que el Banc Central Europeu va posar en marxa el 2015, encapçalat per Mario Draghi. L'executiu comunitari ho ha confirmat aquest dimecres després que Europa Press i l'agència alemanya DPA ho avancessin ahir. Va ser el maig del 2020 quan el tribunal de Karlsruhe va considerar que el BCE podria haver-se excedit en les seves competències, malgrat que la justícia europea ja havia avalat el programa de compres de deute el 2018.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El fet que el Constitucional alemany ignorés una decisió de la instància judicial europea és el que motiva el procés que ara s'obre a Brussel·les, perquè trenca el principi de prevalença del Tribunal de Luxemburg per sobre de les instàncies nacionals. Aquest és, de fet, un problema de fons que la Comissió vol resoldre perquè afecta de ple les bases de la Unió, tenint en compte la perillosa porta que s'obriria si qualsevol tribunal constitucional pogués posar en dubte les decisions de Luxemburg. Justament, l'executiu comunitari ho considera "un greu precedent" que podria "amenaçar la integritat de la llei europea" i que podria obrir la via d'una "Europa a la carta", en paraules d'un dels portaveus de l'executiu comunitari.

En aquest sentit, un portaveu de la Comissió ha explicat que aquesta no és la primera vegada que s'inicia un procés similar, sinó que ja n'hi ha d'altres oberts contra Espanya, Itàlia, França i fins i tot contra el Regne Unit per decisions similars dels seus alts tribunals. Un procés d'infracció d'aquest tipus implica un intercanvi d'informació entre les parts que pot o no acabar als tribunals europeus si la Comissió Europea considera que les respostes de l'estat membre no són satisfactòries. "No qüesitonem la independència dels tribunals nacionals, només defensem la llei europea", ha dit la portaveu de la Comissió, Dana Spinant.

Les compres de deute de Draghi van arribar al Constitucional germànic a través d'una denúncia d'un grup de particulars, acadèmics i empresaris germànics entre els quals hi ha també el fundador del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD), Bernd Lucke, i l'exdiputat del partit CSU (germà del partit CDU d'Angela Merkel), Peter Gauweiler.

Però aquest no ha sigut l'únic cas vingut des d'Alemanya. Recentment, el Constitucional germànic també ha posat en dubte el pla de recuperació de la Unió Europea davant la pandèmia del coronavirus, perquè implica l'emissió de deute europeu per part de Brussel·les. En aquest cas, el de Karlsruhe va rebutjar prendre mesures cautelars i va permetre concloure la ratificació dels fons antipandèmia, cosa que ha donat llum verda a la Comissió perquè comenci l'emissió de deute aquest mes. A més, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat aquest dimarts que els primers plans de recuperació s'aprovaran la setmana que ve.

stats