A la caça del secret més ben guardat d’Airbnb

BarcelonaCompartir béns i obtenir ingressos extres amb uns quants formularis omplerts a internet. Aquest ha sigut -fins ara- un dels punts clau perquè l’economia col·laborativa s’hagi convertit en el fenomen global que és actualment. Però aquestes facilitats tenen un obstacle a Espanya: Cristóbal Montoro. En l’últim consell de ministres de l’any, i amb el sector tecnològic en contra, va anunciar un decret per obligar les empreses de lloguer turístic com Airbnb, HomeAway i Niumba a presentar informes periòdics sobre la seva activitat. Es tracta d’introduir un nou article a la normativa tributària que ho inclogui, una eina que el ministeri defensa com a arma contra el frau fiscal. Això afecta tant les persones que lloguen tot el seu habitatge com les que ofereixen una habitació de la seva primera residència.

Tant els uns com els altres hauran de fer constar dades com ara el nom, l’adreça de l’habitatge, els ingressos que obtenen amb aquesta activitat i el número d’identificació del cadastre, el registre estatal on s’inscriuen tots els immobles. De fet, a l’ordre ministerial que encara s’ha de publicar al BOE -el període d’al·legacions va acabar a finals de gener i ara Hisenda les està analitzant- també es preveu que calgui informar de la quantitat de dies que s’ha llogat l’habitatge i el número del contracte que vincula la plataforma i l’amfitrió. Aquesta obligació inquieta el sector, que no està disposat a donar informació personal dels usuaris i tem infringir la normativa europea de protecció de dades.

No obstant, la croada de Montoro per fiscalitzar el lloguer turístic de plataforma pot ser només un primer pas abans d’estendre aquestes demandes al conjunt de l’economia digital. Precisament, el Consell d’Estat va publicar un dictamen en resposta al decret en què recomanava que les obligacions imposades al turisme arribessin a les altres plataformes.

Així doncs, suggereix que s’apliqui a l’ús compartit de cotxes de Blablacar i a la compravenda d’objectes de segona mà de Wallapop. L’argument del Consell és que no estaria justificat aplicar aquestes mesures a unes empreses col·laboratives i no a unes altres. A més, fonts del sector apunten que els models de treball autònom que fan servir les aplicacions de repartiment a domicili com Deliveroo i Glovo també estan en el punt de mira. Encara que el Consell d’Estat és un òrgan consultiu, cal tenir en compte que normalment l’executiu espanyol segueix les seves recomanacions.

Ara per ara, en el cas dels allotjaments turístics, Hisenda preveu que els primers informes que s’entreguin a l’octubre continguin les dades del tercer trimestre del 2018. Així doncs, donarà temps fins a finals d’any per oferir tota la informació del primer semestre de l’any.

Fiscalitat o fre a la innovació?

Per a l’expert en consum col·laboratiu i membre de OuiShare Albert Cañigueral, una “barrera d’entrada” com la que proposa Hisenda és un fre per al creixement ràpid d’aquestes plataformes. En la seva opinió, grans companyies com Airbnb i Wallapop podrien assumir el canvi d’operativa, però la normativa tindrà un impacte més gran en les iniciatives col·laboratives que tot just arrenquen. D’altra banda, Cañigueral apunta que l’exigència de fiscalització hauria d’anar acompanyada d’una simplificació de la càrrega administrativa.

Més dades personals per evitar el frau fiscal

Registres cadastrals

Al decret per actualitzar la normativa fiscal, Hisenda demana als propietaris de pisos a Airbnb que donin el seu número del cadastre.

Ingressos extres

Les plataformes s’han convertit en una font d’ingressos per complementar el sou. El sector demana mínims exempts, però Montoro vol saber quants diners es generen.

Identificació dels usuaris

L’Estat exigeix saber els noms dels que s’hi allotgen, però el sector s’hi resisteix per raons de privacitat.