Energia
Economia 06/10/2021

Brussel·les promet un pla per reformar el mercat del gas abans que s'acabi l'any

Von der Leyen reconeix que hi ha un problema d'emmagatzematge tal com reclama Espanya

3 min
El president del Consell Europeu, Charles Michel, amb el president espanyol, Pedro Sánchez.

Brussel·les"D'aquí a finals d'any proposarem una reforma del mercat del gas i revisarem problemes al voltant de l'emmagatzematge i la seguretat del subministrament". Són paraules de la comissària d'Energia, Kadri Simson, aquest dimecres al ple del Parlament Europeu, que ha debatut l'escalada dels preus de l'electricitat a tot Europa. La mateixa presidenta, Ursula von der Leyen, ha admès que l'arrel del problema era la forta dependència del gas rus. I ha reiterat que hi ha un problema d'emmagatzematge del gas, un debat que havia posat damunt la taula el president espanyol, Pedro Sánchez. En el marc de la cimera europea amb els Balcans occidentals, el líder socialista ha tornat a demanar una reforma del mercat elèctric i una compra de gas conjunta per fer front a l'encariment de l'electricitat.

De fet, a la demanda espanyola s'hi han sumat França, Romania, Grècia i la República Txeca, que també pressionen Brussel·les per aconseguir una resposta abans que arribi el fred de l'hivern. A través d'una carta, aquests cinc països demanen actuar arran del "dramàtic" encariment de la llum, "coordinar millor" la compra i l'emmagatzematge de gas i caminar cap a la "independència energètica" de la UE. "Units som més forts. Ho vam fer amb la compra de vacunes i això va garantir l'accés del conjunt de la població espanyola i europea a la vacuna", ha dit el president espanyol. Ara bé, d'altres estats com els Països Baixos no veuen clar que calgui una reforma del mercat europeu només per una situació puntual. D'altres països com Bèlgica, Finlàndia, Suècia o Alemanya confien que l'encariment de gas és puntual i defensen que la solució són les renovables. Qualsevol proposta de Brussel·les necessita després comptar amb l'aprovació dels governs, per tant, és clau trobar consens.

Però de moment, la Comissió Europea ha escoltat Espanya, tot i que si hi ha respostes a un problema tan complex no seran ni de bon tros immediates. Von der Leyen ha repetit que a curt termini qui té les eines per actuar i mitigar l'augment dels preus són els governs estatals, un posicionament que Brusel·les manté des que li van arribar les primeres queixes des de Madrid a l'agost. Tot i això, com que són diverses les veus que s'hi han sumat, la setmana que ve la Comissió Europea presentarà una guia que recull totes les eines que poden adoptar els estats, que van des de reduccions d'impostos fins a la utilització de fons socials per donar cobertura als més vulnerables. Però la pressió a l'executiu comunitari creix i per això Simson ha anunciat aquest pla de xoc per reformar el mercat del gas al desembre, encara que es tracti d'una reforma a llarg termini i que la mateixa Comissió admeti que les respostes han de venir dels estats membres.

El debat sobre l'autonomia

Brussel·les ha hagut de reaccionar perquè aquesta crisi energètica arriba en ple debat sobre l'autonomia estratègica de la Unió Europea, en àmbits com la defensa, però també en el de l'energia, just quan arrenquen els plans per descarbonitzar l'economia del continent. Part de la reforma que demana Espanya, per exemple, té a veure amb els drets d'emissions de carboni, un mecanisme europeu que busca desincentivar l'ús dels combustibles fòssils i que està relacionat amb un 20% de l'encariment de l'electricitat.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha culpat directament el Green Deal europeu de l'encariment de la llum. Per això mateix la presidenta Von der Leyen ha insistit diverses vegades que el problema no era el preu de les energies renovables, que s'ha mantingut estable o fins i tot s'ha reduït els últims anys, sinó la dependència del gas.

El debat de fons, on s'espera algun pronunciament conjunt europeu, tindrà lloc a la cimera de Brussel·les del 21 i el 22 d'octubre, en què el president del Consell, Charles Michel, ja ha inclòs aquest punt a l'agenda. El mateix Michel ha assegurat aquest dimecres que "hi ha marge polític" per buscar una "estratègia comuna" que respongui a aquest desafiament.

stats